La capacitat de l'economia espanyola per créixer, que ha portat a un estancament en les dues últimes dècades en termes de renda i de poder adquisitiu dels espanyols, és el gran repte amb què s'haurà d'enfrontar el Govern sortint de les urnes després de la cita electoral del 23 J, segons l'opinió dels economistes José Luis Feito, expresident de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) i membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de la CEOE, i José María Serrano, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Saragossa. Es tracta d'un nou debat del Consell General d'Economistes d'Espanya de cara a les pròximes eleccions generals del 23 de juny i els reptes en l'àmbit financer dels anys vinents. Augmentar la productivitat de l'economia, i de les mateixes empreses, es converteix, segons aquests economistes, en l'única manera d'aconseguir que Espanya recuperi la seva capacitat de creixement no en termes de PIB, sinó de renda per càpita.
Preguntat per les fortaleses i les debilitats de l'economia espanyola que heretarà en futur govern, Feito ha apuntat aquest dimarts com a punt fort el sector exterior, encara que d'una manera conjuntural, ja que opina que la puixança exterior no durarà gaire temps. Sobre la debilitat, assenyala que fa 15 anys que l'economia espanyola està estancada i la renda per càpita és la mateixa que el 2005. "Deflactat, els espanyols tenen el mateix nivell de vida que fa dues dècades. Tanmateix, la resta dels països comunitaris sí que han millorat, i per això s'augmenta la bretxa". Feito ha assenyalat que el 2005, la renda per càpita mitjana dels espanyols equivalia al 93% dels ciutadans comunitari, actualment és del 85%.
Segons l'opinió de l'economista i membre de la CEOE, l'escassa productivitat de l'economia espanyola està darrere d'aquestes debilitats pel que recomana al futur Govern prendre mesures en tots els camps econòmics per ajudar a augmentar la productivitat de les empreses. El catedràtic de la Universitat de Saragossa coincideix amb el diagnòstic. L'economia espanyola pateix d'una falta de creixement, un problema que és estructural, producte de la baixa productivitat es mesuri pel paràmetre que es mesuri, diu Serrano, "bé en productivitat per hora treballada, bé pel total dels factors". I sense productivitat és impossible créixer, remarca.
Amb referència a elements que influeixen en la baixa productivitat, el professor universitari assenyala entre altres, la baixa ocupabilitat en el mercat de treball, ja que amb taxes del 13% d'atur existeix un problema d'ofertes de llocs de treball sense cobrir assenyala. El que explica que aquest 13% d'aturats, uns tres milions, són el que es considera atur estructural, de baixa ocupabilitat. Una cosa que es repeteix també en altres mercats, més enllà del laboral, com el capital productiu o la Investigació i Desenvolupament, un dels elements crucials per elevar la productivitat.
Seguretat jurídica
Però Serrà ha fet especial recalcament en la minva de productivitat que suposa la profusió de normes que generen inestabilitat a les empreses. "Tenim un marc legislatiu profundament pertorbador per al funcionament de l'economia" que sustenta en un informe del Banc d'Espanya que assenyala que des de 1978, s'han aprovat 400.000 normes, només el 2021 unes 12.000 i, segons dades provisions, unes 11.000 l'any passat, contemplant normes estatals i autonòmiques.
Feito s'ha mostrat molt més dur amb la generació de normes, que es relaciona directament amb una inseguretat jurídica pels canvis que han d'afrontar les empreses. Amb referència als últims cinc anys, de govern del PSOE amb coalició o sense, el directiu de la CEOE qualifica el balanç de desastrós, que suavitza després a un "balanç dolent".