Els nous trams de cotització pels autònoms suposa un canvi estructural de molta importància, unes noves regles del joc per a tot aquest col·lectiu i l'emprenedoria. El canvi es resumeix en què dels 294 euros actuals de quota fixa mínima s'ha passat a un sistema progressiu de 13 trams en funció dels ingressos, que ja s'ha començat a implantar amb un termini màxim de 9 anys, de manera que el 2031 la quota d'autònoms podrà variar entre 184 i 1.267 euros.
Una de les grans armes que ha defensat el govern espanyol de Pedro Sánchez és que es contempla una reducció de la quota per als que menys guanyen ja que segons el govern, dues terceres parts dels autònoms se'n veuran beneficiats. A la pràctica seran els que guanyin 900 euros o menys, és a dir, aquells que estan fins i tot per sota de l'ingrés mínim vital marcat pel mateix PSOE i Unidas-Podemos. D'altra banda, aquest nou sistema haurà de basar-se en les previsions que cada autònom pugui tenir dels seus beneficis flexibles. El problema és que no es valora la “prima de risc” que suposa emprendre: incertesa d'ingressos, més estrès, reinvenció constant, més hores de feina i menys vacances com reflecteix el mateix Estudi Nacional de l'Autònom i, per tant, a la pràctica suposa una despesa major sense recompensa.
La quota sempre es paga
A partir d'aquí, molts d'ells es pregunten si canviar el seu estatus fiscal, d'autònom a crear una Societat Limitada Unipersonal, SLU, pot ser més beneficiós. D'entrada cal trencar amb un mantra erroni: pel fet de ser SLU no t'estalvies la quota d'autònoms ni els increments pactats. Aurora Rodés, ponent de la Comissió Laboral del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, ens alerta: "Pel simple fet que una persona creï una SLU o que compti amb socis o tingui el seu únic control, ja està obligat a ser autònom, en aquest cas, societari. El rendiment serà el teu sou, per tant, no t'estalvies pagar la quota d'autònoms ni el sistema de càlcul pertinent que et pertoqui".
Com sempre, hi ha una excepció: qualsevol mutualista, metge o advocat per posar alguns exemples, que ja paguen la seva mutualitat obligatòria. Però un administrador, pel fet de tenir una societat, ja li ve implícit ser autònom. "No t'estalvies res, el teu sistema de cotització sempre serà el d'autònoms perquè, precisament, no depens de ningú". En aquesta línia també va Xavier Martínez, gestor de Martínez Sempere & Associats: "Quan em venen amb que es volen canviar, massa vegades, el client s'acaba convencent que és millor quedar-se com està".
La diferència està en el % de la renda
Fins ara, l'autònom pagava un mínim de 294 euros i el societari de 340. Ara, el sistema ha canviat per tothom i el net mensual que queda depèn de paràmetres màxims i mínims. Però el dubte encara no queda resolt. Sí hi ha un aspecte que pot fer dubtar si fer el canvi d'autònom a societari i va lligat a la fiscalitat i la imputació per beneficis. Aurora Rodés ens ho detalla: "Amb la declaració de la renda, un autònom pot arribar a pagar un 40% dels seus ingressos totals que té. En canvi, un associat ho té limitat al 25%".
Un exemple per diferenciar-ho: una persona té una activitat professional, ha facturat 100.000 euros, ha tingut 20.000 euros de despesa i, per tant, un rendiment net de 80.000. Quan aquesta posi a la seva renda que ha guanyat 80.000, Hisenda pot tenir en compte diferents variants com la situació familiar i acaba dient que ha de pagar 15.000 euros. És a dir, en aquest cas, correspon a un 32% dels ingressos. I, per tant, un 5%, per sobre del topall marcat amb la societat que està en el 25% dels beneficis. En aquest cas pot sortir en compte, però cal veure altres variables: "Els honoraris del gestor que t'ho administra pot ser molt superior ja que no t'està tramitant només unes nòmines, sinó una empresa i, el seu salari ja serà superior".
Un altre aspecte que la societat pot aportar és aquelles despeses imputables a la SLU, quan realment són del soci. Aquí podem trobar des dels àpats, la benzina pels desplaçaments, etc. "No ho recomanem mai, sobretot si és una societat unipersonal ja que amb una inspecció es pot detectar que s'utilitza un canal no vàlid ja que la despesa no és de l'empresa, sinó del mateix soci", recorda el gestor Xavier Martínez.
Surt a compte?
Així doncs, tenint en compte totes les variants, la conclusió és clara: "Sempre hem de procurar estar en un tipus mixt de renda per sota del 25% perquè no es pagui més com a persona física que com a societat". Per tenir una primera idea sobre si no descartar fer aquest canvi, Aurora Rodés recomana mirar la renda de tipus mitjà de cadascú: "Per un diferencial de 2 o 3 punts, millor quedar-se com autònom. Finalment, això depèn del teu rendiment o el tipus mig de la renda".
Un aspecte que pot atraure a fer el canvi és que en el primer any hi ha un benefici extra per crear una SLU ja que en societats de nova creació, el topall passa del 25% al 15%. Però tan sols en el primer any: "Pot ser beneficiós, però a vegades dobles la feina, és un tema de liquiditat", conclou Rodés. En aquesta línia, Xavier Martínez també coincideix: "Sempre recomano seure i parlar. Són plantejaments que s'han de fer mirant cas per cas, de forma totalment personalitzada i no ho puc resoldre amb una simple trucada amb el meu client".