Catalunya es juga una inversió de 1.100 milions d'euros, molt important per al Camp de Tarragona, si acaba tirant endavant la mesura aprovada fa un any pel govern espanyol per convertir en permanent l'impost a les energètiques. Aquest gravamen es va incloure en la llei de mesures extraordinàries per afrontar els efectes del conflicte a Ucraïna, però era per a dos anys, 2023 i 2024. El desembre passat, però, l'executiu de Sánchez va aprovar treballar per convertir-lo en permanent, però el temps passa i no ho ha pogut portar a terme, tot i que té fins a final d'any. Mentrestant, les inversions previstes per empreses com Repsol, tremolen
El que fa un any era una inversió en quarantena serà una retirada d'inversió definitiva de Repsol si el govern espanyol finalment tira endavant convertir en permanent el gravamen extraordinari a la banca i les energètiques que facturen més de 1.000 milions d'euros. L'empresa deixarà d'invertir 1.100 milions d'euros a Tarragona en un dels seus més ambiciosos plans d'economia circular i transició energètica.
Després que l'executiu hagi inclòs el gravamen en els seus plans fiscals enviats a la Comissió Europea i que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, hagi defensat aquesta mateixa setmana aquest impost, Repsol té ja clar que no durà a terme la inversió si la taxa es consolida. Aquest mateix dissabte, Sumar, soci del PSOE en el govern espanyol, ha pressionat Sánchez assegurant que no tindrà pressupostos si no fa permanents els impostos als bancs i les energètiques.
Les inversions en perill
Al centre petroquímic de Tarragona, un dels principals pols industrials de Catalunya, Repsol projecta una doble inversió: 800 milions per a l'Ecoplanta, que ha de produir metanol i biometanol renovable a partir de residus no reciclables, i l'electrolitzador més gran d'Espanya per a hidrogen renovable, amb 150 MW de capacitat i 300 milions d'inversió. Amb l'impost no es durien a terme i la mesura podria alentir la transició energètica catalana, molt necessitada de noves renovables davant de les seves carències en eòlica i fotovoltaica.
Repsol ja va anunciar, l'octubre de l'any passat i en presentar els resultats del tercer trimestre del 2023, que deixava els seus plans d'inversió a Espanya a l'aire en espera que el marc regulador i fiscal fos estable. "La falta d'estabilitat al marc regulador i fiscal podria condicionar les inversions futures en els nostres actius industrials a Espanya. És a dir, abans de prendre qualsevol decisió d'inversió en Espanya, analitzarem si les condicions són estables i atractives per garantir els retorns d'aquestes inversions", va dir llavors Josu Jon Imaz, que ha criticat l'impost en diverses ocasions.
Amb 800 milions en dos anys, Repsol és l'empresa energètica que més gravamen ha pagat per aquesta mesura, que es va aprovar inicialment el desembre del 2022 com a extraordinària per pal·liar els efectes de la invasió russa a Ucraïna i que més tard es va decidir prorrogar als anys 2023 i 2024. El gravamen imposa un 1,2% de l'import net de la xifra de negocis anual a les energètiques que facturin a partir de 1.000 milions d'euros i un 4,8% de la suma del marge d'interessos i els ingressos i despeses per comissions a les entitats financeres amb ingressos per comissions i interessos a clients per sobre dels 800 milions d'euros.
Un gravamen polèmic
Des de la seva primera aprovació, Repsol va defensar que el gravamen era arbitrari, anticonstitucional i discriminatori. Però fonts de l'empresa argumenten que a més el context ha canviat, factor que ja va apuntar a finals de l'any passat la Comissió Europea en un informe en el qual afirmava que la situació avantatjosa per als marges de les empreses de combustibles fòssils davant de la guerra d'Ucraïna i l'augment de costos del gas havia canviat.
El brent cotitzava a 100 dòlars per barril, l'Henry Hub a 6,6 euros i el marge del refinament se situava en 15,6 dòlars / barril per aquells temps. Ara, la conjuntura és molt diferent: avui el Brent cotitza a 73,42 dòlars per barril, el HH a 2,29 dòlars i el marge de refinament és del 4%. Això implica que el Brent ha caigut a prop d'un 30%, el HH a prop del 70% i el marge de refinament a prop del 80%.
A Repsol se li van sumar després la resta de grans energètiques, que també han qüestionat el gravamen. Cepsa, Endesa, Iberdrola o Naturgy el van qüestionar amb força en un inici, si bé en els últims mesos es mantenen amb un perfil més baix.
Repsol defensa que gravar extraordinàriament les energètiques afecta directament a la seva capacitat d'inversió i, per tant, als plans de descarbonització que requereixen arriscar capital per escalar tecnologies més netes. I això, a més, aniria en contra de les conclusions dels informes Letta i Draghi que clamen per més inversió en indústria i energia i el creixement de les empreses europees, afegeixen fonts de Repsol.
Els entre 2.000 i 3.000 milions d'euros previstos per Repsol per convertir els seus centres industrials en instal·lacions baixes en carboni, entre els quals 1.500 milions són per a electrolitzadors d'hidrogen verd, estan a compte d'aquest impost, tal com va apuntar el novembre de l'any passat el president de Repsol, Antonio Brufau: "Són inversions que si no es fan en un marc d'estabilitat i amb un marc fiscal atractiu, ni millor ni pitjor, competitiu respecte a les regions pròximes a nosaltres, no volaran". Als països veïns, va afegir, podrien tenir cabuda projectes així: "Si tenim un impost per produir hidrogen que no tenen França o Portugal, doncs segurament la nostra decisió serà anar-nos-en a Portugal o França".