Gairebé una quarta part dels estrangers que han arribat a Espanya per treballar en els 10 últims anys han establert la seva residència a Catalunya. Així, Catalunya ha atret el 24%; Madrid, el 20,3%; País Valencià, 12,6%; i Andalusia, 12,4%, segons dades publicades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Segons indiquen les dades corresponents a març d'aquest any, el nombre total de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social a Espanya se situa en 2.921.205 de mitjana, fet que representa un nou màxim de la sèrie i un augment de 1.357.862 en 10 anys, segons informa Efe.

D'aquests 1,3 milions arribats des de 2015, pràcticament set de cada 10 del total (69,3%) han optat per desenvolupar la seva nova vida en alguna de les quatre comunitats amb més oferta d'ocupació: 325.240 (24,0% del total) han fixat la seva residència a Catalunya, 276.007 (20,3%) a Madrid, 171.615 (12,6%) al País Valencià i 168.138 (12,4%) a Andalusia.

Després d'aquestes quatre comunitats es troben els dos arxipèlags: Canàries, amb 55.617 (4,1%), i Balears, amb 51.271 (3,8%); i a continuació el País Basc, amb 49.960 (3,7%); Aragó, amb 47.297 (3,5%); Castella i Lleó, amb 45.607 (3.4%); Galícia, amb 40.726 (3,0%); Castella-La Mancha, amb 39.625 (2,9%); i Múrcia, amb 30.982 (3,7%).

Navarra, amb 18.358 (1,4%); Astúries, amb 12.727 (0,9%); Cantàbria, amb 9.280 (0,7%); La Rioja, amb 8.486 (0,6%); i Extremadura, amb 7.166 (0,5%) són les comunitats on han arribat menys estrangers a treballar des de 2015.

Catalunya i Andalusia, pols oposats

Les dades són diferents pel que fa als treballadors procedents d'altres estats membres de la UE en aquests 10 anys, que són 270.391, un de cada cinc, i de la resta del món, 1.087.470, el 80%.

Així, Catalunya és el destí escollit pel 29,5% dels ciutadans europeus arribats a Espanya en els últims 10 anys per iniciar una nova vida laboral i pel 22,6% dels que van arribar des d'altres llocs del món, amb una diferència de 6,9 punts percentuals entre els dos grups.

A l'altre extrem, a Andalusia han fixat la residència el 13.9% de les persones arribades a Espanya per treballar des de 2015, però només el 6,2% dels nacionals d'altres estats de la UE, amb una diferència inversa en aquest cas de 7,7 punts.

A la resta de comunitats la disparitat entre les dues xifres és molt menor. Madrid és el territori escollit pel 21% dels estrangers procedents de la UE i del 20,2% dels de la resta del món; mentre al País Valencià aquestes xifres són, respectivament, del 14,9 i el 12,1%.

A les illes, encara que també són més els immigrants de fora de la UE, és més gran el pes dels europeus respecte al conjunt del país, mentre que a Múrcia o País Basc la situació és la contrària.

En els últims 10 anys, la sèrie original d'aquesta estadística –en termes mitjans i sense desestacionalitzar– va passar de 1.563.343 estrangers afiliats a la Seguretat Social el març de 2015 a 2.921.205 el mateix mes d'aquest any, fet que suposa un increment del 86,9%.

Per sobre d'aquesta xifra ha crescut fonamentalment –amb alguna excepció– la meitat nord peninsular, incloses algunes comunitats afectades pel fenomen de la despoblació, i per sota, la meitat sud i els dos arxipèlags.

En concret, els estrangers afiliats a la Seguretat Social han augmentat més en els últims 10 anys a Galícia (142,8%), Castella i Lleó (104,9%), País Basc (104,6%), Astúries (103,8%), País Valencià (100,6%), Cantàbria (97,1%), Navarra (95,2%), Catalunya (93,0%) i Aragó (90,4%),

En canvi, malgrat créixer també, han incrementat la seva presència per sota de la mitjana a les Balears (86,7%), Madrid (84,3%), Castella-La Mancha (81,8%), Andalusia (79,9%), Canàries (71,5%), Extremadura i La Rioja (68,7% en els dos casos) i Múrcia (40,4%).