No tenen pisos en venda, però busquen quin és el millor per comprar-lo. De fet, presumeixen de tenir tot el mercat immobiliari al seu abast, sense pressions, sense jugar al millor postor; això sí, donant seguretat al comprador i estalviant-li temps i diners. Aquest és el perfil professional d'un personal shopper, un agent immobiliari que "avicia" el comprador perquè no erri en la seva elecció i trobi, no la casa dels seus somnis, sinó la que més s'ajusti a les seves preferències i necessitats, "perquè els estudis demostren que un 18% de les persones que han comprat un pis acaben penedint-se de la seva decisió".
La frase la pronuncia Helena Gallardo, personal shopper d'ofici, professional del sector immobiliari i ara presidenta d'AEPSI, Associació Espanyola de Personal Shopper Inmobiliario, la principal organització a nivell nacional que representa al col·lectiu de personal shoppers immobiliaris, a Espanya. Són 70, però pensa doblar la xifra ja que, en moltes immobiliàries a l'ús, ja s'està percebent una classificació dels seus agents diferenciant entre els especialistes en compra o en venda.
No se'ls reconeix per estar darrere d'un aparador ple d'anuncis de 'es ven' o ' es lloga', perquè no els utilitzen. Van allà on faci falta, des de les immobiliàries que ja funcionen, als APIs, als notaris per esbrinar si hi ha alguna herència en venda; trepitgen la ciutat, pregunten a la botiga de la cantonada... tot per entreveure els 2,6 milions d'habitatges que tenen el rètol d''en venda' ara mateix a Espanya.
La seva existència depèn en gran part del boca en boca (el 70% dels seus clients), perquè si una cosa persegueix un personal shopper és "que la persona, parella o família que ens confia el seu propòsit, aconsegueixi el millor lloc per residir i desenvolupar el seu projecte de vida", sigui per compra o lloguer. Dit això, matisa: "Per a això no fa falta ser ric o gastar-se molts diners en un habitatge", perquè si alguna cosa vol desmentir Gallardo és que els seus serveis siguin només per a les classes altes. Com a col·lectiu, "hem de guanyar visibilitat perquè estem a l'abast de molts, no cobrem percentatges sobre el preu de la transacció, sinó una tarifa fixa, en funció de quin habitatge hem de buscar, si és una cosa senzilla o més complexa, de la zona, les característiques...".
El sistema consisteix en la firma d'un contracte de prestació de serveis, la tarifa del qual la fixa cada agent -alguns tenen una empresa constituïda amb altres professionals dels àmbits jurídic, financer, constructor...- "Ens encarreguem de revisar les característiques del solar, l'habitatge o el local a més de la finca en el seu conjunt", com més serveis més alta és la quota. L'AEPSI no estableix un barem i Helena Gallardo no es compromet i no dona xifres sobre els paràmetres en què se situa la banda de preus. "Ens assegurem un coneixement clar i profund de la seva situació i de la seva possible evolució futura per poder planificar les accions necessàries i preveure possibles millores", i en funció d'això, "cobrem". De vegades, "és tan important conèixer com funciona la comunitat de veïns que descartar que el pis tingui càrregues administratives", sentència. "El primer, no ho fa un notari" i, a Espanya, la llei és molt laxa a l'hora d'exigir documentació referida a una finca o un pis; "revisar les actes de la comunitat hauria de ser una obligació".
La figura del personal shopper "no és gaire habitual a Espanya", però en altres països europeus com França, Holanda, Regne Unit, abunda més i, sobretot, als Estats Units, on és una professió regulada i on ningú no buscarà pis sinó està acompanyat d'un expert immobiliari. "Allà, quan se'ls pregunta als nens què volen ser de grans, alguns ja responen: real estate". Les xifres ho demostren: el 2021, als EUA el 87% de les compres es van realitzar amb la intermediació d'un personal shopper.
"Això sempre hauria de ser així, allà i a la resta del món, i s'evitarien molts fracassos", afegeix i exposa una queixa per a les administracions. "Es va cometre un error quan, a finals del 2000, el Govern central va liberalitzar el sector i va abolir la regulació per exercir l'activitat d'agent immobiliari", encara que en comunitats autònomes com Catalunya i València hi continua havent. "És negligent anar-se només a una immobiliària a comprar un habitatge", acaba, perquè defensa que amb un personal shopper s'estalvia molt temps en la recerca i diners, "perquè una hipoteca ben negociada pot arribar a reduir en 20.000 euros un préstec a 25 anys, sobre el cost mitjà que es comercialitza al mercat financer."