Els governs de les comunitats autònomes han informat dels dies festius comuns a totes les regions i els propis de cada una d'elles en els últims dies, en espera de què, entrats el mes d'octubre, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publiqui el calendari laboral per al conjunt de l'Estat. Amb les festivitats establertes en l'àmbit general, el 2024, el calendari proporcionarà quatre llargs caps de setmana, un menys que aquest any. La coincidència d'algunes festivitats no recuperables i remunerades en dilluns o divendres, així ho propiciarà. Es tracta del dilluns 1 de gener (Any Nou); el 29 de març (Divendres Sant); el divendres 1 de novembre (Tots Sants); i altre divendres, el 6 de desembre (Dia de la Constitució). Mentre que la Setmana Santa caurà a finals de març: el 28 de març (Dijous Sant) i 29 de març (Divendres Sant), amb l'excepció que a Catalunya el Dijous Sant no és dia festiu, però afegeix Dilluns de Pasqua (1 d'abril).
Tanmateix, a Catalunya, València i Ceuta tenen un dia festiu més, però de caràcter recuperable, de manera que els assalariats han de pactar el gaudi de la festivitat al si de les empreses, o en alguns casos, amb acords laborals del comitè d'empresa i la direcció. És el cas de Catalunya, que haurà d'elegir entre 6 gener, 1 abril, 24 juny o 26 de desembre, perquè sigui recuperable; la Comunitat Valenciana, que ha escollit el 24 de juny, com a dia festiu recuperable; i Ceuta, el 2 d'octubre, dia de la comunitat.
El 2024, hi haurà nou dies festius no lectius que són festes nacionals no substituïbles tret que caiguin diumenge, la qual cosa implica que són comuns a tot l'Estat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 15 d'agost, 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre, 8 de desembre i 25 de desembre. No obstant això, i ja que el 8 de desembre serà diumenge, les diferents comunitats autònomes han mogut aquesta festa a diferents dates dels seus respectius calendaris.
En el cas de Catalunya, el calendari s'ha establert amb les següents dates: 1 de gener, dilluns; 6 de gener, dissabte; 29 de març, divendres; 1 d'abril, dilluns; 1 de maig, dimecres; 24 de juny, dilluns; 15 d'agost, dijous; 11 de setembre, dimecres; 12 d'octubre, dissabte; 1 de novembre, divendres; 6 de desembre, divendres; 25 de desembre, dimecres; 26 de desembre, dijous. Al territori d'Aran, la festa del dia 26 de desembre (San Esteban) queda substituïda per la de 17 de juny (Festa d'Aran), dilluns. A més, de les tretze festes esmentades n'hi haurà una, a escollir entre el 6 de gener, l'1 d'abril, el 24 de juny i el 26 de desembre, que tindrà el caràcter, de recuperable. Les altres dotze seran de caràcter retribuït i no recuperable.
A la Comunitat de Madrid, el calendari que comptarà amb 12 dies festius, als quals se'n sumaran dos més que fixaran els ajuntaments, i destaca per a aquest any que els dies festius de Reis Mags (6 de gener) i el Dia Nacional (12 d'octubre) cauran dissabte i no es traslladaran a altres dates. Seran dies no recuperables: 1 de gener (dilluns), Any Nou; 6 de gener (dissabte), Epifania del Senyor; 28 de març, Dijous Sant; 29 de març, Divendres Sant; 1 de maig (dimecres), Festa del Treballador; 2 de maig (dijous) Festa de la Comunitat de Madrid; 25 de juliol (dijous), Santiago Apóstol; 15 d'agost (dijous), Asunción de la Virgen; 12 d'octubre (dissabte), Festa Nacional d'Espanya; 1 de novembre (divendres), Tots Sants; 6 de desembre (divendres), Dia de la Constitució espanyola; i 25 de desembre (dimecres), Nativitat del Senyor.