Mentre el govern espanyol debat si fer permanent l'impost a les empreses energètiques, Brussel·les baixa del carro. La Comissió Europea adverteix que ja no es donen les circumstàncies que van motivar l'esmentat gravamen perquè les empreses, especialment petrolieres i gasístiques, ja no tenen els anomenats beneficis caiguts del cel. Diverses companyies han mostrat la seva contrarietat davant de l'impost i, especialment, la seva possible pròrroga, i fins i tot aquest mateix dijous, el president de Repsol, Antoni Brufau, va assegurar que sense estabilitat fiscal, les inversions poden anar-se'n a altres països, començant per les de la mateixa multinacional espanyola.

La Comissió Europea va fer públic aquest dijous un informe de balanç sobre el gravamen temporal energètic a tots els països de la Unió Europea, en el que conclou que "la situació és molt diferent de la que existia l'octubre de 2022", quan va entrar en vigor el reglament del Consell que autoritzava l'impost.

"El descens dels preus de l'energia durant el 2023 i un entorn econòmic més incert, així com l'augment dels costos de capital, han portat a les empreses dels sectors del petroli, el gas i el carbó a registrar una disminució dels seus beneficis en comparació amb els beneficis extraordinaris excedentaris de 2022," conclou l'informe.

Brussel·les justifica que prengués la decisió el 2022, quan el repunt dels preus oferia "un teló de fons perfecte per a la creació de beneficis extraordinaris a tota la cadena de valor". No obstant això, amb la baixada de preus, "l'entorn per generar beneficis inesperats s'han moderat".

Si bé el 2022 oferia "un teló de fons perfecte" per als beneficis extraordinaris, ara "l'entorn s'ha moderat", segons la CE

Pel que respecta al petroli i derivats, l'informe recull que el preu del barril de cru Brent ha baixat dels 85 dòlars --aquest dijous se situava sobre els 82 dòlars-- per la qual cosa apunta "a una menor tensió del mercat", si bé adverteix que les tensions a l'Orient Mitjà i les retallades de producció anunciades per l'OPEP han afegit incertesa.

Pel que fa al gas, l'informe defensa que les mesures que països com Espanya van adoptar "han alleujat la pressió sobre els mercats energètics", el que ha redundat en una baixada del preu internacional del gas dels més de 200 euros el MWh d'estiu de 2022 a entre 40 i 50 euros el MWh a començaments d'aquesta tardor. Adverteix, tanmateix, que encara és volàtil, superior a les mitjanes històriques i entranya encara alguns riscos.

Un d'aquests riscos és la crisi a l'Orient Mitjà, un dels proveïdors de gas a Europa. Malgrat això, la Comissió Europea assegura que "la UE continua sent més resilient i més ben preparada de cara a l'hivern del 2023 per minimitzar els preus gràcies a la gran entrada contínua de GNL", ja que les importacions de gas liquat s'han duplicat en dos anys i s'ha arribat al rècord del 90% d'emmagatzemament.

L'informe incideix en aquestes dues fonts d'energia, a més del carbó, i no entra en l'electricitat, però la conclusió és clara i apunta que ja no existeixen beneficis caiguts del cel per la baixada de preus, que no només es veu en la cotització internacional de les matèries primeres sinó que també es transmet als consumidors, ja que la inflació ha caigut fins al 2,4% a l'eurozona el novembre, segons la dada coneguda aquest dijous.

Les energètiques es rebel·len i es replantegen inversions

Però tornant als anomenats beneficis extraordinaris, es pot recordar que va ser el que va motivar l'impost a les energètiques. A Espanya, en total les empreses del sector han pagat més de 1.600 milions de l'impost temporal aquest 2023. La més castigada ha estat Repsol, amb 450 milions d'euros, seguida de Cepsa, Endesa, Iberdrola i Naturgy.

Precisament Repsol està sent la que està plantant més cara a l'impost. El seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, ja va dir fa un mes, en la presentació dels resultats dels nou primers mesos de l'any, que es plantejarien inversions, entre elles, les de Tarragona, i aquest dijous, Antoni Brufau va dir que podrien fer les inversions en hidrogen a França o Portugal si a Espanya estan sotmeses a un impost.

"Són inversions que si no es fan en un marc d'estabilitat i amb un marc fiscal atractiu, ni millor ni pitjor, competitiu respecte a les regions pròximes a nosaltres, no volaran", va dir el president del gegant energètic espanyol en una jornada sobre a l'hidrogen, i va afegir: "Si tenim un impost per produir hidrogen que no tenen França o Portugal, doncs segurament la nostra decisió serà anar-nos-en a Portugal o França".