La Cambra de Comerç de Barcelona ha elevat a 50.900 milions d'euros la inversió que necessita Catalunya fins a 2040 per tal de pal·liar el dèficit en infraestructures. En un document presentat aquest dimarts, demanen 20 projectes prioritaris, alguns de ja iniciats o projectats, per millorar la connectivitat i la competitivitat del transport i les infraestructures catalanes. I lamenten que l'any 2021 l'execució pressupostària de l'estat a Catalunya en matèria d'infraestructures es va quedar en el 35,8%, molt per sota d'anys anteriors malgrat la previsió ser molt més elevada. 

"L'arrel del problema són els incompliments sistemàtics de l'estat espanyol", ha lamentat la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, qui també ha tingut una resposta per a la ministra de Transport, Raquel Sánchez, que va assegurar que l'execució pressupostària està millorant i que a Catalunya li aniria millor desenganxant-se d'una actitud “rondinaire”. "No es tracta de ser rondinaire, sinó de posar les xifres sobre la taula. Ens limitem als fets. Potser seria més fàcil per a ells (el Govern espanyol) que deixéssim d'exigir les inversions", ha dit.

La falta d'execució de pressupostos en infraestructures va tocar sostre, segons la Cambra a partir de dades públiques d'IGAE (Intervenció General de l'Administració de l'Estat) el 2021, quan van augmentar les inversions estatals fins als 2.068 milions d'euros, però l'execució es va quedar en 740. "Es pressuposta a l'alça, però s'executa a la baixa", resa l'informe de la Cambra.

Així, el percentatge d'execució es va quedar en el 35,8%, pitjor acompliment que en els sis anys anteriors. Des de la Cambra, a més, s'han estranyat que IGAE no hagi publicat les xifres de 2022, normalment consolidades el maig de l'any següent. La setmana passada, no obstant això, la ministra Raquel Sánchez va xifrar en 859 milions d'euros els executats el 2022, la meitat d'ells a Rodalies. "No és ni de bon tros suficient", ha lamentat, tanmateix, Roca.

Per trencar aquesta tendència i aproximar-se al 19% d'inversió estatal que estimen necessari a Espanya i arribar als 50.000 milions d'euros que pal·liarien el dèficit de cara a 2040, segons ha estimat la Cambra, seria necessari invertir (i executar) 2.800 milions d'euros cada any. Així, es compensarien tots els milions que s'han quedat pel camí entre previsió i execució en els últims anys.

Terra, mar i aire

Els projectes per mitigar el dèficit passen per la xarxa ferroviària de passatgers, la de mercaderies, la xarxa viària de carreteres, l'aeroportuària i els ports catalans. Millores a Montcada, Sagrera i el tram de l'L9 del metro, en la línia de Manresa o Igualada i, en mercaderies, una execució del corredor mediterrani que permeti superar l'obstacle del canvi d'ample de via a la frontera, són algunes de les prioritats projectades per la Cambra, moltes d'elles ja projectades, en l'àmbit ferroviari. Desdoblaments en la Nacional en Girona i Tarragona i una ronda nord a Sabadell i Granollers copen la xarxa de carreteres.

De cara a l'aeroport del Prat la Cambra demana una aposta per les connexions intercontinentals i que els aeroports de Reus i Girona reforcin les connexions més properes. L'ampliació i descarbonització dels ports de Tarragona i Barcelona, finalment, són les principals necessitats en terme marítim.

La Cambra ha quantificat també l'excessiu pes del transport privat actualment en la mobilitat metropolitana. En les connexions de l'àrea metropolitana de Barcelona té més pes el cotxe (756.878 desplaçaments al dia) que el tren (450.000 desplaçaments ferroviaris), balanç negatiu atesa la situació climàtica i els objectius de descarbonització.

Quant a Rodalies, la Cambra ha analitzat l'evolució de la demanda de viatgers, que no s'ha recuperat de la brusca davallada que va patir en la pandèmia, quan va caure del 45% al 27% del total de desplaçaments, i es va quedar el 2021 en el 34% del total.