La presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Nadia Calviño, ha anunciat aquest dijous un pla d’acció per duplicar inversions en suport al sector de l’habitatge. Des del fòrum anual del BEI a Luxemburg, Calviño ha dit que el pla permetrà augmentar l’escala i impacte del seu suport al sector i, concretament, preveu duplicar el finançament fins a 6.000 milions d’euros anuals a partir de l’any que ve, fet que significarà al voltant de 10.000 milions d’euros en finançament i inversions en els pròxims dos anys que es mobilitzaran del BEI. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també ha participat al fòrum, des d’on ha defensat la intervenció del mercat immobiliari i la decisió d’eliminar els pisos turístics a la capital catalana el 2028.

Calviño ha destacat que l’accés a l’habitatge és un repte “compartit” a la UE, sobretot pels joves, i ha fet valdre l’aliança amb la Comissió Europea per fer-hi front “junts” i donar suport als estats membre.

Segons ha dit, s’estima que la Unió Europea necessita un milió d’habitatges nous cada any per suplir la demanda i davant d’això cal una indústria europea que permeti fer pisos assequibles i sostenibles de forma ràpida i econòmica. Això, ha dit, requereix una inversió “massiva” i per aquest motiu el BEI preveu mobilitzar més fons. 

Collboni defensa les polítiques de Barcelona

Collboni ha celebrat l’anunci de Calviño d’augmentar els fons per als estats i les ciutats i ha defensat a Luxemburg el model de Barcelona per garantir el dret a l’habitatge. Durant la seva intervenció al costat de representants d’altres ciutats europees, ha assegurat que l’habitatge és una “emergència social”. És tan senzill, ha dit, com que els ciutadans no poden tenir un pis als seus barris. 

Collboni ha contraposat un model de lliure mercat amb un altre en què l’administració intervé el mercat per protegir l’habitatge com un dret. “Barcelona ha triat el segon model”, ha dit, i això requereix  “valentia” per intervenir el mercat immobiliari. En aquesta línia, ha apuntat, Barcelona té dos grans objectius: d’una banda, augmentar l’estoc de pisos assequibles i, de l’altra, implementar millors regulacions.

El batlle barceloní ha fet valdre la regulació de lloguers de la llei de l’habitatge i ha apuntat que gràcies a posar un topall els preus han caigut un 3,2% durant el tercer trimestre de 2024 en comparació al mateix període de 2023. “Els mercats necessiten regles i una regulació intel·ligent genera certesa”, ha dit. També ha reivindicat la col·laboració publicoprivada en el sector de l’habitatge.

Finalment, ha fet bandera del fet que Barcelona preveu eliminar els pisos turístics a la ciutat a partir del 2028, una decisió “important”. Això, ha dit com ja ha mencionat altres vegades, permetrà tornar al mercat 10.000 pisos per als residents. “Les ciutats necessiten més recursos i ser més decisives”, ha conclòs.

Solució europea per un habitatge més “assequible”

Al seu torn, el comissari europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, ha destacat durant la seva intervenció l’augment del lloguer en els últims anys així com el fet que hi hagi famílies que hagin de destinar el 40% o més dels seus ingressos a pagar l’habitatge. El comissari ha assenyalat que la CE ja ha establert un grup de treball sobre l’habitatge per desenvolupar un pla el 2026.

En tot cas, ha assegurat que moltes prioritats ja estan clares i, entre aquestes, s’ha referit a la necessitat de modernitzar el sector de la construcció per un habitatge sostenible, veure quin ús fer d’edificis vacants i abordar els lloguers de curta durada i l’especulació així com les conseqüències econòmiques d’aquestes pràctiques.

Jørgensen ha defensat la construcció d’aliances amb el BEI i el Parlament Europeu, compartir bones pràctiques dels estats membre i proveir finançament. En aquest sentit, ha apuntat que la UE ja està mobilitzant un finançament “substancial” en habitatge i ha reivindicat el compromís de la CE per treballar amb el BEI i organitzacions financeres. “Quan invertim en habitatge, invertim en les persones”, ha dit tot remarcant que cal fer front al repte i treballar per una solució “europea” per un habitatge més assequible.