Les Cambres de Comerç catalanes reclamen que la nova llei catalana de cambres abordi el finançament d'aquestes institucions i inclogui una aportació de la Generalitat de 10 euros per empresa, cosa que situaria un finançament anual de 6,7 milions d'euros per a les 13 cambres de comerç catalanes. Aquesta demanda forma part de la proposta reguladora de la futura llei catalana de les cambres que han consensuat les 13 institucions catalanes i que aquest dimecres va rebre llum verda en el si del plenari del Consell General de Cambres de Catalunya.
El president del consell i de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha assegurat que aquesta és la fórmula de finançament que reclamen, que suposaria entorn del 10% del pressupost conjunt. L'objectiu és redimir el greuge que va suposar per a les cambres espanyoles la desaparició, el 2010, de l'anomenada quota cameral; una aportació obligatòria per a totes les empreses. Per decret llei, a finals de 2010, va deixar de ser obligatori per a les empreses la necessitat de ser membres d'una cambra de comerç mitjançant una contribució econòmica anual. Això va deixar desvalgudes les institucions perquè era la seva principal font de finançament.
Santacreu ha reconegut que en els últims anys les cambres han rebut una simbòlica aportació de la Generalitat per compensar la feina institiucional que fan aquests organismes a tot el territori de Catalunya, però que ha estat de l'entorn d'un milió d'euros. Amb aquestes aportacions, les corporacions de dret públic no han recuperat "mai" les aportacions econòmiques que van perdre en eliminar-se l'anomenat recurs cameral el 2010, i tot això "malgrat desenvolupar les funcions públiques que tenen assignades per llei". En aquest sentit, ha recordat que a Catalunya hi ha 13 cambres, amb 43 ubicacions físiques, que tenen en marxa més de 60 comissions de treball i que ostenten una representació a més de 300 organismes i entitats diverses.
Consens patronal
En la tradicional trobada nadalenca amb periodistes que organitza la Cambra, Santacreu ha ressaltat que el text aprovat aquest dimecres pel Consell de Cambres compta amb l'aval de les patronals Foment i Pimec, i que el mateix conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, que va assistir ahir al plenari, estava "molt content" per la unanimitat aconseguida. Per a Santacreu ha estat important "la disponibilitat de les dues principals patronals per arribar al consens i anar ajustant i afinant l'esborrany que pot ser el projecte de llei perquè sigui un text de tots".
El president de la Cambra ha confiat que la tramitació pugui "anar bé i ràpid". De fet, al retorn de les vacances de Nadal es posaran en contacte amb les diferents formacions polítiques per aconseguir el "màxim suport" al text i obtenir el màxim aval per a la tramitació d'una proposició de llei al Parlament, si pot ser a finals de gener.
Tant l'actual equip de govern de la Cambra com els anteriors reclamen des de fa anys que Catalunya pugui comptar d'una vegada amb una nova llei catalana de cambres, una normativa pendent a Catalunya des que es va aprovar el 2014 la llei estatal. Aquesta llei estatal diu que les cambres "tenen com a finalitat la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació de serveis a les empreses que exerceixin les indicades activitats".
La Cambra tancarà 2024 amb superàvit
També dins del capítol pressupostari, i després de fer un repàs de les principals actuacions que ha dut a terme l'equip de govern de la Cambra de Comerç en l'any i escaig que porta en el càrrec, Santacreu ha anunciat que la Cambra de Barcelona tancarà l'exercici amb superàvit. El president ha recalcat que han posat en ordre els números que van heretar de l'anterior mandat, "amb pèrdues acumulades durant tres anys i una situació d'insolvència" que s'ha revertit.
El 2024 "ha estat un any de canvi, en què hem reforçat aquelles activitats que ens aportaven més valor i ara tenim una Cambra més eficient, prospera i pròxima a l'empresa, a les pimes especialment". Santacreu ha assegurat que l'exercici es tancarà amb resultats "positius, tant en termes ordinaris com a extraordinaris", després de "quatre anys seguits de pèrdues", si bé no ha detallat l'import.