El finançament de Catalunya és quelcom que preocupa les institucions empresarials i econòmiques catalanes i, de fet, fa dues setmanes que les 13 cambres de comerç, les patronals Foment i Pimec, a més del Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), FemCat, el RACC i Barcelona Global van signar una declaració conjunta reclamant un nou model. Aquest dimarts, consultades per ON ECONOMIA, la Cambra de Comerç de Barcelona ha celebrat la proposta del Govern, que considera ambiciosa, mentre que el CEC ha incidit en què “Catalunya necessita més recursos, però també saber-los executar i gestionar millor”. La resta d’entitats han preferit no fer-ne cap valoració.

Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya, va elogiar la proposta: “Valorem positivament que des del Govern de Catalunya s’avanci una proposta concreta per resoldre el problema de finançament que arrossega el nostre país i que limita tant el benestar de les persones com el potencial de la seva economia”. Santacreu valora que “la proposta del Govern compleix amb tots els requisits” que demanaven en la mencionada declaració conjunta, per la qual cosa “representaria una reforma ambiciosa del model actual, tal com demanaven les entitats”.

Les cambres de comerç, que històricament han estat especialment actives pel que fa al finançament i les inversions de l’Estat a Catalunya, esperen que ara s’iniciï una negociació política tant a nivell català com espanyol. “La Cambra demana a totes les forces polítiques i al govern de l’Estat que posin sobre la taula les seves propostes, i a continuació iniciar un procés de negociació amb la voluntat d’arribar a acords que representin un canvi substancial respecte del model actual, que s’havia d’haver renovat el 2014”, va concloure Santacreu. De moment, tant Moncloa com Junts l'han rebutjada.

Per la seva banda, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va preferir insistir en el que creu que necessita el país, “un nou model de finançament equitatiu, eficient i transparent, que fomenti el benestar dels ciutadans i ciutadanes i asseguri el seu progrés en tots els àmbits”. Però el CEC també va llançar un dard a la Generalitat: “Catalunya necessita més recursos, però també saber-los executar i gestionar millor. Per això és fonamental incloure un mecanisme que permeti fer un seguiment del grau d'execució dels pressupostos”.

L’opinió dels catedràtics

El catedràtic Guillem López-Casasnovas opina que la proposta està “ben estructurada i recull una diagnosi molt compartida a Catalunya entre acadèmics: un pacte sense negar la contribució solidària”. Tot i així troba a faltar “un indici d’automatisme” al fons de reequilibri territorial i adverteix que la proposta “no treballa el fet que de l’aportació pels serveis prestats per l’Estat s’han de restar ingressos estatals a Catalunya pel que fa als impostos especials i a l’IVA”. En el terreny més polític, López-Casasnovas, que presideix el Consell Assessor en Política Econòmic de Catalunya (CAPEC) del Departament d’Economia, no creu que la proposta es pugui acordar en el marc d’una comissió bilateral, sinó que caldrà un canvi de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes), el que requereix majoria absoluta.

Per a Ángel de la Fuente, director de Fedea, la proposta “recupera el vell pacte fiscal d'Artur Mas, suposa desmantellar l'Estat tal com ho entenem avui, no crec que avanci”. “En contra del que ens volen fer creure, no té res de federal, ja que en cap país, els Estats Units, el Canadà, etc...l'Estat renuncia a tenir autonomia fiscal en part del seu territori”, com proposa el Govern d’ERC. “Si aquesta proposta sortís endavant suposaria anar cap a un model de país confederal, on el Govern central prescindeix de recursos i d'autonomia”. Així mateix, “suposaria una forta reducció dels recursos destinats a l’anivellament territorial, la qual cosa es traduiria en importants diferències interregionals en la qualitat dels serveis públics fonamentals”.