El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca està sacsejant la política i l’economia mundial. Les seves decisions afecten també Catalunya, la seva economia i les seves empreses, ja sigui pels efectes indirectes o fins i tot directes, com els aranzels: els que ha aprovat a l’acer i l’alumini amenacen exportacions per valor de 127 milions d’euros. Però aquest és només un dels reptes globals als quals s’enfronten les nostres empreses. Això sí, compten amb eines, oportunitats i talent per superar-ho.
De tot plegat hem parlat a la segona entrega de FOCUS ON, la nova aposta d’ON ECONOMIA pels debats econòmics i empresarials. El diàleg d’avui porta el títol ‘Talent català, reptes globals’ i ha reunit tres persones amb una visió àmplia del teixit econòmic i empresarial del país: Oriol Amat, catedràtic de la UPF-BSM i president de l’Observatori de la Pime de Pimec; Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global, i Ernest Sánchez, cofundador i soci director de Nuclio Holding.
Els tres participants del FOCUS ON han coincidit que els aranzels de Trump són un contratemps, però han destacat que les empreses catalanes tenen capacitat per buscar altres mercats i diversificar. Un altre repte que han assenyalat és que les institucions, especialment les europees, siguin capaces de triar i apostar pels sectors adients perquè Europa recuperi pistonada, i a nivell més local, han reclamat reduir la burocràcia i facilitar la retenció de talent, tant del que es crea a Catalunya com de forà, i el retorn del talent que marxa.
El debat ha arrencat amb els reptes globals, el més important dels quals és “fer front als canvis que es poden produir amb les polítiques de Donald Trump”, ha valorat Oriol Amat. “Per a les empreses catalanes, la clau és veure com aprofitar les oportunitats que es produiran a partir dels canvis. Per algunes empreses poden ser un desastre: per exemple, els exportadors d'oli, de vi o de cava, potser tindran problemes amb els aranzels Trump. Però, en canvi, hi pot haver sectors que tinguin oportunitats importants, perquè no oblidem que les accions de Trump generaran reaccions, i aquestes reaccions poden ser estratègies de defensa des del punt de vista europeu que poden representar oportunitats”.
Mercè Conesa ha coincidit que hi pot haver oportunitats i ha destacat la feina feta ja en els últims anys per les empreses catalanes: “La globalització ens ha portat a un escenari diferent, i les empreses catalanes ja van llegir aquest escenari de globalització fa anys i van fer una gran tasca d'internacionalització”. Sobre Trump, creu que està jugant a amenaçar amb aranzels i veure després què pot obtenir, per la qual cosa “cal esperar, perquè poden sortit oportunitats i un tancament de mercats no interessa a ningú”. A més, “les empreses ja estan acostumades a treballar en un context de volatilitat i incertesa”.
Ernest Sánchez ha destacat la manera tant diferent d’actuar dels EUA i la UE: “Trump llença una amenaça i espera unes respostes de manera immediata, i l'endemà recula en funció del grau de resposta que hi ha hagut. A Europa ens esperem, actuem d'una manera més reactiva”. Sánchez espera que això canviï, “que a nivell de la Unió Europea es produeixi una reacció més proactiva, que les administracions siguin flexibles per poder prendre decisions d'una manera àgil” i apostin pels sectors que generin oportunitats i creixement.
Sobre els sectors, tots tres han coincidit que l’Informe Draghi els defineix, però les apostes s’han d’executar. “Europa té l'oportunitat de reforçar-se a nivell estratègic. Ha d'identificar molt bé quines són les indústries estratègiques de futur, que la fan autònoma i la fan menys dependent de terceres forces polítiques i econòmiques. Per exemple, el cotxe elèctric”, ha dit Conesa, i ha fet referència a l’acord de Seat amb el Govern català per invertir en el seu desenvolupament.
Amat apunta, però, a una feblesa de la UE: la seva fragmentació. “Comparat amb els altres grans blocs que hi ha al món, la UE són 28 estats en busca d'Europa, i sembla que actualment estem més lluny d'Europa que fa uns anys. I amb el problema afegit que els grans motors d’Europa, com França i Alemanya, en aquests moments tenen problemes interns realment molt importants que cal veure com ho resoldran”. A això s’hi suma “molta desunió, amb molts populismes, amb partits que estan pujant d'extrema dreta”.
La lentitud d'Europa, un llast
Un altre problema que té la UE és la lentitud: “Aquesta és la característica fonamental d'Europa”, remarca Sánchez. “Ens hem d'adonar que no parem de legislar i de sobreprotegir. I està molt bé, tenim una sèrie de drets que rauen en ser curosos en certes coses cap a la societat (...). Però entre poc i massa. A Europa les empreses tenen veritables problemes burocràtics de velocitat. No pot ser que una companyia trigui tres mesos en poder operar a nivell comunitari quan estem parlant d'un mercat comú”.
“Europa necessita rapidesa, necessita enfocar de manera urgent on apostarà, on farà les inversions, en quines infraestructures estratègiques farà les inversions. (...) S'ha d'adonar que ha de sortir d'aquesta situació, perquè li ha canviat tot l'entorn, li està canviant tot el model”, ha alertat Conesa. Per agafar acceleració, Amat ha proposar revisar la regla de la unanimitat per prendre decisions a nivell de la UE, perquè “bloqueja i paralitza” moltes mesures.
“Per descomptat que s'ha de legislar i s'ha de regular, el mercat sense regulació seria una selva. Ara bé, la meva impressió és que la legislació europea és molt dolenta. És molt extensa, molt profunda i molt dolenta, comparada amb la legislació dels mateixos temes que tenen amb altres blocs o altres països”, ha dit Amat, que ha afegir que després, Espanya i Catalunya acaben fent les transposicions de les lleis europees complicant encara més les lleis.
El FOCUS ON també ha parlat de la intel·ligència artificial com un repte, especialment per la feblesa amb la qual encara el canvi de paradigma Europa com actor industrial. Mercè Conesa veu “preocupant” la manca de presència d’Europa en la industria de la IA. “La nova indústria es basarà en les dades, en els semiconductors, per tant, aquí anem a un tipus d'indústries que seran molt estratègiques i, per tant, ens hem de focalitzar, perquè també són les que trauen el millor talent. La directora general de Barcelona Global ha destacat oportunitats com l’aposta pel Barcelona Supercomputing Center.
Per a Ernest Sánchez, “fem tard a nivell industrial”, perquè “la intel·ligència artificial ha requerit de grandíssimes inversions” que altres països ja han fet. “Aquesta tecnologia està disponible, però tenim una dependència dels Estats Units o països que han invertit més”. Pel que fa a les oportunitats, ha recordat que Catalunya té hubs importants, com el de ciències de la salut, molt tecnològics i en els que pot ser referent.
“Europa està perdent molta pistonada. La renda per càpita europea comparada amb la nord-americana, fa 50 anys era molt similar; actualment, Estats Units ens duplica”, ha lamentat Oriol Amat. “No oblidem que a Europa, si parlem per exemple en termes de població, tenim una població no massa allunyada de la població dels Estats Units. Si escollim uns sectors en els que hi posem el màxim de recursos, ens en podem sortir. Però necessitem una estratègia europea”, ha agregat.
Les oportunitats i apostes europees i catalanes
Un cop analitzats els reptes, el debat s’ha focalitzat en les oportunitats i fortaleses de les empreses catalanes. “Hi oportunitats d'internacionalització cap a altres mercats que tenen certs graus d'obertura amb la Unió Europea”, ha valorat Ernest Sánchez. L’inversor i cofundador de més de 20 empreses ha concretat en les companyies tecnològiques, les que millor coneix, perquè creu que “tenen l'oportunitat d'intentar atreure el màxim de talent possible, però l'important és posar les coses fàcils”. “El digital és un sector amb molt bones oportunitats, amb les aplicacions que pot tenir dins de les diferents indústries”, ha afegit.
Mercè Conesa ha posat sobre la taula un sector que creu que ha de ser una aposta clara: “En el sector ciències de la salut tenim un ecosistema molt important, perquè s'ha aconseguit posicionar Barcelona en el que són els assajos clínics. (...) Des de Barcelona Global pensem ¿per què Barcelona no es pot plantejar liderar les ciències de la salut d'Europa? Té el talent per fer-ho, té les infraestructures, podem ampliar aquestes infraestructures”.
Això sí, ha advertit que la foto ha canviat i que Barcelona no pot competir sola: “Hem de tenir una fotografia que supera els termes municipals i és una fotografia molt més de país o d'àrea metropolitana amb la qual podem competir al món. Però això no vol dir que Barcelona no segueixi sent una plaça rellevant. Podem liderar en ciències de la salut, però probablement les grans inversions, el nou Clínic, es fa entre l'Hospitalet, Esplugues i Barcelona”.
Oriol Amat ha afegit un sector del que sovint no es parla com una oportunitat de futur: el turístic. “Moltes persones el veuen com una amenaça, i evidentment un sector turístic basat en el baix cost, baixos preus, baixos salaris, no és el camí. Però aprofitant que tenim milions i milions de persones que volen venir, el que pot fer és apujar el preu, per tant generar més valor, i això permetria poder pagar salaris millors”.
Ernest Sánchez ha posat la sostenibilitat i les renovables com sectors pels quals cal apostar, però ha alertat que “necessiten un entorn molt estable, no pot ser que hi hagi una inversió en sostenibilitat i es canviï la llei cada dos per tres, posant en risc moltíssimes inversions de caràcter estratègic”. Parlant del sector digital, veu “veritables oportunitats per ser agents provocadors del canvi”, ja que tot i ser un sector encara petit, és “catalitzador dels canvis en els models productius”.
Una oportunitat clara és també la presència de fires com el MWC i l’ISE: “Tenir el Mobile a Barcelona, tenir l'ISE, tenir les fires que tenim és un catalitzador i ens dona l’oportunitat de dinamitzar molts sectors”, ha assegurat Sánchez. “Barcelona té una plaça que ja fa molts anys que es va començar clusteritzant i dinamitzant, som un dels primers hubs europeus, perquè hi va haver des de l'inici una pressió molt forta de les entitats privades per crear clústers. Barcelona Global és fruit d'una d'elles, el Tech Barcelona... Tot això ha generat un fort impacte en l'economia”, ha afegit.
Retenir i captar talent, un repte de país
Mercè Conesa ha tornat a parlar del talent, que ja havia aparegut, però ara per entrar-hi més profundament: “Les empreses aquí troben el talent. Troben aquest talent digital, format i volen quedar-se aquí. Però moltes vegades tenen una sèrie de penalitzacions, fins i tot a nivell de fiscalitat, que això fa que acabin marxant”. Una d’elles es “l'impost de patrimoni, no tant per l'impacte en si, sinó perquè cap dels altres 27 estats de la Unió Europea el té aplicat a la totalitat del patrimoni”.
“Sobre el talent que marxa, en part pot ser positiu, si després bona part d'aquest talent torna, que no sempre ho aconseguim”, ha valorat Oriol Amat, però hi ha afegit una preocupació: “Comparat amb altres països, aquí invertim molt en els nois i noies fins que es graduen. Però un cop es graduen, els llancem a la selva. En altres països, els recent graduats tenen facilitats en temes com l’habitatge. Hem de mirar com seguir invertint en el jovent un cop s'han graduat i durant els primers anys. Aquest és un problema. Un altre problema és el tipus de retribucions”.
Ernest Sánchez ha explicat que “quan parlem de talent, parlem de retenir i atraure”, i ha tret el tema dels salaris: “Això no pot ser tot sol i bon menjar i què bé es viu a Barcelona perquè està molt bé aquest reclam, però al final hi ha una realitat: si aquí em paguen 1.500 euros i al Regne Unit em paguen 4.500, doncs home, potser que me n'hi vagi perquè amb això no puc ni emancipar-me”.
“Hi ha països que tenen estratègies específiques per tipus de talent. Per exemple per recercadors o científics, si volen atraure determinats perfils que són aquell senyor o senyora que saps que és el número u mundial, el que fan és tractar-lo ad hoc, perquè tenen una sèrie de normatives per facilitar-ne l'atracció, i se'ls pot pagar salaris equivalents als dels Estats Units, sense que això ens hagi d'esgarrifar”, ha conclòs Conesa.