L'administració autonòmica de Catalunya és, amb diferència, la que més contractes públics dedica a persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social alguna cosa més de 22 milions adjudicats l'any passat, quan la Generalitat va decidir augmentar en un 25% el volum de fons destinats a aquestes contractacions. Després de la Generalitat, el govern autonòmic de Cantàbria va licitar 15 milions i, en tercera posició, Euskadi 10 milions d'euros.

La Unió Europa va introduir el 2004 el concepte de "contracte reservat" que obliga les administracions públiques -estatal, autonòmica i local- a "reservar" certes contractes que només poden licitar Centres Especials d'Ocupació (CEEm) d'iniciativa social la plantilla de la qual compta, almenys, amb un 30% de persones amb discapacitat i les empreses d'inserció (EIS), amb un 30% de treballadors en risc d'exclusió social.

Aquest tipus de contractes fomenten la participació d'empreses d'economia social en les licitacions públiques. A Espanya, "els contractes reservats" es regulen en la llei de Contractes del Sector Públic i l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIRScon) s'encarrega de vigilar el compliment de les administracions públiques espanyoles. La norma exigeix que totes les administracions han de fixar percentatges mínims de reserva de dret per a determinats contractes als CEE i EIS. Tanmateix, els mínims difereixen de forma notable a l'hora de fixar el mínim de contractes i el valor de la licitació entre les diferents administracions, especialment entre les autonòmiques, segons assenyala la OIRScon a l'informe sobre "contractes reservats" corresponent a 2023.

Arbitrarietat

Per això, el mateix informe adverteix de què les comparacions entre les 17 comunitats autònomes cal agafar-la amb pinces. Tanmateix, el volum dels diners destinats a aquestes contractacions públiques deixa poc marge a la interpretació, ja que el rànquing no té gaire relació amb la població de cada territori. Com queda dit més amunt, la Generalitat és la més sensible a les contractació social amb un import licitat de 23,33 milions d'euros, seguida de l'administració càntabra, amb 15,756 milions d'euros; Euskadi, 10,06 milions i Castella-La Mancha, amb 3,13 milions d'euros i Andalusia, amb 2,23 milions d'euros.

Els 12 executius autonòmics queden a anys llum, ja que cap no va superar el 2023 el milió d'euros en licitacions reservades a empreses amb iniciativa social. D'elles, Aragó encapçala el rànquing, amb contractes per valor de 800.000 euros; la segona posició l'ocupa la Comunitat de Madrid amb 366.000 euros; Castella i Lleó, 171.600 euros; Balears 165.190 euros; Navarra, 87.120 euros; Canàries, amb 80.650 euros; Astúries, 69.635 euros i Galícia, La Rioja, la Regió de Múrcia i Extremadura no van licitar l'any passat, cap contracte pública amb reserva d'ocupació social.

En conjunt, l'any passat les comunitats autònomes van concedir 190 licitacions, per valor de 73,64 milions d'euros, a empreses amb almenys un terç de la seva plantilla de persones discapacitat o amb risc d'exclusió social. Per la seva part, l'Administració General de l'Estat va firmar 25 d'aquests contractes per un valor de 5,5 milions d'euros. Les corporacions locals van licitar 234 d'aquest tipus de contractes reservats, encara que l'informe de la OIRScon no dona xifra econòmiques.

Incompliment

Un dels paràmetres més reveladors, però menys fiable de l'informe, és la relació entre els objectius marcats per cada territori i el seu nivell de compliment. Segons l'informe d'aquest any, només superen el 100% dels seus objectius País Basc i Cantàbria, i Catalunya i Castella-La Mancha superen el 70%. Encara que com s'aclareix, els paràmetres que determinen els objectius de "contractes amb reserva" difereixen substancialment. La majoria dels executius estableixen un percentatge de reserva en relació amb la totalitat de contractacions públiques de cada any, però uns calculen el percentatge sobre tota mena de licitacions i altres, sobre procediments concrets. El que, segons l'opinió de la OIRScon explica els baixos percentatges de compliment, per establir metes "poc realistes".

Objectiu del 10% del total de contractes. Així, seguint la línia de l'Administració General de l'Estat que s'imposa a si mateixa una reserva del 10% dels seus contractes públics a entitats amb tall social, la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, Castella-La Mancha, Castella i Lleó i les Balears també han fixat el 10% com a objectiu. El que contrasta amb els seus nivells de compliment el 2023: la Comunitat Valenciana va establir per a aquell any contractes per valor de 14,76 milions, però només es van quedar en les entitats d'ocupació social el 0,23%;la Comunitat de Madrid, la més ambiciosa de totes, va pronosticar 49,22 milions i es va quedar en el 0,74% i Castella i Lleó s'ha autoimposat 3,04 milions i ha complert amb el 5,65%. Balears, amb 2,14 milions, va tancar en el 7,69% i Castella-La Mancha, va reservar 4,37 milions amb un resultat del 71,58%.

Objectiu entre el 8% i el 6%. Del grup, la Regió de Múrcia ha estat la més ambiciosa i els seus propòsits, amb el 8% del total de contractacions, equivalen a 14,4 milions d'euros, però amb un efectivitat nul·la, del zero per cent. Cantàbria s'ha marcat entre el 7% i el 10%, en diners 10,34 milions, i una execució del 152%, amb 15 milions d'euros en licitacions, la segona xifra més alta després de Catalunya. Amb un objectiu del 6% estan Navarra, amb reserva de 39,5 milions d'euros, però una execució del 0,22% i Extremadura que s'ha marcat 45,6 milions -el més alt per sota de Madrid- i, igualment, una execució del zero per cent.

Per sota del 5%. País Basc ha fixat el 5% per a 2023, en milions 5,35, però una execució del 188%, ja que l'any passat es van donar a empreses d'ocupació social contractes públics per valor de 10 milions d'euros, el tercer volum després de Catalunya i Cantàbria. Canàries s'ha autoimposat un 2% (1,55 milions d'euros) i ha complert el 5,2% i La Rioja, l'1% (83.000 euros) i, tot i així, no ha complert ni un euro.

Condicions no percentuals. Catalunya ha establert un argument diferent per establir els seus objectius en contractes de reserva per a col·lectius amb problemes d'ocupabilitat, com les persones amb discapacitat o en risc d'exclusió social. Tradicionalment, estableix un volum econòmic, que per a 2023 s'ha establert en 25 milions d'euros, 3 milions més que els imposat per als dos anys anteriors. Finalment, es quedo en 22,38 milions de licitació efectiva, equivalent al 89,32% del seu objectiu, però per sobre dels límits anteriors. Aragó tampoc no utilitza percentatge, però en comptes d'una xifra econòmic, marca el seu objectiu per contractes reservats. El 2023 els ha elevat a 92, valorats en 2,06 milions i una execució del 38,8%.

Sense percentatge de reserva. Finalment estan les comunitats a les que no es pot determinar grau de compliment perquè no han fixat objectiu de contractes de reserva. Encara que sí que han licitat contractes de caràcter social, com Andalusia, amb 2,23 milions. Astúries tampoc no ha establert referències, encara que en el seu cas, la licitació s'ha reduït a 69.634 milions.