Optimisme del Govern davant les xifres econòmiques de l’any passat. L’economia catalana va tancar el 2023 amb un creixement del 2,6%, cinc vegades més que la dels països de l’euro, segons ha destacat el departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat en la presentació de l’Informe anual de l’economia catalana 2023. La indústria, les exportacions i també els serveis, amb la recuperació del turisme com a protagonista, han estat les claus del creixement català, que s'espera que es moderi aquest 2024.

Pere Aragonès i Natàlia Mas, president de la Generalitat i consellera d’Economia respectivament, ambdós en funcions, han presentat aquest migdia l’anuari, en el que donen una gran importància a la indústria tot i els sotracs que ha patit, amb notícies negatives com tancaments de fàbriques (Danone) i expedients de regulació d’ocupació (Hitachi). 

L’any passat, “el creixement de l’economia catalana (2,6%) va ser cinc vegades superior al de la zona euro (0,5%), gràcies sobretot a l’expansió de la indústria, en contrast amb les davallades importants a països com Alemanya i Itàlia”, destaca l’informe, que només veu “factors desfavorables en l’escenari global”, com la inflació i l’estancament de la zona euro i els alts tipus d’interès. “Tot i les dificultats, l’economia catalana ha resistit el 2023 i ha millorat”, ha destacat Mas, que ha remarcat també la reducció de les desigualtats.

La consellera d’Economia sí que ha remarcat una gran màcula en el funcionament de l’economia: “Una de les febleses de l’economia catalana el 2023 ha estat la debilitat que viuen les inversions, pels alts tipus d’interès”. Mas també n’ha responsabilitzat el govern espanyol. “Des del Govern hem impulsat la inversió pública a nivells mai vistos. Som ben conscients de la necessitat imperiosa d’invertir, per pal·liar l’alarmant manca d’inversió de l’Estat a Catalunya”, ha conclòs.

El Govern veu “canvis estructurals en el turisme que apunten a la diversificació geogràfica, la millora en la qualitat i la desestacionalització”

Pere Aragonès ha valorat que "l’economia catalana va bé, especialment si ho mirem en termes relatius respecte al nostre entorn" i ha destacat que "malgrat aquest context --de pandèmia, la inflació provocada per la guerra d’Ucraïna i la sequera--, avui l’economia catalana és un sòlid motor de l’economia europea, amb una diversificació molt major que les economies del nostre entorn". També ha remarcat que "avui tenim més persones treballant que mai en la historia de Catalunya" i ha agraït a patronals i sindicats el treball fet amb el Govern a favor del creixement. "Avui deixem un país molt millor que el que vam trobar a l'inici de la legislatura", ha conclòs, tot i que ha lamentat que la millora de l'economia no es reflecteix prou en el benestar de les persones.

Per sectors, van ser els serveis els que més van aportar al PIB i van créixer un 3,1%, gràcies en part al moment àlgid que, després de la pandèmia, va tornar a viure el turisme, i que es manté a l’alça enguany. Pel que fa a la indústria, l’informe en destaca la recuperació, del 3,5%, que va viure una moderació dels costos en comparació al 2022, quan la invasió russa d’Ucraïna va disparar els preus, especialment els energètics. La construcció es va moderar i l’agricultura va caure com a conseqüència dels efectes de la sequera.

Si ens fixem específicament en el turisme, l’any passat van arribar 18,2 milions de turistes estrangers a Catalunya, un 21% més que el 2022, tot i que encara se situa un 6,2% per sota de les xifres del 2019. Els visitants, a més, van gastar un 26,7% més que l’any anterior. El Govern assegura que hi ha hagut “canvis estructurals destacables que apunten a la diversificació geogràfica, la millora en la qualitat i la desestacionalització”. Destaca l’increment de turistes dels Estats Units, que tripliquen xifres prepandèmia, i del sud d’Europa.

L’anuari posa èmfasi en que el creixement català és “més diversificat que el dels països de l’entorn”, com Espanya. El conjunt de l’Estat va créixer l’any passat un 2,5%, una dècima menys que Catalunya, i la meitat de l’augment va ser gràcies a un sol sector, el del comerç, transport i hostaleria, molt lligat al turisme. En canvi, la indústria va tenir la meitat de pes que a Catalunya.

La bona salut de les exportacions

El sector exterior va tenir una gran importància en el creixement català el 2023, any rècord en exportacions, en el qual es van superar per primer cop els 100.000 milions d’euros. Catalunya és la comunitat més exportadora de l’Estat i el Port de Barcelona és la porta d’entrada i sortida de mercaderies més important d’Espanya. Del 2,6% de millora del PIB, 1,4 punts van venir per la demanda exterior, mentre que la demanda interna va aportar la resta, 1,2 punts.

“La demanda externa ha estat un dels grans motors de creixement pel dinamisme de les exportacions de béns i serveis no turístics i també perquè ha continuat el procés de recuperació del turisme estranger. Així, les exportacions de béns de Catalunya creixen un 6,1% i sobrepassen per primer cop els 100.000 milions d’euros, un augment que contrasta amb l’atonia del comerç mundial i la caiguda de les exportacions en economies properes com Alemanya (-2,0%) o el Regne Unit (-3,5%)”, destaca l’informe anual.

Aquesta millora de les exportacions ha beneficiat també les empreses. El nombre d’empreses catalanes exportadores, amb vendes superiors a 50.000 euros, s’ha enfilat a un rècord de 7.882, un 2,2% més. Les empreses amb vendes superiors als 5 milions d’euros han crescut un 20% des del 2019, fins a les 1.940.

Pel que fa al mercat de treball, l’informe en subratlla una “expansió notable”, amb una crescuda de l’afiliació del 2,9%, fins a un nou rècord històric, i del 3,9% de la població ocupada segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), fins a superar les 3,7 milions de persones amb feina. La taxa d’atur ha baixat del 10% al 9,3%.