Els ministres d'Economia i Finances de la UE tornaran a intentar acordar aquest dimecres, en una reunió per videoconferència, la reforma de les regles fiscals de la UE que, després de quatre anys congelades per la pandèmia, tornaran a limitar el deute i el dèficit dels estats membres. La presidència espanyola del Consell manté el seu optimisme de cara a tancar el pacte en un nou format telemàtic que no agrada a tots els països i que ha rebut crítiques de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, qui considera que és "molt més útil negociar en persona".

Tanmateix, fonts comunitàries consultades per Europa Press prefereixen no fer "massa atenció" a declaracions d'aquest tipus a diversos dies de la convocatòria i, encara que s'inclinen més per la possibilitat que es tanqui un acord, tampoc no s'atreveixen a assegurar-ho. En qualsevol cas, fins i tot si els Vint-i-set aconseguissin superar les seves diferències sobre la reforma de les regles fiscals i tancar un acord, en tractar-se d'una reunió informal, el resultat hauria de ser ratificat en l'àmbit d'ambaixadors el dijous 21, segons fonts diplomàtiques.

És "a prop"

Els ministres ja van assegurar que l'acord era "a prop" després de la seva reunió del 8 de desembre, que va culminar sense consens, malgrat que les negociacions es van demorar unes 8 hores, fins a les 3 de la matinada. La vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, va assenyalar llavors que només convocaria un Ecofin extraordinari si ho creia necessari en funció del resultat de les consultes nacionals que han desenvolupat en les últimes setmanes.

Per la seva part, els ministres d'Economia i Finances de França i Alemanya, Bruno Le Maire i Christian Lindner, protagonistes dels principals xocs des de l'inici de les negociacions, van confirmar també que l'acord estava tancat entre un 92% i un 95%. "Ja tenim un enteniment comú sobre les salvaguardes del dèficit i el deute, un avanç que realment estima", va reconèixer Lindner, per a qui la tasca resideix ara a "calibrar aquestes mesures de la manera correcta", convençut que "els dèficits excessius han de reduir-se i no excusar-se".

Reducció de l'1% PIB

La proposta que hi ha sobre la taula inclou una reducció anual del seu deute equivalent a l'1% del seu PIB per als països l'endeutament dels quals superi el 90%, com és el cas d'Espanya (ronda el 109% del PIB), mentre que planteja un ajustament del 0,5% anual per als Estats membre amb un deute entre el 60% i el 90%. També introdueix un matalàs fiscal per als països amb baix dèficit, però un alt deute, als que demanarà de reduir el dèficit per tenir un marge entre el 2% i l'1,5% per sota del límit del 3% per tenir espai per respondre a possibles 'xocs' econòmics.

D'altra banda, es demanarà als països que superin el valor de referència del 3% de dèficit, als quals s'obrirà un procediment de dèficit excessiu (EDP, per les seves sigles en anglès), una senda de despesa neta correctora "coherent" amb un ajustament anual mínim de, almenys, el 0,5% del PIB.