Catalunya acumula un dèficit de finançament de més de 33.500 milions d’euros entre els anys 2002 i 2022, segons un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres, que posa èmfasi en el fet que aquest infrafinançament, conseqüència de l’incompliment del model pactat per part del govern de l’Estat, ha obligat la Generalitat a endeutar-se més del compte per mantenir la despesa pública.

L’informe xifra l’impacte de l’infrafinançament col·lectiu i relatiu respecte als ingressos del sistema de finançament autonòmic del 2009 en 33.570,61 milions d’euros, “si l’Estat hagués garantit les necessitats de finançament per habitant ajustat pactades quan es va aprovar el sistema de finançament”.

La institució que lidera Miquel Salazar ha fet diversos càlculs per xifrar la manca de recursos que l’Estat ha dedicat al Principat els darrers anys, tenint en compte diversos escenaris. Catalunya surt perdent en tots. L’impacte seria de 32.692 milions si l’Estat hagués garantit el “finançament normatiu corregit per habitant ajustat que cada comunitat va tenir de mitjana durant el període 2002-2008”.

En un altre escenari, si les comunitats autònomes de règim comú, entre les quals es troba Catalunya, haguessin dut a terme el mateix augment d’impostos que va fer l’Estat per recuperar la caiguda d’ingressos de la crisi econòmica del 2008, haurien disposat de 22.810 milions més del fons de suficiència. I si el finançament per habitant ajustat de Catalunya hagués estat igual a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú en el període 2002-2022, hauria rebut 6.237 milions més.

L'endeutament de Catalunya

L’informe responsabilitza aquest infrafinançament de l’alt endeutament de Catalunya, especialment amb la crisi del 2008, quan els seus recursos van caure amb força. “Catalunya té insuficients recursos per finançar la despesa i aquestes insuficiències s’associen al sistema de finançament autonòmic, perquè els ingressos que procedeixen d’aquests sistemes representen entre el 85,4% i el 91,5% dels recursos totals de Catalunya”, recull.

La Sindicatura de Comptes afegeix que “Catalunya té una autonomia fiscal limitada per fer anar al mateix ritme els seus ingressos a les seves necessitats de despesa per la falta de capacitat normativa en la tributació indirecta”, i lamenta que tot i tenir una capacitat de generació d’ingressos tributaris “clarament” per sobre de la mitjana de comunitats autònomes de règim comú, el sistema de finançament “li dona uns recursos normatius pràcticament iguals a la mitjana”.

Les recomanacions de la Sindicatura de Comptes

Per resoldre aquesta situació, proposa revisar i actualitzar el càlcul de les necessitats de finançament de Catalunya. “L’Estat, en el moment del traspàs de competències d’algunes comunitats, havia fet un desplegament major dels serveis transferits que en altres comunitats. Aquests serveis van ser valorats a nivells més alts i això va perjudicar les comunitats que com Catalunya van rebre abans el traspàs de competències”, afegeix.

Una segona recomanació és comuna a tota la societat civil catalana: que es respecti el principi d’ordinalitat: “Els recursos es poden anivellar, però no alterar l'ordre que deriva de la capacitat tributària de cada comunitat autònoma”. La sindicatura lamenta que els recursos que rep Catalunya estan per sota als de set comunitats que aporten menys.

I paral·lelament amb la revisió del finançament –no proposa un nou model sinó una revisió–, insta el Govern a iniciar una negociació amb l’Estat per revisar també l’endeutament tenint en compte els escenaris que ha plantejat.