Els ciutadans i les empreses amb domicili fiscal a Catalunya generen anualment més de 53.500 milions d'euros en tributs estatals, que suposen gairebé el 20 % del total recaptat a tot Espanya, principalment per IRPF, IVA i Impost de Societats, informa l'agència EFE.

Segons les dades de l'Agència Tributària (AEAT) corresponents a 2023, els ingressos nets (descomptats les devolucions) per la totalitat de tributs estatals a Catalunya assoleixen els 53.543,73 milions d'euros, que són el 19,68 % dels 271.935,07 milions recaptats en el conjunt del país per aquest concepte.

Per IRPF es van pagar el 2023 a Catalunya 23.207,80 milions (el 19,3 % del total), per l'IVA 18.571,25 milions (22,1 %), per l'Impost de Societats 7.303,65 milions (20,8 %) i per Impostos Especials 1.812,00 (8,7 %).

Menor quantitat, però en més proporció respecte al conjunt de l'Estat, es va recaptar per altres figures com l'Impost sobre Tràfic Exterior, 1.111,41 milions (42,1 % del total estatal); el de Successions i Donacions, 50,94 (25,7 %); o el de Patrimoni, 14,83 milions d'euros (18,6 %),

Segons estableix el preacord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, la totalitat d'aquests impostos passarien a ser gestionats, recaptat, liquidat i inspeccionat per l'Agència Tributària de Catalunya, en el marc d'un sistema de finançament "singular" que a més determinaria sengles aportacions a l'Estat pel cost dels serveis que presta a Catalunya i en concepte de solidaritat, que no concreta.

Molt més pes que les comunitats forals

El sistema pactat pel PSC i ERC per a Catalunya es mira en el mirall del Concert Econòmic basc i el Conveni navarrès, caracteritzats perquè ambdues comunitats defineixen i recapten els seus impostos, amb els quals financen les seves polítiques, i paguen una quota o aportació a l'Estat per les competències no transferides, com a política exterior o defensa.

Tanmateix, la recaptació tributària catalana supera per molt la d'aquestes dues comunitats forals, per la qual cosa el seu pes en el conjunt de l'Estat és molt superior.

Per exemple, els ciutadans amb domicili fiscal a Catalunya van abonar per IRPF l'any passat 23.207.80 milions d'euros, que és gairebé 16 vegades més que els bascos (1.463,14 milions) i 156 vegades més que els navarresos (148,67 milions) -quan la població és 3,6 i gairebé 12 vegades major, respectivament.

Respecte a l'Impost de Societats, les empreses catalanes van tributar l'exercici anterior per import de 7.303,65 milions, que és 7,7 vegades més que les basques (943,76 milions) i 235 vegades més que les navarreses (31,05 milions).

Comparats amb les altres economies més potents d'Espanya, aquests més de 53.500 milions d'euros són menys de la meitat que els 120.575,91 de Madrid (un 55 % menys), però a prop del triple que els 19.570.288 milions de la Comunitat Valenciana (un 173 % més) i que els 18.919,45 d'Andalusia (un 183 % més).

Són, a més, gairebé vuit vegades més que els 6.733,67 milions d'euros que es tributen a les Balears (exactament un 688 % més), que és la tercera comunitat, al costat de|juntament amb Madrid i Catalunya que és contribuent neta al sistema de finançament.

L'AEAT recapta ara els principals impostos

Actualment, d'acord al model de finançament vigent -pendent de renovació des de fa 10 anys- per a les comunitats de règim comú -entre les quals figura ara per ara Catalunya-, l'AEAT recapta i cedeix parcialment l'IRPF i l'IVA (el 50 % per a les autonomies), i els Impostos Especials de Fabricació (sobre la cervesa, el vi, etc, cedits al 58 %), mitjançant uns lliuraments a compte i una posterior liquidació definitiva.

A més, l'Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs i l'Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport són gestionats per l'AEAT per compte de les comunitats autònomes, a les quals transfereix mensualment la recaptació produïda al seu territori.

En canvi, els impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i sobre Successions i Donacions, així com els Tributs sobre el Joc i Taxes afectes als serveis transferits, són gestionats i recaptats per les comunitats autònomes, sempre segons la informació que ofereix al seu web el Ministeri d'Hisenda.