Les crisis marcades pels bancs de Silicon Valley i el, fins ara, tot poderós, Credit Suisse, fan replantejar si són l'inici d'una nova crisi econòmica mundial que faci esclatar-ho tot. D'entrada, Credit Suisse ha demanat prestat fins a 50.000 milions de francs al Banc Nacional Suís (BNS). L'objectiu és "enfortir" el grup, el títol del qual es va ensorrar a la borsa en un inici. En paral·lel, el banc ha anunciat una sèrie d'operacions de recompra de deute per uns 3.000 milions de francs suïssos. "Aquests passos són un pas decisiu per enfortir Credit Suisse a mesura que continuem la nostra transformació estratègica per aportar valor als nostres clients i altres grups d'interès", va dir el conseller delegat del grup bancari de Zuric, Ulrich Körner, en un comunicat aquest dimecres. A l'altra cara trobem els bancs de Silicon Valley la seva caiguda de divendres i de Signature Bank diumenge va posar en alerta els mercats de tot el món, en només 48 hores es van produir les dues fallides bancàries més grans dels Estats Units des de la del Washington Mutual el 2008.
"L'efecte por pot provocar un contagi"
A partir d'aquí, com pot afectar als nostres estalvis i l'estabilitat econòmica dels altres bancs? Des d'ON ECONOMIA, hem pensat en futuribles a través de tres economistes especialitzats en la matèria. I la resposta més unificada va en dues direccions: l'efecte por que pot provocar un contagi injustificat i, d'altra banda, l'opacitat en les informacions que es donen per explicar aquestes fallides, especialment, la que ve del banc suís. Carme Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, considera que és "pràcticament improbable que ens afecti", però adverteix que es tracta de "no posar la por al cos".
En aquesta línia també se suma Josep Lladós, professor de la UOC i col·legiat del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que sí obre la porta a un "efecte contagi, però limitat" i destaca que aquesta crisi "se situa en dues zones, no dues entitats, sobretot la de Silicon Valley i el gegant Credit Suisse". D'altra banda, posa l'accent en el factor comú d'ambdues: "La mala gestió pràctica a nivell bancari, no com la dels altres". I Alfons Fernández, membre de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ho descarta perquè "també s'ha après molt de la crisi anterior", encara relativament recent i marcada ara fa quinze anys.
Alfons Fernández demana "ordenar les idees i veure com la situació d'ara i les seves circumstàncies són diferents a les del 2008, sobretot perquè la banca de forma generalitzada va prendre decisions equivocades" i no de forma particular com ara: amb tres bancs dels Estats Units i Credit Suisse que han fet una política inversora de risc que ha comportat un error, però no es veu que la resta ho hagin replicat.
La mala gestió és el factor comú
Quan es parla de mala gestió, en el cas de Silicon Valley, se centra en no preveure un canvi de tendència que avisaven des de fa tants anys. Però Carme Garcia també admet que "quan t'avisen tant no t'ho creus i al final et trobes amb una pujada de tipus d'interès que sí ha arribat". Una espera massa llarga on molts s'han confiant. En aquest cas, aquests bancs tenien els dipòsits de renda de l'estat que donaven garantia i quan shan produït, s'han devaluat.
El professor Josep Lladós creu que el cas que més pot preocupar o il·lustrar-nos és l'americà: "Els deutes han anat caient i si els han de vendre abans de venciment ho han de fer a preu nominal més baix. El problema és que els de Silicon Valley no han comprat el SWAP, és a dir, una cobertura de riscos i els ha posat a uns productes que han perdut valor de mercat i moltes d'elles lligades a hipoteques que ara són més altes". Així doncs, la conseqüència amb aquest raonament sembla clara: "Com que els seus clients són empreses emergents tecnològiques, es va estendre el temor i van anar retirant els estalvis de forma accelerada", conclou Lladós. Una composició, la de perfil de client i gestió que no és comparable amb la dels bancs de casa nostra.
"Preocupa l'opacitat suïssa"
L'altre focus és el de Credit Suisse on, malgrat també una pèssima gestió, pot preocupar "els escàndols que ja arrossegaven des de feia temps i com els gestors d'aquests productes de cobertura ja s'ho veien a venir", matisa Carme Garcia. Cal recordar que els actius s'han anat deteriorant i han fet una emissió de capital i, en aquest cas, un fons d'Aràbia Saudita ha dit no i tot ha esclatat. Aqui és on cal posar el matís: "Han caigut les accions, però la gent encara no ha retirat els diners". "Per l'economista Alfons Fernández, considera que el cas suís, qui ha volgut sortir, "ha tingut temps de fer-ho perquè ja s'olorava i, per tant, el risc està molt repartit i no hi ha cap banc que tingui una exposició molt forta". Així doncs, els bancs ara són més robustos.
Mentre que Lladós considera que "el pànic pot ser una realitat perquè venim d'una última crisi on la mala gestió també va pesar per uns actius tòxics, però la diferència amb ara és que l'efecte contagi directe no hi és perquè l'exposició directa és petita". Però també descarta unes conseqüències amb bancs regits pel BCE, Banc Central Europeu: "A Suïssa no hi ha cap mena de supervisió, es mouen en l'opacitat". I per Lladós, l'únic problema és que el BCE "visqui un risc d'episodi de por i que la gent vagi a retirar els diners".
El risc dels fons d'inversió
Si fins ara hem parlat d'estalvis, també en aquests s'ha de tenir en compte que fins a 100.000 euros, una persona física té garantida aquesta xifra "en una banca establerta i considerada com a tradicional fora de centres d'atenció no regulats", explica Carme Garcia. Sistemes que ja es tenen a Espanya, però també apliquen italians, francesos o portuguesos: "Són fons de garantia de dipòsits que els garanteixen per a tothom".
Ara bé, un altre capítol i aquest sí és més incert són els fons d'inversió on ja es té un risc intrínsec. En aquest cas ja no es parla d'estalvis sinó de dipòsits que surten a jugar. En moments com aquests, la recomanació que apliquen tots els economistes entrevistats és no sortir-ne "és el pitjor que es pot fer". Lladós demana tenir en compte la "volatilitat del mercat i que pujades com la del BCE d'aquest dijous del 0,5% no acaben d'ajudar".
Realment els bancs han fet bons resultats?
En darrer terme, queda l'estabilitat dels bancs. Els exemples més flagrants són els últims resultats. Banco Santander i BBVA van obtenir el 2022 els majors beneficis de la seva història. Tots dos van sumar 16.000 milions d'euros de guany l'any passat, gairebé 3.000 milions més que un any abans. Aquest fet ha provocat que les dues entitats se situïn entre els bancs de la Unió Europea amb més guanys del darrer exercici, escalant posicions respecte al 2021.
Aquests resultats, extensibles a tots els bancs en positiu, poden fer concloure que aquesta crisi no acabi perjudicant, però hi ha un matís per al professor Josep Lladós: "S'hauria de saber si tots ells han provisionat riscos i, per tant, els seus actius estan una mica sobrevalorats". A més, la darrera pujada del BCE no acaba d'ajudar.
Una resposta única encara no es pot trobar perquè el problema tot just acaba de començar. Sense entrar en alarmismes, la resposta podrà ser més precisa en els propers dies. Sobretot serà important escoltar què explica la Reserva Federal dels Estats Units el proper dimecres i com la inflació a la Unió Europea pugui començar a calmar-se. Amb la tensió de preus latent, el més important era passar l'hivern i normalitzar la situació aquesta primavera. Els economistes no preveuen una altra pujada pel proper 4 de maig, quan el BCE es torna a reunir. Si no hi ha cap element sobtat, la pressió i tensió inflacionista serà menor.