La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha fixat aquest divendres la consecució de la plena ocupació efectiva com "un dels objectius principals de la legislatura" que acaba d'iniciar el president Pedro Sánchez. Calviño ha reivindicat l'"extraordinari dinamisme" del mercat de treball, amb un rècord històric en l'afiliació i que ha assolit els 24 milions de persones actives, en la clausura de la Trobada d'Economia en S'Agaró. En una intervenció emesa en format vídeo, la representant de l'executiu espanyol ha valorat els avanços qualitatius de l'ocupació: la temporalitat ha baixat "de manera dràstica", els salaris han crescut i també ho han fet l'ocupació en sectors d'alta productivitat com les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), investigació i desenvolupament o ciència.
Calviño ha emmarcat aquests progressos en l'evolució global del "canvi estructural" del mercat laboral i de l'economia, en general, de la que ha dit mostra una fortalesa més gran". L'economia espanyola "està demostrant una gran fortalesa", com un dels països que més creix i un dels que té menys inflació entre les grans economies europees, ha exposat.
Mostra d'aquesta resiliència és, segons les declaracions de la ministra recollides per Efe, el superàvit de la balança de pagament per compte corrent, que s'ha situat en el 3% del PIB. Tant o més important és el despalanquejament creditici de famílies i empreses, amb un endeutament que ha baixat "gràcies, en gran manera, al rescat del sector públic durant la pandèmia". En aquest escenari, també ha qualificat de "clau" el desemborsament dels fons europeus. En aquest sentit, la ministra d'Economia atribueix part de la fortalesa als fons Next Generation i l'agenda de política econòmica espanyola, que ha resumit en tres principis: responsabilitat fiscal ("que dona tranquil·litat als mercats"), justícia social i reformes estructurals per modernitzar l'economia.
Per això, en "un món cada vegada més turbulent" com l'actual i amb "un context geopolític marcat per una alta incertesa", Calviño veu "més important que mai trobar terreny comú" per assegurar estabilitat política i financera, creixement sostenible, i cohesió i pau social. Veu necessari que els líders polítics i els empresarials transmetin confiança a la gent, a les empreses i als inversors, la qual cosa implica cinc qualitats: diàleg, flexibilitat per adaptar-se, atreure talent, ambició i visió, i responsabilitat social. Calviño ha assegurat que el seu govern s'ha compromès amb aquests valors des del principi i ho continuarà fent, i ha demanat que Espanya se senti orgullosa de si mateixa, sense caure en l'autocomplaença.
S'Agaró, fòrum de debat
La trobada de S'Agaró ha reunit aquest divendres i dissabte un nombrós grup d'empresaris i polítics per abordar els temes més candents de l'actualitat econòmica. Aquest divendres, va ser el torn de diversos experts en el mercat de l'habitatge. Economistes i propietaris van criticar que, tant l'Estat espanyol com la Generalitat, "traslladin als privats les responsabilitats en habitatge" i els obliguin a assumir les conseqüències del dèficit d'inversió en pisos socials. El president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, va denunciar la llei que obliga els grans tenidors a oferir lloguer social, dient que "en comptes de limitar els beneficis, obliga a perdre i és pitjor que una expropiació". Per la seva part, el catedràtic d'Economia de la UPF José García Montalvo va assegurar que la limitació dels preus de lloguer ha tingut l'efecte invers, perquè els qui es trobaven per sota del topall s'han apujat.
Per la seva part, el president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich, va reiterar que haver fomentat les polítiques de compra durant anys "ha laminat el mercat del lloguer" i que, sobretot, el problema de l'habitatge es focalitza en la falta de pisos "socials, d'emergència i assequibles". "Això suposa uns 1,3 milions de famílies i uns 3 milions de persones; el problema se centra en la franja on el sector públic hauria d'haver actuat", ha dit Montalvo, assegurant que, únicament en el cas de l'habitatge assequible, sí que es pot impulsar per la via de la col·laboració publicoprivada. "En els altres dos, no serà el sector privat qui els construirà", va asseverar. "Hem creat un mercat hipotecari que és restrictiu, sobretot per certs tipus de famílies amb nivells d'ingressos baixos", ha afegit al seu torn el president de la Cambra de la Propietat Urbana. Joan Ràfols ha assegurat que "el gran absent" en les polítiques pressupostàries -a diferència d'altres països d'Europa- és "la despesa social en habitatge" i ha lamentat que es facin pagar els plats trencats d'aquestes polítiques al sector privat, segons ha recollit l'agència de notícies ACN .
Aquest dissabte ha estat el torn del conseller delegat de Agbar, Narciso Berberana, que durant el debat sobre Transformació energètica i sostenibilitat, ha posat èmfasi en la necessitat d'utilitzar l'aigua regenerada com "la solució per garantir el subministrament" i fer front a la sequera. Berberana ha assegurat que regenerar aigua "costa el doble que el tractament d'aigua tradicional, però menys que dessalinitzar". A més, ha dit que també "redueix l'impacte ambiental" i que "no hi ha cap tractament més barat en termes sanitaris" perquè, de retruc, "evita malalties" derivades del seu ús.
Durant aquesta taula de debat, l'ús del petroli ha centrat part de les converses. Sobre el mateix, el directiu d'Agbar ha dit que "encara que es pot reduir la proporció de petroli, a cap matriu energètica no queda fora". Ho ha fet amb referència que es treballa per descarbonitzar el planeta, però que aquesta solució no implica deixar de dependre del tot del petroli. A més, també ha insistit que el que passarà segur és que serà necessària més aigua perquè, segons ha dit, "a totes les matrius hi ha més demanda d'aigua".
Per la seva part, el president d'Enagás, Antonio Llardén, ha explicat que la Unió Europea està "millor que fa un any en termes de gas". En concret, ha dit, a tot Europa el nivell mitjà d'emmagatzemament de gas era del 29% i ara és d'entre el 90% i el 95%. Una xifra que, segons va explicar, a l'Estat arriba fins al 98% i permet cobrir "tot l'hivern". Quant a la utilització de l'hidrogen com a combustible, Lladrén ha dit que "serà un pilar fonamental per poder realitzar la transició energètica pel futur que és, fonamentalment, de descarbonització." Per poder arribar, considera, que "en cal electrificar més", seguint l'objectiu de la Unió Europea, que és passar d'un ús per consum del 25% d'energia elèctrica al 50%. "Aquest increment de multiplicar per dos la quantitat d'energia que produïm haurà de ser a condició que sigui renovable i aquí juguen un paper important les renovables", com l'hidrogen que, segons ha dit el president d'Enagás podria "transportar-se a través dels gasoductes actuals".