AEDIVE, l'Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica, ha iniciat un expedient davant de la Secretaria per a la Unitat de Mercat, en relació amb la barrera al lliure mercat que suposa la negativa d'admissió per part d'un centenar d'ajuntaments, de la Declaració Responsable que estableix el RDL 29/2021 de mesures urgents en l'àmbit energètic per al foment de la mobilitat elèctrica a fi de facilitar el desplegament d'infraestructures públiques als operadors de recàrrega que, tanmateix, s'estan trobant amb aquesta altra barrera.

Incompliments per comunitats

Això vol dir que les traves administratives per gestionar un punt de recàrrega elèctric s'accentua més o menys, segons el lloc o municipi. En aquest sentit, Catalunya és la líder amb 24 municipis que actualment incompleixen la normativa, seguida de l'Aragó (nou), Andalusia, Madrid i València, amb vuit municipis cadascun; i Castella i Lleó (set). Altres municipis es reparteixen entre el País Basc, Cantàbria, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Canàries i La Rioja, en grau més baix. ON ECONOMIA ha demanat a AEDIVE els municipis concrets que són, però no han facilitat aquesta dada.

Així doncs, d'acord amb el que estableix l'article 28 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, en què s'habilita les associacions empresarials per iniciar un expedient davant de la Secretaria per a la Unitat de Mercat davant d'un problema del sector, estès a tot el territori nacional, la patronal de la mobilitat elèctrica ha iniciat aquest tràmit per evitar actuacions concretes de denúncia per part dels operadors de recàrrega davant de diversos ajuntaments. Per il·lustrar un nombre de casos representatius, a tall d'exemple, des d'AEDIVE s'ha demanat informació als operadors de recàrrega respecte a ajuntaments que no accepten la Declaració Responsable establerta al RDL per instal·lar infraestructura de recàrrega pública.

El director general d'AEDIVE, Arturo Pérez de Lucia, denuncia: "El més sagnant és que entre els ajuntaments que no admeten la Declaració Responsable, hi ha diverses ciutats de més de 50.000 habitants i que són plenament conscients de l'existència d'aquesta obligació, però que la desatenen, mentre que en altres casos, el consistori no té previst aquest tràmit a la seva seu electrònica". D'aquesta informació es destaca que hi ha més de 90 casos d'ajuntaments que no admeten aquest tràmit i sol·liciten la tramitació d'aquest permís com una llicència d'obres, anul·lant un dels avantatges que el RDL 29/2021 ofereix als operadors de recàrrega per accelerar el desplegament de punts de recàrrega públic i resoldre les barreres administratives.

A la cua d'Europa

En termes generals, durant el 2022, la infraestructura de recàrrega d'accés públic ha assolit els 18.128 punts de recàrrega, cosa que en comparació de l'any anterior suposa 4.717 nous punts de recàrrega. L'augment registrat el darrer any és insuficient per assolir l'objectiu marcat per al 2022 de 45.000 punts de recàrrega d'accés públic, necessaris per donar cobertura a l'objectiu del PNIEC. Igualment, al ritme actual serà difícil assolir els objectius indicats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència marcats pel Govern espanyol que fixen per al 2023 entre 80.000 i 100.000 punts de recàrrega d'accés públic i 250.000 vehicles electrificats.