Catalunya és una de les poques comunitats autònomes que ha empitjorat respecte a la resta de territoris si es compara el finançament efectiu per habitant, segons un informe publicat aquest dilluns per Fedea. El treball, fet per Ángel de la Fuente, director del think-tank econòmic, determina que sobre la mitjana (índex 100) dels diners destinats el 2022 a cada resident a Espanya per l'Estat, els de Catalunya han perdut posicions, gairebé un punt percentual, respecte al que van rebre el 2021. Així, sobre la mitjana d'Espanya en 100, Catalunya estava el 2022 en un 100,9 (de les més baixes), mentre que l'any anterior estava en 101,7; és a dir, ha perdut 0,8 punts. El País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, per tenir sistemes fiscals diferents, estan al marge del sistema de finançament autonòmic (SFA).

Això converteix Catalunya en un dels cinc territoris que han empitjorat el seu índex, amb el segon descens més gran després de Madrid, que és el més perjudicat, ja que cau 2,1 punts (102,1 a 100,0) i, paradoxalment, dues de les quatre comunitats autònomes considerades infrafinançades, és a dir, per sobre de l'índex 100: el País Valencià, que descendeix 0,3 punts (de 92,1 a 91,8) i Castella-la Manxa, 0,1 punts de reducció (d'un índex 95 el 2021 a 94,9 l'any següent). El cinquè territori amb pèrdua, també de 0,1 punts, és Castella i Lleó, que baixa de 106,3 a 106,2.

3.396 per català

En termes absoluts, el finançament efectiu a comparació homogènia per habitant va ser a Catalunya de 3.396 euros, 31 euros per sobre de la mitjana nacional. Per sota es van col·locar els andalusos, amb 3.182 euros —per la recaptació més reduïda procedent dels tributs cedits i els propis—; els murcians, amb 3.056 euros; els valencians, 3.089 euros; els castellanomanxecs, 3.193 euros, els quatre territoris infrafinançats, i els madrilenys, amb 3.364 euros, 32 menys que els catalans, i 1 euro més que la mitjana d'Espanya.

En l'altre extrem, els que més diners reben del Sistema de Finançament Autonòmic són els residents de La Rioja, 3.954 euros; els de Cantàbria, 3.944 euros; els de les Balears, 3.877 euros, per l'efecte insularitat; els d'Extremadura, 3.809 euros; els de les Canàries, 3.696, també beneficiats per la insularitat; els de Castella i Lleó, 3.573 euros; els d'Aragó, 3.529 euros; els d'Astúries, 3.483 euros, i els de Galícia, 3.448 euros.

Aquest estudi determina que, de mitjana, els residents de les 15 comunitats autònomes van rebre de l'Estat (per via directa, amb els impostos, o indirectes, amb injeccions extra de diners) una mitjana de 3.365 euros el 2022, un 14% més que el 2021, quan van rebre 2.962 euros, encara que aquell any la inflació va ser del 8%. Aquest increment es va deure al fort increment dels ingressos fiscals, una cosa que, segons assenyala Fedea, s'ha mantingut el 2023 i, de moment, el 2024.

2.088 milions de Catalunya

Així, determina que, de mitjana, els residents de les 15 comunitats autònomes van rebre de l'Estat (per via directa, amb els impostos, o indirectes, amb injeccions extra de diners) una mitjana de 3.365 euros el 2022, un 14% més que el 2021, quan van rebre 2.962 euros, encara que aquell any, la inflació va ser del 8%. Aquest increment es va deure al fort increment dels ingressos fiscals, una cosa que, segons assenyala l'informe de Fedea, s'ha mantingut el 2023 i, de moment, el 2024.

No obstant això, les dues comunitats els habitants de les quals perden més pes en el repartiment dels fons del sistema de finançament autonòmic (SFA) són les que contribueixen amb més diners al principi de solidaritat interterritorial. L'anàlisi corregida de Fedea, sobre la base de les balances fiscals presentades fa uns mesos pel Ministeri d'Hisenda, estableix que Catalunya ha aportat als fons del SFA 2.088 milions d'euros (el 7,5% dels impostos que legalment pot recaptar) i la Comunitat de Madrid, 7.395 milions d'euros (25%). Balears, amb 345 milions d'euros (7% dels ingressos legals), és el tercer territori que té un saldo negatiu entre el que cedeix al sistema i els seus ingressos per tributs (incloent-hi els propis i els cedits per l'Estat com IRPF, IVA i Societats). Però a diferència dels habitants de les dues primeres, els de les Balears estan entre els qui més diners reben en termes ajustats de l'Estat, amb un índex del 115,2 i un creixement de 0,6 punts respecte al 2021.

La Rioja i Aragó

L'autor destaca, en particular, el fort avenç de La Rioja i Aragó, que guanyen 4,8 (eleva el seu índex de 112,7 a 117,5, fins a la primera posició, sobrepassant Cantàbria i les Balears) i 3,2 (de 101,6 punts a 104,9) punts respectivament, i el retrocés de Madrid (-2,1 punts). La Regió de Múrcia, el País Valencià, Andalusia i Castella-la Manxa es mantenen, sense grans canvis, en les últimes posicions de la distribució dels fons estatals, amb índexs de finançament efectiu per habitant ajustat, totes elles per sota d'un índex de 95.

L'estudi de Fedea, a diferència de les dades fetes públiques per Hisenda, calcula el finançament definitiu a competències homogènies i igual esforç fiscal de l'exercici 2022, introduint també alguns ajustaments a les xifres oficials a fi de fer-les més comparables entre comunitats. Amb aquesta premissa, De la Fuente explica que amb aquests ajustaments es busca millorar l'estimació dels recursos dels quals disposaria cada comunitat, calculats a igual esforç fiscal, per finançar les competències comunes a totes elles, la qual cosa entre altres coses contribueix a fer l'indicador de finançament més comparable entre regions.