El preu del lloguer de l'habitatge continua creixent l'Espanya, con Catalunya liderant les pujades. El mes de gener, les rendes van pujar un 9,1% en comparació con el mateix mes de l'any anterior i el preu es va situar en 11,6 euros el metre quadrat, segons les dades publicades por Idealista. Es tracta de la major xifra registrada des que el portal immobiliari té registres i supera a l'anterior rècord de setembre de 2020.
També s'observa un augment del preu dels lloguers en l'últim trimestre, havent-se encarit un 3,9%, així com l'últim mes, amb una alça de l'1,5%. Respecte a les comunitats autònomes, a tots els territoris van apujar els preus del lloguer d'habitatge respecte a gener de 2022, sent Catalunya amb un 16,2% en la que més es van incrementar. El segueixen les Balears (16%), Comunitat Valenciana (15,6%), les Canàries (12,6%), Madrid (10,6%), Cantàbria (9,3%) i Andalusia (9%).
D'aquesta manera, Catalunya es manté en el primer lloc de la llista de comunitats amb el preu més car per llogar un habitatge, sent aquest de 16 euros el metre quadrat. Per darrere es troben, la Comunitat de Madrid (15,1 euros/m2), les Balears (14 euros/m2) i País Basc (12,8 euros/m2). En el costat oposat, les comunitats amb els preus més econòmics en aquest aspecte són Extremadura (5,8 euros/m2) i Castella-La Mancha (6,2 euros/m2).
Així mateix, les dades d'Idealista reflecteixen que diverses comunitats han assolit el seu preu màxim de lloguer. És el cas d'Andalusia (9,7 euros/m2); Balears (14 euros/m2), Catalunya (16 euros/m2), País Basc (12,8 euros/m2) i Extremadura (5,8 euros/m2). A més, hi ha altres comunitats que estan a prop de superar el seu rècord, com Aragó (0,5% per sota dels seus màxims), les Canàries i Castella-La Mancha (-0,6 %) o Navarra (-0,9 %).
Barcelona, la ciutat més cara per viure de lloguer
Per províncies, Barcelona continua sent la més cara en el preu del lloguer, amb 16,9 euros el preu quadrat. Per darrere es troba Madrid amb 15,1 euros el metre quadrat, i Guipúscoa, amb 14,8 euros el metre quadrat. Pel costat contrari, Zamora i Jaén són les províncies més econòmiques (5,4 euros/m2 en ambdós casos).
Quant a capitals, Barcelona també és la que té els lloguers més cars (19,8 euros/m2), seguida per Madrid (16,5 euros/m2), Sant Sebastià (16,3 euros/m2), Bilbao (13,3 euros/m2); Palma (13,3 euros/m2) o Màlaga (12,1 euros/m2). Totes menys Madrid i Sant Sebastià assoleixen el seu preu més alt des que Idealista té registres. Zamora, al contrari, és la capital amb la renda més econòmica amb 5,6 euros/m2, seguida de Lugo, Ciudad Real, Àvila i Càceres, (6,2 euros/m2 a les quatre capitals).
L'últim mes, els increments de preus més grans per comunitats autònomes es van donar a Catalunya (2,4%), Cantàbria (2,2%), Madrid (1,8%), Galícia (1,5%), Comunitat Valenciana (1,4%) i les Balears (1,3%). Pel costat contrari, quatre comunitats van registrar descensos en el preu respecte a desembre: Canàries (-0,6%), La Rioja (-0,3%), Navarra (-0,2%) i Aragó (-0,1%).
El preu de l'habitatge es va encarir al gener, però a un ritme menor
Aquest dilluns, Tinsa també ha fet públiques les seves dades referents al preu de l'habitatge al gener. Segons la taxadora immobiliària, el preu de l'habitatge es va encarir al gener un 6,9% respecte al mateix mes de l'any anterior, la taxa més baixa des de març de 2022, i van ser les àrees metropolitanes les que van liderar les pujades amb un augment del 8,2%.
En comparació amb desembre, el preu de l'habitatge a Espanya es va encarir sol un 0,3%, la qual cosa posa de manifest que aquest indicador continua moderant el seu increment. A més de les àrees metropolitanes, els creixements més grans del preu de l'habitatge es van registrar a les capitals i grans ciutats (7,3%) i en la resta de municipis (7,1%) respecte a l'any anterior.
A la costa mediterrània, l'habitatge nou i utilitzat es va encarir un 5,1% i a les illes, el 2,1%. Respecte a desembre, al gener es va mantenir la desacceleració dels preus en les principals ciutats, que van reduir el seu incrmentro mensual per tercer mes consecutiu fins a mantenir-se planes (0,0%). Així mateix, a les illes el preu de l'habitatge va caure un 1% en taxa intermensual. Els increments respecte al mes anterior es van donar en les àrees metropolitanes (0,9%), la costa mediterrània (0,3%), i la resta de municipis (0,2%).
Les dades reflecteixen que el preu mitjà a Espanya es troba un 20,9% per sota dels màxims assolits el desembre de 2007, segons les taxacions de Tinsa. La menor diferència es registra a les illes (-11,1%) i les capitals i grans ciutats (-16,5%), mentre que les distàncies més grans es localitzen a la costa mediterrània (-30,8%) i en la resta de municipis (-28,8%).
Tanmateix, des dels mínims registrats després de l'esclat de la bombolla immobiliària, el preu s'ha encarit un 34,5%. Un percentatge que en el cas de les grans ciutats escala fins al 42,7%. D'acord amb Tinsa, les últimes dades d'inflació i PIB han millorat les perspectives macroeconòmiques i fan esperar una moderació de les pujades de tipus d'interès per part del BCE a mesura que avanci l'any.
Tot i així, el cost de les hipoteques continuarà incrementant-se el 2023 i es mantenen les perspectives d'una demanda residencial que es redueix sense desplomar-se i una tendència a l'estabilització dels preus. De fet, les dades de compravendes continuen mostrant senyals de moderació per l'enduriment dels criteris de concessió d'hipoteques per part de les entitats financeres davant del deteriorament de les perspectives macroeconòmiques que van predominar en l'últim trimestre de 2022.