La Comissió Europea ha donat un toc d'atenció a Espanya i uns altres quatre estats membres sobre l'evolució del seu deute públic, per considerar que pot complicar les finances a partir de 2025 i durant una dècada. En el cas d'Espanya, Brussel·les li atribueix un risc "mig" a llarg termini, i un risc "baix", en el curt, principalment pels costos del finançament i els derivats de l'envelliment de la població. Els serveis econòmics europeus creuen que el deute públic espanyol baixarà al 106,5% del PIB al tancament d'aquest any i que seguirà en aquest nivell dos anys després, per després registrar augments constants durant la dècada següent fins a assolir una ràtio del 118,4% el 2034, sis punts més que el que calculava Brussel·les l'any passat.
L'informe situa Espanya entre els nou països del club amb un risc "alt" de sostenibilitat fiscal a mitjà termini (Bèlgica, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Portugal, Romania, Eslovàquia i Finlàndia) i explica aquesta classificació per les condicions de finançament menys favorables i els costos associats a l'envelliment de la població més grans. De fet, l'estudi inclou les projeccions sobre despesa en pensions, sanitat o cures que Brussel·les publicarà dins del seu Informe d'Envelliment al llarg d'aquest any i avança que recollirà "importants revisions a l'alça" per a Espanya, Romania i Dinamarca en aquest àmbit, segons informa Efe. En concret, Brussel·les calcula que la despesa per envelliment de la població pujarà 1,2 punts del PIB de mitjana fins a 2070 a tota la UE i augmentarà "almenys" cinc punts a Luxemburg, Malta, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Bèlgica i Espanya.
L'informe precisa que la despesa concreta en pensions augmentarà "considerablement" en molts estats membres durant les pròximes dècades i anomeni específicament a Luxemburg, Malta, Hongria, Eslovènia, Espanya, Xipre, Bèlgica i Lituània, en els quals l'augment en aquest àmbit superarà els 3 punts del PIB.
Finalment, Brussel·les inclou a Espanya entre la llista de catorze socis amb un risc "mitjà" de sostenibilitat fiscal a llarg termini, que explica de nou per l'augment dels costos projectat per l'envelliment de la població.