Catalunya és la quarta comunitat autònoma més competitiva d'Espanya i està per darrere de la Comunitat de Madrid, Navarra i País Basc, segons un informe publicat aquest dimarts pel Consejo General de Economistas. La institució analitza el rendiment econòmic del passat 2021 de cada comunitat a partir de set eixos diferents, que al mateix temps tenen en compte un total de 54 variables. Els eixos són entorn econòmic, mercat de treball, capital humà,  entorn institucional, disponibilitat d'infraestructures, teixit empresarial i, per últim, innovació tecnològica. 

Dins d'un context de creixement del PIB espanyol d'un 5,5% l'any 2021, l'estudi destaca que la competitivitat de les autonomies va recuperar-se del cop de la pandèmia i va pujar un 4,4%, i recuperava així els nivells de 2019. Extremadura ha sigut la regió més dinàmica i la que més ha crescut, de manera intensa, mentre que La Rioja ha sigut la més estable i s'ha mantingut sense canvis. Catalunya ha crescut de manera moderada. 

Malgrat comptar amb el segon PIB més rellevant d'Espanya, Catalunya no lidera en cap dels eixos estudiats i se situa a l'ombra de Navarra, País Basc i Madrid en competitivitat i en tots els eixos, justament les mateixes comunitats que disposen d'un PIB. per càpita superior al català. 

La Comunitat de Madrid lidera en l'eix d'entorn econòmic, on Catalunya és cinquena, així com en mercat de treball, on Catalunya es troba en sisè lloc, i també és primera en infraestructures bàsiques, on Catalunya es troba en cinquena posició.

El País Basc és líder en capital humà i innovació, àrees en les quals Catalunya és vuitena i tercera, respectivament. Navarra lidera l'eix d'entorn institucional, on Catalunya té un preocupant 13è lloc, i també es troba al capdavant en eficiència empresarial, on Catalunya és quarta. 

El director de l'informe, José Carlos Sánchez de la Vega, atribueix el fet que Catalunya no lideri cap eix i estigui per darrere de Madrid, País Basc i Navarra en el rànquing general al fet que "és una comunitat de major extensió on els beneficis econòmics es reparteixen entre més persones". "Les desigualtats entre regions augmenten", afegeix, en comparació amb les comunitats que lideren, que són totes de molta menor extensió. 

"El component territorial és fonamental. Aquesta dispersió, aquesta polarització de l'economia en Barcelona i tota l'àrea metropolitana amb relació a la resta fa que Catalunya quedi per sota d'altres comunitats. Si comparem grans ciutats, com Bilbao o Barcelona, que també ens ho hem plantejat, es veuria d'una altra manera, perquè des de Barcelona no es percep aquesta bretxa amb altres grans ciutats que sí que es percep en altres punts de Catalunya", desenvolupa l'economista i professor de la Universitat de Murcia. 

"La polarització de l'economia entre Barcelona i àrea metropolitana amb relació a la resta fa que Catalunya quedi per darrere d'atres comunitats"

En termes generals, la classificació de competitivitat entre comunitats autònomes es manté similar en ordre als darrers cinc anys, però Sánchez de la Vega reconeix que "des del referèndum de l'independentisme de 2017, es produeixen alguns canvis que afecten negativament a la competitivitat a Catalunya, com a mínim pel darrer quinquenni". "La situació convulsa a Catalunya ha sigut un llast per a la comunitat, però això s'ha començat a diluir amb la pandèmia que ho ha revolucionat una miqueta tot i l'evolució de la situació política", afegeix. Els canvis inesperats com "la guerra i la seva influència de manera asimètrica" es veuran reflectits en l'informe de l'any vinent, però Sánchez de la Vega es mostra "caute" amb els resultats per la multitud de variables i canvis que es van donant. 

En la classificació general per rangs de competitivitat, Catalunya es troba sola dins la categoria de competitivitat mitjana-alta, per darrere de la Comunitat de Madrid, Navarra i País Basc, que es troben en el nivell alt. Per sota de Catalunya, hi ha, al rang mitjà-baix, comunitats com Aragó, La Rioja, Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia i Principat d'Astúries. 

Valors com el PIB, el PIB per habitant, la taxa d'estalvi, la productivitat o la taxa d'ocupació integren les variables de l'entorn econòmic, mentre que la taxa d'atur i atur de llarga durada o la de temporalitat són alguns dels valors mesurats en l'apartat del mercat de treball.

Pel que fa al capital humà, es tenen en compte variables com la mitjana d'anys d'estudis per persona, la població amb formació, l'ús d'internet en els darrers tres mesos o l'esperança de vida, així com l'abandonament escolar. 

L'entorn institucional té en compte l'índex de delictes, l'esforç fiscal, el dèficit de les administracions públiques, l'índex de qualitat de govern i el deute per habitant. En infraestructures s'aprecien condicions com els accessos a fibra òptica o la inversió en protecció ambiental per habitant i la densitat de línies de ferrocarril, així com la densitat d'habitatges i autopistes. 

L'eficiència empresarial té en compte el percentatge d'empreses amb més de 250 treballadors, la quantitat de dones empresàries, els costos laborals unitaris i les empreses amb exportacions regulars amb relació al total, entre altres coses. Pel que fa a la innovació, per valorar-la es tenen en compte els investigadors que hi ha per cada 1.000 habitants, les empreses que fan servir mitjans socials, les despeses en I+D i la concessió de patents, entre d'altres

"L'eix de capital humà i d'eficiència empresarial són els que mostren una evolució més favorable i els d'entorn econòmic institucional els que cauen", ha explicat De la Vega en la roda de premsa, en la qual ha insistit a assenyalar la "polarització" de les Comunitats. "S'han recuperat ara nivells d'ocupació hotelera o de tràfic aeri, però si atenem a la situació l'any 2021 respecte al 2019, a Canàries o a Balears no s'havien recuperat els nivells anteriors, la caiguda va ser tan forta que la recuperació no es va assolir", ha afegit De la Vega. 

Catalunya i Espanya, a la UE  

L'estudi incorpora també una comparativa de les comunitats autònomes d'Espanya al context europeu. Espanya representa el 10,6% de la població i el 8,3% del PIB, mentre que Catalunya voreja l'1,6% del PIB de la Unió Europea, similar al de Madrid, que la supera lleugerament.

Només tres comunitats autònomes, les mateixes que lideren el rànquing de competitivitat, superen el PIB mig europeu. La Comunitat de Madrid està un 14% per sobre, el País Basc un 6% i Navarra un 2%. Catalunya, que té un PIB per càpita de 31.162 euros, està un 16% per sobre de la mitjana espanyola però un 3% per sota de la mitjana europea, que és de 32.483 euros. 

D'altra banda, s'analitza la productivitat per persona treballadora i es compara amb la mitjana europea, i de nou Catalunya es troba per darrere de la mitja europea, amb 71.299 euros de valor aportat per persona ocupada, un 3% menys que els 73.281 euros de mitja europea i un 9,3% per sobre dels 65.231 euros de mitja espanyola. 

Pel que fa a la població amb educació superior terciària, tant Catalunya com Espanya sí que es troben per sobre de la Unió Europea. Espanya té un 40,7% de la seva població amb aquest nivell d'educació no obligatòria i Catalunya compta amb un 43,2%, per sobre del 33,4% de mitja a la Unió Europea. Quant a la taxa d'atur, Espanya (sempre amb valors de 2021) duplica el 7% de la Unió Europea amb un 14,8%, mentre que Catalunya disposa d'un 11,6% de persones en aquesta situació. 

A més de la classificació de competitivitat i la comparativa amb el marc europeu, l'informe inclou per primer cop un monogràfic sobre digitalització, que atén a setze variables com la cobertura 5G, les empreses amb accés a la banda ampla, els individus amb habilitats de comunicació avançades o les empreses que van analitzar Big Data. Amb aquestes variables, Catalunya és la segona comunitat millor posicionada en grau de digitalització, per darrere de la Comunitat de Madrid i per davant de la Comunitat Valenciana i el País Basc, tercera i quarta comunitat respectivament.