Catalunya necessitarà fins a 225.000 nous habitatges destinats al lloguer assequible en els pròxims deu anys, més de 68.000 de lloguer públic, per satisfer la demanda, destensar els preus del mercat i rebaixar la taxa d'esforç que les llars catalanes destinen al lloguer (una mitjana del 30% dels seus ingressos). Aquesta és la radiografia que ha obtingut la immobiliària Culmia i de la qual es desprèn que el 98% de les necessitats globals se centren a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb un dèficit de fins a 216.000 habitatges amb rendes que oscil·lin entre els 600 i els 800 euros mensuals. Per al seu desenvolupament, la inversió per al conjunt de Catalunya s'elevaria a 1.010 milions d'euros, el 68% dels quals es destinaria a la província de Barcelona, on es necessitarien 700 milions per al desenvolupament de 206.000 habitatges; un 16% a Tarragona; 12% a Lleida; i el 4% restant a Girona. Les xifres s'allunyen del context actual, ja que si la demanda anual és d'unes 22.500 habitatges, les dades demostren que el 2022, a Catalunya, únicament es van edificar 1.000 habitatges que van sortir al mercat amb rendes baixes.

A més, l'execució del pla topa amb un "complicat i important obstacle" la falta de terra. De fet, en l'actualitat, la disponibilitat de terrenys únicament permetria construir unes 30.000 habitatges en l'àrea metropolitana -configurada per 27 municipis-, equivalents al 14% de la demanda total prevista, i uns altres 3.000 habitatges protegits a Barcelona ciutat, segons un informe elaborat per la consultora GAD3 i l'Institut Cerdà. En aquest sentit, des de l'Institut Cerdà i el sector en general s'insta les administracions a permetre que s'aixequin nous pisos en terrenys reservats per a equipaments o els dotacionals (predestinats a serveis o usos per a un municipi). Segons l'Institut, una decisió ràpida en aquest sentit facilitaria la construcció de 23.000 habitatges. "El principal problema és, segons els directius de Culmia, que les administracions són les principals tenidores del terra".

Catalunya, Madrid, Andalusia i València són les zones d'Espanya on es concentra el 60% de la demanda de lloguer, que s'elevarà a 761.000 nous habitatges amb rendes assequibles, durant els 10 anys vinents. S'aprecia que existeixen 1,37 milions de llars a Espanya tensades per l'esforç per pagar la renda del lloguer, que s'emporta més del 50% dels ingressos mensuals de la unitat familiar.

Catalunya va endarrerida amb els plans d'habitatge. Entre els anys 2006 i 2010, la despesa mitjana anual de la Generalitat en habitatge va ascendir a 870 milions sobre un total de 34.668 milions de pressupost general. Una despesa que va servir per desenvolupar 6.000 habitatges assequibles públics a l'any. Tanmateix, durant l'exercici 2022, el pressupost en habitatge va ascendir a 997 milions (sobre 53.554 milions del total) i es van desenvolupar únicament 867 habitatges públics. En el cas de Madrid, malgrat iniciatives com el pla Vive per construir uns 6.600 habitatges protegits en dotze municipis de la seva àrea d'influència, els límits del preu a què es pot llogar un immoble -més baixos que a Catalunya- desincentiven als promotors d'iniciar noves promocions. "No surt rendible", explica Francisco Pérez, conseller delegat de Culmia, malgrat que valora les iniciatives de Madrid i "anima" les administracions catalanes a impulsar plans similars.

Al seu entendre, "Catalunya té una bona base per situar-se al capdavant del desenvolupament d'habitatge assequible, si bé es necessiten encara polítiques que afavoreixin una col·laboració publicoprivada més important que sigui capaç d'afrontar la demanda immediata i futura. Durant els últims anys hem vist reduir el pes dels pressupostos destinats a habitatge en la Generalitat de forma significativa, que repercuteix de forma directa en la falta de solucions per armar un model estructurat que sigui capaç de donar solució a una demanda a l'alça". Per això, Francisco Pérez es va mostrar convençut que el pla que han elaborat per a Catalunya i que ja han compartit amb administracions com la Generalitat i la Diputació de Barcelona és factible per l'existència de bosses de terra com les de la Sagrera, el 22@ nord o la zona de la Marina/Zona Franca. "A Catalunya és necessari un impuls per part de les administracions per resoldre el problema de l'habitatge. En l'àrea metropolitana de Barcelona es demanen lloguers d'entre 600 i 800 euros i nosaltres podem respondre a aquesta demanda", ha dit Pérez, després de recordar que el nombre de llars que es creguin en la comunitat catalana dobla la xifra d'habitatges que es produeixen.