El president de Pimec, Antoni Cañete, ha demanat "rigor i serietat" als sindicats quan diuen que totes les companyies estan tenint beneficis extraordinaris, una denúncia que va centrar les manifestacions reivindicatives del Primer de Maig, amb el missatge que van llançar els sindicats per reclamar importants increments salarials per fer front en la inflació. Un missatge que, segons Cañete, ha generat "bastanta indignació" entre les pimes catalanes. El president de la patronal catalana ha recordat als sindicats que no totes les empreses van tenir uns beneficis "extraordinaris" el 2022, ja que l'any passat van tancar unes 26.000 pimes a Espanya, un 10% més que fa un any. "No podem enviar un missatge generalitzat", ha manifestat aquest dimarts en declaracions en la premsa després de l'Assemblea General de la patronal, perquè hi ha sectors en els quals manifestament "els marges de les empreses posen en perill la seva viabilitat", com el comerç o el sector agrícola en els que l'increment de costs i la inflació ha tingut un impacte més important. A Catalunya, on Pimec té més presència, la mortalitat d'empreses va assolir les 2.086, un 8% del total, segons el seu president.

Cañete ha assegurat que malgrat que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostra un creixement del benefici del conjunt del teixit empresarial del 15% el 2022, les empreses de l'IBEX 35 -els guanys de les quals van augmentar un 35%- i les empreses que han pogut traslladar els increments de preus als clients augmenten la mitjana. El president de Pimec ha contraposat aquestes dades amb els de les pimes, la situació actual de les quals "és similar a la de 2019", amb un increment passiu mitjà dels crèdits ICO demanats durant la pandèmia. La pèrdua de marge, l'increment de deute o l'augment de costs són alguns dels factors que ha esgrimit Cañete per explicar l'augment de tancaments empresarials.

En aquest sentit i respecte del recent acord entre patronals i sindicats per a una pujada salarial, Antoni Cañete ha esgrimit que els empresaris volen "pagar els salaris més alts", però ha demanat més flexibilitat territorial amb els convenis i indexar les pujades de sous en conceptes com la productivitat. "Que a Espanya no hi hagi mecanismes de representació per a les pimes s'un escàndol", ha assegurat Cañete, mentre que el secretari general de la patronal, Josep Ginesta, ha explicat que Pimec ja participa avui dia en unes 832 taules de negociació. Cañete ha recordat que Pimec representa 320 associacions sectorials -"el que ningú no té", ha subratllat Cañete- i que gestiona 92 polígons industrials.

Les màximes laborals que reclama per a patronals i sindicats, Cañete reivindica que la patronal les trasllada a la seva estructura laboral, formada per unes 220 persones -més uns altres 200 col·laboradors externs-, de manera que el 2023 aplicarà un augment salarial lineal del 3% i, per a directius uns comandaments intermedis, l'alça serà del 2% més un 1% vinculat en productivitat. A més, tot el personal va consolidar el 2022 els objectius de productivitat plantejats per a l'exercici i va rebre 400 euros, en concepte de cistella de la compra, "per fer front en la inflació". En el seu conjunt, les despeses de personal de la patronal van ascendir en 6,59 milions d'euros, el 2022.

En el repàs de les xifres de l'exercici aprovades en l'Assemblea General, la patronal va aprovar la liquidació de l'exercici passat amb uns ingressos de 21,93 milions, un 25% més que el 2021, quan es van assolir els 17,5 milions. L'objectiu de Pimec per a 2023 és mantenir els ingressos, fins a assolir els 21,96 milions. "Aquest any no hi haurà un increment tan significatiu com el 2022, que ha estat un any excepcional, ja que els ingressos per formació contínua van créixer exponencialment, fins i tot, els poc més de 7 milions d'euros, degut a l'aturada que es va registrar l'any anterior", ha assegurat Cañete. Aquest capítol dels ingressos tornarà a la normalitat el 2023, amb una xifra aproximada de 4,8 milions, en línia amb els anys precedents. Del total d'ingressos de 2022, les quotes dels socis van aportar 4,61 milions; i els serveis i projectes van generar 9,44 milions.