Ubicada a uns passos de la plaça de l'església, en una de les zones més tranquil·les de Deià i amb tocs rústics es troba aquesta casa històrica típica mallorquina. Distribuïda en tres plantes, durant molts anys va ser la llar d'artistes i escriptors, entre ells el Nobel de Literatura Gabriel García Márquez. L'habitatge compta amb tres dormitoris i dos banys repartits en 119 metres quadrats de superfície i situada en un terreny de 123 metres quadrats.
L'allotjament disposa d'una cuina rústica amb llar de foc, un saló i unes golfes amb una gran sala-estudi. A més, la casa té un petit jardí amb una caseta per a convidats que pot ser ampliada. La casa, encara que es troba en bon estat de conservació, necessita ser modernitzada, segons les immobiliàries especialitzades. El seu preu? La casa es ven per 1,1 milions d'euros.
Aquest habitatge va ser un dels refugis de l'escriptor Gabriel García Márquez a Mallorca, illa on va reescriure La tardor del patriarca, una de les novel·les més populars del periodista colombià publicades el 1975 i considerada com una faula sobre la solitud del poder.
Premi Nobel de Literatura
García Márquez va néixer el 1927 a Colòmbia i va morir el 2014 a Ciutat de Mèxic. El 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura "per les seves novel·les i històries curtes, en les quals el fet fantàstic i el real es combinen en un món ricament compost d'imaginació, el que reflecteix la vida i els conflictes d'un continent". Juntament amb Carlos Fuentes, Mario Vargas Llosa i Julio Cortázar va ser un dels exponents centrals del boom llatinoamericà. La seva obra més coneguda, la novel·la Cent anys de soledat, és considerada una de les més representatives del realisme màgic. Publicada el juny de 1967, en una setmana havia venut 8.000 exemplars. La novel·la va ser traduïda a més de 25 idiomes i va guanyar mitja dotzena de premis internacionals.
Les principals novel·les de l'escriptor són Cent anys de soledat (1967), L'amor en temps de còlera (1985), Crònica d'una mort anunciada (1981), Memòria de les meves putes tristes (2004), El coronel no té qui li escrigui (1961), De l'amor i altres dimonis (1994) i Relat d'un nàufrag (1955).
Escriptor espanyol més traduït del segle XXI
Segons el Mapa Mundial de la Traducció presentat per l'Institut Cervantes, l'escriptor colombiana encapçala la llista dels deu autors en espanyol més traduïts del segle XXI. Segueixen a García Márquez l'escriptora xilena Isabel Allende (1942), l'argentí Jorge Luis Borges (1899-1986); el peruà Mario Vargas Llosa (1936); i, en cinquè lloc, Miguel de Cervantes (1547-1616), traduït fins i tot en sànscrit. Gabriel García Márquez se situa en la primera posició d'autor més traduït en portuguès, àrab i rus, mentre que Isabel Allende encapçala la llista en anglès, alemany, italià i suec.
El Mapa mundial de la traducció és una eina que rastreja i analitza una gran quantitat de metadades recopilant informació sobre les obres originalment publicades en espanyol i traduïdes a deu llengües: anglès, xinès mandarí, francès, àrab, rus, alemany, japonès, portuguès i italià, entre els anys 1950 i 2022.