El calendari laboral per a l'any que ve recull un total de 12 dies festius, dels quals nou se celebraran de forma conjunta a tot Espanya, el mateix número que aquest any, segons una resolució de la Direcció General de Treball publicada aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). A aquests 12 dies s'afegeixen els dos dies festius locals, fins a un total de 14 dies festius.

En concret, l'any que ve serà festa a tot Espanya dimecres 1 de gener (Any Nou), el dilluns 6 de gener (Epifania del Senyor), el divendres 18 d'abril (Divendres Sant), el dijous 1 de maig (Festa del Treball), el divendres 15 d'agost (Asunción de la Verge), el dissabte 1 de novembre (Tots Sants), el dissabte 6 de desembre (Dia de la Constitució espanyola), el dilluns 8 de desembre (Dia de la Immaculada Concepció) i el dijous 25 de desembre (Nativitat del Senyor). Hi ha altres dies festius comuns que les comunitats autònomes poden desplaçar a un altre dia. Així passarà el dijous 17 d'abril (Dijous Sant), que serà festiu a tot Espanya menys a Catalunya i la Comunitat Valenciana, però no amb el divendres 6 de gener, el dia de Reis, que totes les comunitats han decidit mantenir.

Calendari laboral Espanya 2025

Consulta els calendaris laborals del 2025:

Festivitats comunes a tot el país

Entre les facultats reconegudes a les comunitats autònomes es troba també la possibilitat de substituir el descans del dilluns següent a les festes nacionals que coincideixen diumenge per la incorporació d'altres que els siguin tradicionals, així com l'opció de celebrar Sant Josep (19 de març) o Santiago Apòstol (25 de juliol) al seu corresponent territori. D'aquesta forma, el 13 d'octubre (dilluns següent al dia festiu del 12 d'octubre) serà festa a Andalusia, Aragó, Astúries i Castella i Lleó, Extremadura; el divendres 25 de juliol (Santiago Apòstol) només serà festiu a Galícia, Madrid, Navarra i País Basc, i el dimecres 19 de març (Sant Josep) només serà festa a Múrcia i Comunitat Valenciana.

La relació de nou festivitats comunes a tot el país és la següent: 1 de gener: Any Nou (dimecres); 6 de gener: Epifania del Senyor (dilluns); 18 d'abril: Divendres Sant (divendres); 1 de maig: Dia del Treball (dijous); 15 d'agost: Asunción de la Verge (divendres); 1 de novembre: Tots Sants (dissabte); 6 de desembre: Dia de la Constitució espanyola (dissabte); 8 de desembre: Dia de la Immaculada Concepció (dilluns); i 25 de desembre: Nativitat del Senyor (dijous). Als dies festius nacionals i autonòmics cal sumar-hi dos dies festius locals, fins a sumar un total de 14 dies festius a l'any.

Ponts i caps de setmana llargs

La celebració de diverses festes en dilluns o divendres, enganxats, per tant, a dissabte i diumenge, permetrà comptar l'any vinent amb alguns caps de setmana més llargs de l'habitual. Així succeeix amb el dilluns 6 de gener, el divendres 15 d'agost, el divendres 18 d'abril i el dilluns 8 de desembre.

A les comunitats que han optat per celebrar el Dijous Sant (17 d'abril), que són gairebé totes, tret de Catalunya i la Comunitat Valenciana, hi haurà un pont de quatre dies, i en tres comunitats (Navarra, País Basc i La Rioja) aquest pont serà de cinc dies, ja que han decidit donar també com a dia festiu Dilluns de Pasqua (21 d'abril). A més, aquells treballadors que puguin permetre's agafar algun dia lliure, podrien allargar el cap de setmana per la celebració del Dia del Treballador (1 de maig) o la Nativitat del Senyor (25 de desembre) en dijous.

A la resolució del BOE es precisa que a Catalunya i a la Comunitat Valenciana s'ha establert, a més dels 12 dies festius nacionals retribuïts i no recuperables, un dia festiu retribuït recuperable, el que significa que si els treballadors gaudeixen d'aquesta festa addicional, hauran de recuperar les hores no treballades. En el cas de la Comunitat Valenciana, el dia festiu retribuït recuperable s'ha fixat per al dimarts 24 de juny (Sant Joan), mentre que Catalunya haurà d'escollir entre el 6 de gener, el 21 d'abril, el 24 de juny i el 26 de desembre.