Catalunya és, de les 17 comunitats autònomes, on més assalariats cobraran el salari mínim interprofessional (SMI) l'any vinent en termes absoluts, uns 368.000, equivalents al 14,6% dels assalariats a temps complet de treballen en la comunitat. En termes percentuals es col·loca en quart lloc, per darrere d'Andalusia (15%) i de la Regió de Múrcia i la d'Extremadura, ambdós en el 14,8%. La mitjana nacional és del 13,7%, segons un estudi realitzat per CCOO donat a conèixer aquest dijous.
Segons l'anàlisi del sindicat, si s'apuja el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.082 euros, en el rang alt de la proposta que manegen els agents socials i el Ministeri de Treball, l'any vinent hi haurà 2,27 milions d'espanyols que passaran a cobrar el salari mínim. D'ells, 1,93 milions són a temps complet i uns altres 350.000 a temps parcial, aquests últims una estimació inferida a partir del 13,7% de beneficiats pel SMI a temps complet.
A temps complet
Tanmateix, per a l'anàlisi el gabinet d'estudis de CCOO, responsable de l'informe, s'ha centrat exclusivament en els assalariats a temps complet, els 1,96 milions, dels quals corresponen a Catalunya aquests 368.000 treballadors, el 19,1% del total dels empleats del conjunt d'Espanya. N'hi caldria sumar uns altres 60.000 a temps parcial, encara que l'informe no els quantifica per territoris. En termes absoluts, Andalusia amb 323.000 persones, és la segona comunitat amb més treballadors inclosos en el SMI encara que es col·loca en primera posició en termes percentuals, amb un 15% de total dels treballadors per compte aliena del territori. En tercer lloc, la Comunitat de Madrid comptarà amb 304.000 d'acollits al salari mínim interprofessional, el 13,2% dels seus assalariats, col·locant-se per sota de la mitjana.
En termes percentuals, on menys impacte té el SMI és a la Comunitat Valenciana (180.800 persones), el 12,4% del total dels assalariats del territori, seguit de Galícia (95.300 persones) i Castella-La Mancha (75.400 persones), ambdós en el 12,7% dels seus assalariats a temps complet.
Quatre punts més
L'informe de CCOO conclou que el pes sobre el conjunt dels assalariats de les persones amb nòmines lligades al SMI s'ha elevat en quatre punts des de 2019 a causa que les pujades successives han anat sumant treballadors al col·lectiu. En un informe de l'equip d'investigadors de la Fundació Iseak comandat per Sara de la Rica va concloure que eren el 9,9% després de l'augment a 900 euros, i ara, segons els càlculs del sindicat, són ja el 13,7%.
CCOO fa un perfil de com serà el treballador "beneficiari" de la pujada del proper any: "una dona de 16 a 34 anys amb un contracte temporal que treballa en l'agricultura o el sector serveis i que viu a Andalusia", per entendre que és la comunitat on percentualment més impacta el SMI.
Molt feminitzat
L'augment del salari mínim interprofessional, segons l'opinió del sindicat, ajudarà a tancar la bretxa salarial entre gèneres, doncs del total de persones beneficiàries de la pujada a temps complet, el 57,5% són dones i el 42,5% homes. La incidència sobre el total de dones que treballen a temps complet és del 18,2% i del 10,3% entre els homes, sent el 13,7% la incidència global en ambdós sexes.
I incidirà, també, positivament en els més joves. Així, el 31,7% de la població de 16 a 24 anys (180.000 en termes absoluts) que treballa a jornada cobra el SMI i el 19,2% de la població de 25 a 34 anys (530.600). El percentatge descendeix bruscament a les franges de més edat, amb un 12% per a la franja de 35 a 44 anys (481.000 assalariats); un 11,3% (465.400) entre 45 i 55 anys i el 10,3% (268.500) a partir de 55 anys.
La temporalitat és un altre dels factors que incideixen en la configuració del col·lectiu d'assalariats amb SMI. Segons l'estudi del gabinet tècnic de CCOO, dels 1,93 milions de persones que amb un treball a temps complet començaran a cobrar el SMI, el 21,6% (660.400) tenen un contracte temporal davant 1,26 milions amb un d'indefinit.
Serveis i agricultura
Sobre la incidència per sectors, en termes relatius l'agricultura és en el que més treballadors cobren el SMI, en concret, segons les dades de l'informe de CCOO, gairebé la meitat, doncs de cada 100 persones empleades en agricultura, 47 estan emparades pel salari mínim interprofessional. Això explica les precaucions que la CEOE ha plantejat a la taula que negocia aquests dies la pujada per a l'any vinent. En concret, ha sol·licitat establir un règim de deduccions aplicables al sector agrari, consistent en una reducció del 20% sobre la quota empresarial per contingències comunes, que se sumaria als incentius vigents.
En termes absoluts, el sector serveis fa servir 1,49 milions de persones als que s'abona el salari mínim interprofessional, el 13,7% del conjunt dels assalariats que treballen en serveis. A més distància, la indústria, amb 183.300 assalariats, abona el SMI al 7,6% i la construcció, amb 35.200, és un dels millors pagadors, ja que només el 3,8% dels seus afiliats cobri el salari mínim.