Aquest dimarts, el president dels Estats Units, Donald Trump, va comunicar a la Unió Europea que el problema dels aranzels imposats als productes europeus tenia una fàcil solució: si el dèficit comercial entre els EUA i la UE és de 350.000 milions d'euros dòlars anuals, el que Europa ha de fer és comprar energia al seu país per valor d'aquesta mateixa quantitat. Llavors retiraria els aranzels. Brussel·les va donar una resposta molt política: està disposada a negociar-ho, però recorda que el gas i el petroli el compren les empreses i no els estats i que les primeres són sobiranes per triar els seus proveïdors.
Ana María Jaller-Makerewicz, analista de l'IEEFA (Institute for Energy Economics and Financial Analysis) assenyala el fort pes que ja tenen els Estats Units com a subministrador energètic d'Europa i esmenta les dades d'Eurostat: en petroli, els EUA són el primer proveïdor de la Unió Europea, amb un 16,1% del total el 2024; seguit de Noruega, el 13,5%, i Kazakhstan, l'11,5%. En el cas del Gas Natura Licuado (suposa una tercera part del total del gas natural que compra la Unió Europea), els EUA són el primer proveïdor del gas que es transporta amb vaixells, amb un 45,3% del total, seguit de Rússia, un 17,5%, i Algèria, el 10,7%. I sobre el carbó, els EUA són el segon proveïdor de la UE, amb un 32,3% del total, després d'Austràlia, el 37,3%, i per davant de Colòmbia, que subministra el 9,5% de les importacions comunitàries.
Tanmateix, el que Trump no va aclarir és a quin preu està disposat a vendre el seu gas natural —l'energia subjacent darrere d'aquesta proposició—, perquè als actuals, el producte nord-americà no és gaire competitiu a Europa. Jaller-Makerewicz assenyala que amb els càlculs de l'Institut, la Unió Europea paga de mitjana 34,4 €/MWh del gas natural liquat que ve dels Estats Units, davant del 27,9 del rus i el 28,1 de Qatar. En conseqüència, el MWh del gas nord-americà suposa 6,5 euros més que el rus, un 23,3% més car.
No obstant això, els preus varien per països. En l'anàlisi de l'IEEFA s'analitzen dotze estats europeus, i en vuit d'ells és més car el gas dels Estats Units —en alguns, molt més—, encara que en quatre és més barat, tot i que en algun per poc. Doncs bé, els països ibèrics es troben entre els que el gas de Trump pot ser rendible, ja que en el cas d'Espanya es va pagar el gas nord-americà l'any passat 3,2 euros més barat que el rus, i Portugal 4,6 euros. La distància que separa els Estats Units dels diferents països comunitaris marca la diferència.
Què fa que el gas dels EUA no sigui competitiu a Europa? La distància. El transport suposa un cost important en el gas per dos motius: primer, perquè fa inviable la construcció d'un gasoducte, especialment quan hi ha un oceà pel mig, la qual cosa obliga a transportar-lo amb vaixells, anomenats metaners. El que complica el transport, ja que mentre el gas es mou en estat gasós per les canonades, per portar-lo en vaixells cal liquar-lo —es congela a -162 graus—, per comprimir-lo i poder carregar més cada vaixell. Per tant, al cost del vaixell se li suma el procés: convertir-lo en líquid, primer, i tornar-lo a l'estat gasós, després. Això es fa en plantes especials, denominades regasificadores.
Això explica que Espanya es pot permetre comprar gas dels EUA més barat, ja que la distància és menor que, per exemple, amb els ports alemanys o grecs, el que abarateix els ports marítims i a més, perquè Espanya és una potència en plantes regasificadores. La distància amb els grans gasoductes ha obligat a apostar pel Gas natural liquat (GNL) en comptes del Gas Natural (GN) que ve per les canonades. Espanya compta amb 6 de regasificadores ubicades a Huelva, Mugardos, Bilbao, Barcelona, Sagunto i Cartagena. Compta, a més, amb una altra a Astúries, la planta d'El Musel a Gijón, però no està activada, encara que el Govern de Pedro Sánchez valora posar-la en funcionament.
GNL i GN
Però en realitat, el gas dels Estats Units és encara més car, ja que els preus que compara IEEFA es limiten al GNL, sense comptabilitzar el GN que es transporta a través de gasoductes. Encara que no existeixen preus mitjans del cost del GN en comparació amb el GNL, és clarament més barat. Daniel Bashanbeh, analista internacional del Fòrum d'Indústria i Energia, assenyala que els costos del transport del GN abarateixen clarament el seu preu.
Els que explica que tots els països intentin proveir-se amb gas natural, més barat que el liquat. Jaller-Makerewicz assenyala que el 2024, Europa va comprar un 66% de GN i un 34% de gas liquat, un percentatge que s'inverteix en el cas d'Espanya. Amb les dades de Cores, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, dels 339.153 gigawatts/hora importat l'any passat, el 40% va ser GN i el 60% GNL. Cal tenir en compte que Espanya només està connectada per gasoducte amb Algèria i amb gasoductes que entren per Portugal i França que connecta amb Rússia i Noruega.
Proveïdors d'Espanya
Així, la cartera de proveïdors a Espanya és molt diferent. Sobre el total del Gas (GN+GNL), Algèria és el primer importador, el 38,7% l'any passat; seguit de Rússia, 21,3% i, en tercer lloc, EUA, amb el 16,8%. A molta distància, Nigèria (7,2%) i Qatar (3,3%). Un mix que ha variat molt en relació amb 2018, quan Algèria sumava el 43% del subministrament de gas a Espanya, seguit de Nigèria, 11,7%; Qatar, 9,6%; Trinidad i Tobago, el 6,2% i el Perú, un 4,9%.
La irrupció dels Estats Units i Rússia com a subministradors ha estat exponencial i, en el cas, del primer, molt erràtic. El gegant europeu partia d'una quota testimonial el 2018 del 2,5%; que ha anat creixent any a any, fins a col·locar-se en el 21,3%. Els Estats Units partien encara de més a baix: el 0,9% del gas comprat per Espanya. El 2019 ja va fer un fort salt, a l'11%, per assolir el 28,9% el 2022 i, a partir d'aquell any, ha anat perdent pistonada, caient al 21% el 2023 i el 16,8% l'any passat.
Però centrant-se exclusivament en el GNL, que arriba a través de vaixells, la cartera de subministradors espanyola és molt diferent de la mitjana comunitària. Si els EUA acaparen el 45% del total del gas liquat que arriba a Europa, a Espanya es redueix al 30%; mentre que Rússia suposa el 19% a la UE i a Espanya s'eleva al primer lloc, amb un 35%. Algèria i Nigèria pesen més a la península que a la UE, on predominen Qatar i Noruega, amb escàs pes a Espanya.
Proposta de Trump
Amb aquest entorn, la proposta de Trump que Europa es torni energèticament dependent dels Estats Units resulta poc realista per als experts consultats per On Economía. L'analista d'IEEFA declara: "No crec que sigui realista. La UE hauria de comprar tot el GNL -150.000 milions de metres cúbics-, petroli i carbó dels EUA" el que considera jurídicament complicat, doncs "hi ha contractes firmats per importar aquests productes d'altres països i, a més, seria difícil que els Estats Units puguin incrementar aquests volums tan aviat".
Jaller-Makerewicz assenyala que els EUA no ha firmat cap acord de compravenda de GNL a llarg termini amb usuaris finals aquest any, només amb comercialitzadors i fa una reflexió sobre el futur del mercat de gas a Europa, en retrocés: "La contractació a llarg termini és preocupant. A més de la disminució de la demanda de gas a la UE, els compradors de GNL estan preocupats per les previsions més altes del Henry Hub (preu de referència del gas natural, similar al Brent per al petroli) i l'augment de les tarifes de liqüefacció. Això podria significar que el GNL al comptat podria ser més barat en el futur".
Per la seva part, l'analista del Fòrum d'Indústria i Energia entén que la proposta de Trump és una estratègia dins de la negociació dels aranzels, ja que "prioritzen l'energia com a estratègia diplomàtica". Però va en contra de la política de descarbonització i diversificació de subministraments que ha posat en marxa Europa fa uns anys, agreujada amb la guerra d'Ucraïna i la desconfiança en Rússia. Però segons l'opinió de Bashanbeh, la guerra d'aranzels s'emmarca en una baralla més global entre els Estats Units i la Xina per col·locar-se al capdavant en l'eixam geopolític mundial. "Trump busca incrementar la dependència energètica d'Europa". En el desenllaç, assenyala, caldrà estar pendents de l'evolució de la guerra d'Ucraïna i la possibilitat que Trump aconsegueixi un acord de pau.