A Catalunya s'acaben cada any unes 9.000 habitatges, i tanmateix, se'n necessiten 25.000. L'"enorme distància" entre el ritme actual de construcció i les necessitats reals de la població impliquen que a Catalunya s'hauria d'estar construint 2,7 vegades més d'habitatges de les que es lliuren cada any. Així ho reflecteix un estudi elaborat per la càtedra "Habitatge i futur" d'APCE-UPF (Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya-Universitat Pompeu Fabra), que eleva a 25.000 unitats les necessitats de nova obra a l'any, davant les 11.500 cases que s'inicien anualment a Catalunya i les 9.000 que s'acaben.
El sisè informe publicat per aquesta càtedra, titulat "L'habitatge protegit a Catalunya: un descoratjador viatge de 20 anys", assenyala que, durant el període 2013-2023, el 34% dels 13.320 habitatges de protecció oficial construïts van estar impulsats per l'Incasol i altres promotors públics; mentre que el 66% ho van ser per promotors privats (amb o sense ànim de lucre). En analitzar aquestes xifres, els autors de l'informe sostenen que "qualsevol gran salt" per incrementar el parc d'habitatge protegit haurà de comptar amb la participació de la iniciativa privada, "ateses les limitacions del sector públic per promoure i afrontar nous plans d'inversió", encara que "sempre de la mà de les administracions públiques", recalquen.
Habitatge protegit
A 31 de desembre de 2023, el registre de sol·licitants d'habitatge de protecció a Catalunya comptava amb 92.775 peticions validades, mentre que, en els últims onze anys, s'han registrat ritmes de 1.169 certificacions definitives de pisos protegits a l'any.
El repte per als propers 15 anys, adverteix l'informe, és multiplicar per 20 aquest ritme, fins a 20.866 aprovacions anuals, un "canvi de paradigma" que "requereix replantejar-se les polítiques d'habitatge que s'han executat en l'últim decenni". El document alerta alhora que l'entrada de fons europeus generarà "certa millora" de la situació, però són "recursos puntuals" que "no podran solucionar la problemàtica estructural de la falta de recursos que l'Estat destina a la promoció de nous habitatges de protecció"