La Cambra de Comerç de Barcelona insta a les administracions públiques, tant la central com la catalana, a definir un projecte específic per a l’aeroport del Prat que respongui “a un canvi de model econòmic basat en el coneixement i el creixement sostenible”. No obstant, evita entrar en qüestions tècniques com una proposta concreta d’allargament de pistes.

En un comunicat, la corporació que presideix Mònica Roca sosté que les actuacions per ampliar l’aeroport no han de servir per “acabar alimentant majoritàriament el model turístic low cost” sinó que han d’estar al servei de “les necessitats d’aquest canvi de model”. En aquest sentit, subratllen que l’opció que més convé a l’aeroport de Barcelona per complir aquest objectiu és “consolidar-se com a node de vols intercontinentals”.

A banda de solucionar les actuals limitacions pel que fa a la capacitat operativa, la Cambra exigeix a les administracions públiques que “abordin amb urgència dos grans reptes” a mitjà i llarg termini: la implantació d’una estructura d’operacions “racional i eficaç”, així com la sostenibilitat ambiental.

Per afrontar l’increment de viatgers de manera sostenible, aposten per impulsar un model “a l’estil dels principals sistemes aeroportuaris del món com Nova York, Londres, París o Milà”. Quan Barcelona-El Prat es converteixi en un node intercontinental, apunten que els aeroports de Girona i Reus haurien de canalitzar la creixent demanda de tràfic intraeuropeu que la capital catalana no podrà assumir.

El model aeroportuari català

Per construir aquest “model aeroportuari català” caldria desenvolupar els plans directors dels aeroports de Girona i Reus, i les seves connexions ferroviàries, per connectar-los amb el centre de Barcelona. Pel que fa a l’aeroport de Barcelona-el Prat, assenyalen que cal finalitzar “el més aviat millor” l’accés ferroviari convencional a la T1 i exigir l’arribada de l’Alta Velocitat per guanyar competitivitat.

En el comunicat recalquen que “el camí” cap al nou model de sistema aeroportuari s’ha de fer en paral·lel a la descarbonització del sector aeronàutic, amb l’objectiu que tots els vols interns i amb sortida des de la UE, el Regne Unit, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa obtinguin zero emissions netes de diòxid de carboni per a l’any 2050.

Aquesta última estratègia es focalitza en quatre àrees: millores de les tecnologies de les aeronaus i els motors, ús de combustibles sostenibles, aplicació de mesures econòmiques i millores en la gestió del tràfic aeri i les operacions de les aeronaus. Tal com apunta el full de ruta de l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI), és necessària una “transformació energètica radical dels nostres aeroports”.

Potencial com a node intercontinental

El potencial del Prat com a node intercontinental ha de comptar amb un aeroport amb un pes més gran de vols de llarg radi, ja que permetria, entre d’altres, impulsar el comerç exterior i la connectivitat amb futurs nous mercats, facilitar la localització d’empreses i seus corporatives en el territori, així com la inversió estrangera, i també consolidar la ciutat com a node logístic multimodal de referència al món, segons recull el comunicat.

La Cambra reconeix el paper “clau” del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) en l’atracció de rutes de llarg radi i l’increment de l’oferta a l’aeroport de Barcelona. Aquest organisme està integrat per la Generalitat, AENA, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra. Assenyalen que el CDRA representa “un model d’èxit de col·laboració entre administracions per assolir un objectiu comú”. Recorden que, de 2005 a 2019, Barcelona ha multiplicat per quatre el nombre de passatgers intercontinentals i per tres les destinacions, fins a 47. Després de la pandèmia i la paralització del tràfic aeri, Barcelona ha reactivat progressivament les destinacions. Aquest estiu n’operarà 46, una xifra molt similar a la de 2019.

També aposten per estimular el creixement de companyies amb base a Barcelona amb l’argument que són les que contracten més serveis a escala local i, per tant, contribueixen més a afegir valor al territori.