Espanya és el vuitè país de la Unió Europea que té la proporció més gran d'ocupats amb estudis superiors, però el 36% dels graduats són en llocs de baixa qualificació, la qual cosa evidencia la "desconnexió" entre l'educació superior i el mercat laboral actual, segons l'informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD) 2024. L'anàlisi, en el que participen experts nacionals i internacionals assenyala set prioritats estratègiques que ha de tenir la universitat espanyola (pública i privada) per contribuir al desenvolupament econòmic i social del país i en aquesta vintena edició incideix en la necessitat de millorar la inversió, atreure i retenir talent i donar més autonomia a les universitats.

L'estudi proposa d'ajustar les diferències entre l'oferta universitària i el mercat laboral ja que en ocasions l'estructura productiva no ofereix suficients llocs de treball d'alta qualificació per a l'alt nivell de graduats que es titulen, la qual cosa pot conduir a la sobrequalificació o a la fuga de talent. En el curs passat l'oferta de màsters oficials va créixer el 4% i el número d'aquests titulats augmenta un ritme del 8%.

"L'objectiu ha de ser proporcionar als estudiants les habilitats i competències necessàries per prosperar professionalment en un context cada vegada més complex, impredictible i globalitzat", assenyala l'informe que dona compte del creixement d'estudiants en universitats privada.

Els experts avisen que el factor clau per enfortir la universitat espanyola és la "modernització de la governança universitària". "Això implica adoptar reformes estructurals que permetin un model de finançament sostenible centrat en l'ús estratègic dels recursos i en la rendició de comptes partint de resultats", recalca l'estudi en plena polèmica per les crítiques dels rectors de Madrid davant de la infrafinanciación del govern autonòmic d'Isabel Díaz Ayuso. Els experts de l'informe proposen de vincular el finançament a la capacitat de les institucions i de la seva oferta educativa en funció de les necessitats del mercat.

Estudi de necessitats

Una revisió que s'hauria de basar en estudis específics per titulacions, nivells universitaris i regions. Les dades més recents (2021) revelen que Espanya destina un 1,43% del PIB a l'educació superior, davant l'1,48% de la OCDE i l'1,29% de mitjana de la UE. En aquest sentit, els experts incideixen que cal millorar a més de la inversió altres aspectes com la internacionalització o el sistema d'investigació i transferència de coneixement.

En el curs 2022-2023, únicament el 6% dels estudiants internacionals eren de grau amb matrícula ordinària i només el 16% de l'oferta de titulacions era en idiomes estrangers. Una altra dada preocupant és que només el 3,2% d'investigadors venen a Espanya.

Dones STEM

La universitat espanyola continua enfrontant el repte de la transformació digital, incideix la Fundació CYD que apunta com una altra de les seves tasques pendents fomentar la presència de les dones en graus d'enginyeries, informàtica, matemàtiques i estadística (STEM). En tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la presència de noies ha disminuït i amb prou feines representen el 16% dels matriculats.