La Comissió Europea va millorar aquest dimecres dues dècimes el creixement econòmic d'Espanya per a aquest any, fins al 2,4 %, però anticipa una desacceleració al pròxim exercici, que el porta a retallar també dues dècimes la seva estimació per a 2024, fins a l'1,7 %, informa l'agència de notícies EFE.

Les noves previsions macroeconòmiques de l'Executiu comunitari, que estan basades en la pròrroga pressupostària que va enviar a l'octubre el Govern en funcions, anticipen que el dèficit públic superarà el llindar del 3 % tant aquest any (4,1 %) com el següent (3,2 %), quan les regles actives s'aplicaran de nou.

Respecte a la inflació, Brussel·les estima que tancarà aquest any en una taxa mitjana del 3,6 % que es moderarà fins al 3,2 % dotze mesos després (una dècima menys que el seu càlcul anterior).

El document dels serveis econòmics de la Comissió inclou per primera vegada projeccions fins a 2025, any en què creuen que l'economia s'accelerarà fins al 2 %, la inflació caurà al 2,1 % i el dèficit augmentarà lleugerament fins al 3,4 %.

Rebaixa a l'eurozona

La Comissió Europea també va rebaixar aquest dimecres en dues dècimes, fins al 0,6 %, la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB) a l'eurozona i el conjunt de la Unió Europea el 2023.

El setembre passat, en les seves anteriors prediccions, l'Executiu comunitari havia anticipat que l'economia avançaria un 0,8 % aquest any tant als vint països de la moneda única com en tot el club comunitari.

Brussel·les també ha empitjorat avui la seva estimació de creixement econòmic per a 2024 en pronosticar una pujada del PIB de l'1,2 % als països de l'euro i de l'1,3 % en els 27. Ambdues xifres són una dècima inferiors als percentatges difosos al setembre.

La producció industrial cau un 1,1% a l'eurozona

La producció industrial de l'eurozona va caure un 1,1 % a l'eurozona i un 0,9 % a la Unió Europea (UE) el setembre, en comparació amb el mes anterior, segons les dades difoses aquest dimecres per l'oficina d'estadística comunitària, Eurostat.

En comparació amb setembre de 2022, la producció al sector va descendir un 6,9 % en la zona euro i un 6,6 % en els 27.

Espanya, no obstant això, va registrar un ascens de l'1 % a la producció industrial davant agost, però una caiguda de l'1 % a escala interanual.

Per grups industrials, el setembre a l'eurozona va caure tant la producció dels béns de consum no duradors com la dels béns de consum duradors en un 2,1 %. També va descendir la producció d'energia un 1,3 % i la dels béns intermedis un 0,3 %, mentre que va augmentar la producció de béns de capital en un 0,3 %.

La mateixa dinàmica es va registrar en el conjunt de la UE, on va disminuir la producció de béns de consum duradors (-2,4 %), no duradors (-1,2 %), d'energia (-1 %) i els béns intermedis (-0,2 %), en tant que la producció de béns de capital va créixer un 0,4 %.

Entre els estats membres, els descensos mensuals més acusats de la producció industrial es van donar a Bèlgica (-3,2 %), Portugal (-3 %), Estònia i Irlanda (ambdós -2,9 %), mentre que els increments més importants es van observar a Croàcia (4,3 %), Eslovènia (4,1 %) i Hongria (1,3 %).

D'altra banda, en comparació amb setembre de 2022, la producció a l'eurozona va caure en tots els segments: un 9,5 % en els béns capitals, un 8,1 % en els béns de consum duradors, un 6,7 % en els béns de consum no duradors, un 5,8 % en l'energia i un 4,5 % en els béns intermedis.

En el conjunt dels Vint-i-set, el descens va ser del 8,9 % en el cas dels béns de consum duradors, un 8,1 % en els béns capitals, un 5,5 % en l'energia, un 5 % en els béns intermediaris, i un 4,3 % en els béns de consum no duradors.

Irlanda va registrar el descens interanual més important, un 27,2 %, seguit de Bèlgica (-14 %) i Estònia (-12,5 %), en tant que els creixements més alts es van donar a Dinamarca (2,8 %), Grècia (2,1 %) i Croàcia (1,6 %).