Tret que alguna cosa s’esguerri, el dimecres 7 de juny, es coneixeran les dues candidatures que optaran a les eleccions a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona: la que estan ultimant un grup d’empresaris vinculats a gremis i patronals i la que ja han dissenyat alguns dels membres de l’actual equip de govern de la Cambra -inclosa la presidenta i un dels vicepresidents- que volen revalidar el seu mandat, i que és hereva d’Eines de País i manté el suport de l’entitat independentista Assemblea Nacional Catalana (ANC). La batalla està servida fins a mitjan setembre quan tindran lloc les eleccions a les 13 cambres catalanes, amb especial interès per la de Barcelona, que agrupa el 60% de les gairebé 700.000 empreses que configuren el cens electoral. A diferència dels anteriors comicis de 2019, la lluita per liderar la Cambra serà una qüestió a cara o creu entre aquestes dues llistes antagòniques.

Contrarellotge, un grup d’empresaris propers als gremis i les patronals Pimec i FemCat estan tancant una candidatura que pugui optar a les 52 vocalies que s’escolliran per sufragi (fins ara eren 40 vocalies) per obtenir la majoria del ple de la Cambra. Una hegemonia que ja posseïen i que els va ser arrabassada, contra tot pronòstic el 2019, per una llista independentista Eines de País, impulsada per l’ANC. L'empresariat barceloní més influent busca com recuperar la institució. Fonts properes expliquen a ON ECONOMIA que s’està buscant el màxim nombre possible d’empresaris i autònoms, en representació de la gran empresa i les organitzacions empresarials, que puguin optar a com més vocalies (epígrafs econòmics) millor i poder concentrar els vots, però defugen donar noms. Tampoc volen concretar qui serà l’empresari que liderarà la candidatura, i eviten pronunciar-se sobre si Josep Santacreu -exdirectiu de l’asseguradora DKV- podria assumir aquest paper de consens que tant anhelen. Però el que sí que tenen clar és que calia una candidatura unitària sumant esforços i interessos per intentar rebatre als opositors: els independentistes d’Eines de País.

L'establishment empresarial, molt proper a les patronals, mai com ara havia treballat per una proposta unitària. Potser per això, el que es busca és una llista transversal, amb diversitat ideològica, i sobretot, que no tingui biaixos polítics, que és el tret que més retreuen de l’actual governança de la Cambra de Comerç de Barcelona, a la qual titllen de polititzada i d’envair camps d’actuació que fins ara estaven reservats per a les patronals i els gremis, una mena d'intrusisme que nega la presidenta de la Cambra, Mònica Roca.

En les últimes eleccions de 2019, fins a cinc candidatures -inclosa Eines de País- van optar a la presidència. Les van encapçalar els empresaris Enric Crous (va guanyar en quatre epígrafs, després d’unir la seva candidatura a la de José María Torres, i amb el suport de Pimec), seguit de Carles Tusquets (en va aconseguir tres), Ramon Masià (que no va obtenir cap representant) i la candidatura oberta 50a50, que promovia la presència de dones a les institucions empresarials (va fer-se amb una de les llavors 40 cadires del ple). Però la sorpresa la van donar els independentistes que, mobilitzant petits i mitjans empresaris i autònoms, van guanyar en 32 dels 40 epígrafs que es van sotmetre a votació. 

Aquella victòria, no exempta de crítiques, la va liderar Joan Canadell, actual diputat per Junts al Parlament català, juntament amb altres empresaris que compartien amb ell les idees independentistes, bona part dels quals formen ara part dels òrgans de govern. Quatre anys després, l’actual equip de govern de la institució torna a estar al capdavant d’una àmplia candidatura que aspira a revalidar el mandat i consolidar la seva feina. Si en aquell moment van lluitar per fer entendre als empresaris que la Cambra era per a tot el teixit empresarial i no només per a una part, expliquen, ara creuen que se’ls reconeixerà la feina que han fet i que ha servit per apropar totes les empreses, sense distinció, a la institució. La presidenta Mònica Roca -que va assumir el càrrec quan Canadell va passar-se a la política- i el vicepresident Antoni Fitó i el mateix Joan Canadell són la part més visible de la candidatura que respondrà a un nom diferent del d'Eines de País, però que manté el vistiplau de l’ANC. Es tracta d’una llista oberta i només quan hagin passat les eleccions i en funció dels resultats es decidirà el repartiment dels càrrecs de responsabilitat dins els òrgans de govern de la Cambra. Cal recordar que el president de la Cambra és escollit pels membres que formen el ple, després de guanyar les eleccions.