La Generalitat de Catalunya va recaptar 594 milions d'euros el 2021 per l'impost de patrimoni, la qual cosa suposa 47,2 milions més que a l'exercici fiscal anterior i un creixement del 8,6%, inferior al 12,3% d'increment a la mitjana d'Espanya. Catalunya torna a col·locar-se com la comunitat autònoma on més es recapta per aquest impost, encara que perd pes sobre el conjunt, en concret un punt i mig percentual, perquè el 2021 va sumar el 43,9% dels 1.352,3 milions d'euros que va generar aquest impost en la suma d'Espanya. Tanmateix, l'any anterior, el 2020, dels 1.203,7 milions d'euros que Patrimoni va reportar a les arques comunitàries, Catalunya va ingressar 546,6 milions, el 45,4% del total, segons les dades de l'Agència Tributària donades a conèixer aquest dilluns.
Es pot recordar que els grans patrimonis residents en la Comunitat de Madrid estan exempts del pagament de tribut per decisió del Govern regional que aplica un tipus zero, la qual cosa a la pràctica els deixa fora de l'impost. Segons els càlculs d'Hisenda, si Madrid recaptés per l'impost de patrimoni generaria per a la comunitat uns ingressos de 1.210 milions d'euros, més del doble que a Catalunya. No obstant això, Madrid ha estat pràcticament des del principi fora d'aquest impost que va néixer el 1986. Entre aquell any i 2001 va estar exempt i, a partir de 2002, es va començar a aplicar, amb recaptacions superiors a Catalunya en tots aquells anys. No obstant això, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va deixar d'aplicar l'impost a tot Espanya el 2009 i no seria fins a 2012 quan el Govern popular de Mariano Rajoy el recuperés. Però llavors, la Comunitat de Madrid va establir el tipus zero que ha perdurat fins a l'actualitat. Andalusia s'ha sumat al tipus zero per a l'exercici fiscal de 2022, la Regió de Múrcia per al de 2023, encara que amb alguns matisos, i la Gallega, que el 2022 aplica una exempció del 25% l'ha elevat al 50% el 2023, totes elles amb governs populars. La decisió d'aquests territoris d'eximir als seus residents més rics va justificar la decisió del Govern de Pedro Sánchez de crear l'Impost de les Grans fortunes.
Sense augmentar els tipus
L'augment dels ingressos a Catalunya no es deu a una variació normativa, ja que es pot recordar que els recents augments dels gravàmens aprovats per la Generalitat s'apliquen per als exercicis de 2022 (que s'ha liquidat entre l'11 d'abril i el 30 de juny d'aquest any) i per a 2023, uns augments derivats de l'increment de l'escala estatal aprovada per Hisenda. Tanmateix, l'exercici fiscal de 2021 ha mantingut el mateix gravamen que s'ha aplicat des de 2012, per la qual cosa l'augment de la recaptació es deu a un augment de la riquesa al territori. En concret, hi ha més residents a Catalunya que han hagut de declarar l'impost, 85.876 contribuents, 3.411 més que el 2020, però també són més rics: el patrimoni mitjà va ser de 2,83 milions d'euros el 2021, davant 2,67 milions de l'any previ.
Per volum, la Hisenda de la Comunitat Valenciana és la segona que més ingressos obté que aquest imposat per a grans fortunes, amb 188,4 milions d'euros el 2021, un 20,5% d'increment, un dels grans després de Cantàbria i suposa el 14% del total dels diners que van aportar aquest impost. La Hisenda territorial d'Andalusia va ingressar per l'impost de 2021 un 15,2% més que l'any anterior, en concret 107,5 milions d'euros, una aportació que suposa el 8% del total de la recaptació del conjunt de l'Estat, descomptant el País Basc i Navarra, amb una fiscalitat pròpia que no es comptabilitza en l'estadística de l'Agència Tributària.
Galícia desbanca a les Balears i es col·loca com el quart territori que més recapta per aquest impost, encara que la seva recaptació en la declaració de 2022 i més en la de 2023. En concret, el 2021 va aportar a les arques territorials 79,1 milions d'euros, un 19% d'augment -un dels més alts-, davant els 66,6 milions de l'exercici fiscal de 2020. En el cas de les Balears, l'últim any que hi ha dades, el de 2021, els ingressos van ser de 77,6 milions d'euros, un 14% més que els 68,1 milions de l'any anterior. Cantàbria, com s'ha apuntat més amunt, és la comunitat del Règim Fiscal Comú (TRFC) amb una pujada més gran dels seus ingressos pel tribut, el 25,6%, amb encara que en volum suposen 19,7 milions d'euros.
Euskadi i Navarra
L'estadística donada a conèixer aquest dilluns per l'Agència Tributària (AEAT) no inclou dades dels dos territoris forals -Euskadi i Navarra-, encara que ambdós compten amb un impost de patrimoni, que no s'ajusten a la llei estatal, amb diferències en els tipus de gravàmens mínims i màxims que imposa Hisenda. No obstant això, en un avanç de fa uns mesos, l'AEAT va comptabilitzar els ingressos de les 17 comunitats, incloses les dues amb règim fiscal especial, encara que en difereixen bastant dels aportats aquest dilluns. En el cas de Navarra, el seu impost de Patrimoni haurà aportat a la hisenda foral el 2021 alguna cosa més de 35 milions d'euros, amb una baixada del 16,5%.
Si es comptabilitzen les recaptacions d'ambdós territoris forals, el pes de Catalunya sobre la recaptació de l'impost en les 17 comunitats autònomes descendiria el 39,3%.