Cantàbria, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Galícia són les comunitats autònomes més decideixis a assumir la gestió de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i a tramitar el seu traspàs, com succeirà a Catalunya, d'acord amb els acords pactats entre el president Pedro Sánchez i el Govern català de Pere Aragonès. Però les reticències dels governs autonòmics són moltes i de diversa condició, encara que la falta d'informació sobre el procés de cessió, la seva gestió posterior i la disposició del finançament provinent de l'Estat determinen que no tots vegin amb bons ulls assumir aquesta prestació.

Segons la informació recollida en els diferents executius autonòmics per les delegacions d'Efe a Espanya, a més de Catalunya unes altres quatre comunitats ja han anunciat que demanaran la gestió d'aquesta competència, que actualment assumeixen País Basc i Navarra: Cantàbria, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Galícia.

Les comunitats que ja han dit que sí que volen aquest traspàs són quatre del PP, entre elles Galícia, que de fet ja el tenia compromès amb l'anterior ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, i al desembre va reiterar la seva petició al Govern perquè emprengui de manera "immediata" la cessió. A falta de veure "la lletra petita", la Junta de Castella i Lleó ha anunciat que demanarà la gestió total de l'Ingrés Mínim Vital, que ja va intentar sense èxit quan es va posar en marxa el 2020, en iguals condicions que el tenen País Basc i Navarra, i també amb els recursos necessaris.

La Generalitat Valenciana també ha dit que reclamarà el traspàs de la gestió de l'IMV per poder millorar la compatibilitat amb la Renda Valenciana d'Inclusió, encara que fonts del Govern autonòmic han subratllat que ha d'anar acompanyat de prou" "recursos (econòmics, tècnics i personals).

Igualment, Cantàbria demanarà al Govern el traspàs i el seu finançament, també amb l'objectiu de millorar la coordinació, agilitació de la tramitació i concessió d'aquesta prestació, si bé ha puntualitzat que desconeix els condicionants que s'inclouran.

Balears i Canàries, amb condicions

A aquestes cinc s'afegirien les Balears i les Canàries només si el traspàs es produeix en condicions que considerin adequades, mentre Andalusia i Extremadura no han pres cap decisió sobre això i ho sol·licitaran únicament si entenen que així es prestaria millor el servei. El Govern andalús no ha pres una decisió concreta, però si en analitzar l'assumpte entén que aquesta competència es prestaria millor per part de la Junta que de l'Estat demanaria les competències, segons el seu portaveu, Ramón Fernández-Pacheco. El mateix que la Junta d'Extremadura, des de la que han apuntat que si valoren que aquesta competència es prestaria millor per la seva part que per l'Estat, la demanaran, sempre que vagi acompanyada dels recursos i fons necessaris.

De les restants sis comunitats, Astúries, Castella-la Manxa, Múrcia i La Rioja no es pronuncien de moment per falta d'un coneixement detallat de la proposta del Govern, Madrid defensa que s'ha de negociar amb totes les comunitats i Aragó especifica que s'ha de tractar en una conferència sectorial.