La riuada de visitants estrangers que arriben cada any a Catalunya va in crescendo any rere any i, malgrat l’obligada davallada de l’etapa pandèmica per la Covid-19, el turisme ja ha sobrepassat els nivells de 2019. Això, que és un benefici per a l’economia del país, no ho és tant, especialment per a les ciutats on els turistes s’amunteguen estacionalment als mesos d’estiu. Barcelona n’és l’exemple.

Les xifres ho demostren. Espanya ha tancat un any històric amb 94 milions de turistes estrangers, un 10% més, i tot apunta que el 2025 s’assolirà la ‘xifra màgica’ de 100 milions de visitants estrangers. Segons les dades provisionals de l'Idescat, l'any 2024, el nombre de turistes estrangers arribats a Catalunya va augmentar un 9,7% respecte a l'any 2023, i es va situar en 19,9 milions. L'Observatori de Turisme de Barcelona ha registrat que més de dues terceres parts, el 77,5% han estat només a Barcelona ciutat, que ha acollit a 15,5 milions de viatgers estrangers el 2023. En global, per país de residència habitual, els països de procedència majoritària, França, el Regne Unit i els Estats Units, van registrar taxes positives (4,8%, 5,2% i 17,8%, respectivament).

Les veus crítiques, que no corresponent al sector turístic, qüestionen fins a quin punt és beneficiós pagar aquest preu. Els defensors destaquen que el turisme genera prop del 14% del PIB català i un de cada 8 llocs de treball. En general, el sector i les administracions són conscients que cal  “posar ordre”; que Catalunya pot entomar el creixement anual de visitants estrangers, però que és necessari ordenar-ho i buscar noves fórmules per poder-ho engolir i digerir, de manera que tot el territori en surti beneficiat.

Ara mateix hi ha un consens global, però falta arribar a l’acció, coincideixen a valorar les diverses fonts consultades per ON ECONOMIA. Entenen que Catalunya té capacitat per absorbir més visitants, però s’ha de desestacionalitzar la seva arribada i, sobretot, reequilibrar-la perquè arribi a tot el territori: Barcelona ha de ser només una ciutat per dos o tres dies i la resta de jornades han de ser estades en altres llocs on també trobin experiències interessants.

La directora general de Turisme de la Generalitat, Cristina Lagé, insisteix en el fet que des del Govern “no apostem per incrementar el número/volum de turistes sinó com es distribueixen aquests turistes durant tot l'any i pel territori; per captar un turisme més conscient, amb interessos determinats i que realitzi més despesa en la seva estada”. Segons dades de l'Idescat, el 2024, cada visitant es va gastar de mitjana diària 211 euros, dos euros menys que l’any anterior, i 23 menys que el 2022. Cada usuari va quedar-se 5,63 dies de mitjana, quan un any enrere van ser 5,58. En canvi, va suposar una lleugera rebaixa respecte a 2022 (5,91 dies).

L'estratègia del Govern per aconseguir-ho passa per la desestacionalització i la  desconcentració del turisme. “Tenim espais més saturats en moments determinats de l'any que segurament no poden absorbir més en aquells mesos àlgids i, en canvi, hi ha altres zones amb molta capacitat per tenir turistes que estan molt lluny de la saturació”, recalca Lagé.

La recepta del Govern: redistribuir

D’aquí la recepta de l’administració catalana: “distribuir els visitants durant tot l'any i que ho facin per una diversitat més àmplia de territoris que tenen molt a oferir i que poden beneficiar-se de l’activitat turística”. 

En aquest sentit, la veu de Soledad Bravo, gerent de Turisme de la Diputació de Barcelona, és molt aclaridora. Per aconseguir això, diu Bravo, “Catalunya necessita estructurar la seva oferta”. Bravo esmenta que el territori té infraestructura capaç d’absorbir més visitants, però si la demanda creix -com sembla que passarà- caldrà potenciar destins alternatius a Barcelona ciutat, “que serà sempre el principal pol d’atracció i molts visitants començaran allà el seu viatge, però que s’ha de convertir en la porta d’entrada a altres llocs”. Això sí, ha de tenir al seu abast la infraestructura necessària per fer els desplaçaments, per exemple.

Hauran de ser llocs que ofereixen experiències atractives. Sortosament, s’identifica un cert canvi progressiu i “el turista que ens visita vol viure experiències -gastronòmiques, d'enoturisme, culturals, esportives, d’aventura...-, ja no només ve per gaudir d’un hotel amb serveis, busca un entorn i unes activitats enriquidores”. I és aquí on “ens falta estructurar-nos encara més”. També prioritza els criteris de sostenibilitat, preservació del medi natural, qualitat i professionalització dels operadors, entre altres.

La gerent de turisme de la Diputació de Barcelona admet que és necessària més inversió pública i privada a tot el territori i admet que els fons Next Generation han ajudat a millorar les infraestructures hoteleres i de la restauració.

No es pot repetir el model de la capital

Però també adverteix que hi ha riscos. Si es vol esponjar el turisme i que la capital no suporti ella sola el gruix, “s’ha de fer bé”. “El que no podem fer és convertir altres municipis en un exemple del que ara succeeix a Barcelona”. Només ens podrem beneficiar d’aquests creixements repartits per Catalunya si els llocs que es potencien no tenen una estructura preparada per poder digerir el creixement en el nombre de visitants. S’ha de treballar en això i en millorar la qualitat i professionalitat del sector en general. Cal oferir serveis de qualitat. 

El territori també ha d'entendre, "ha d'estar conscienciat que la inversió en turisme atrau més inversió i genera llocs de treball i riquesa", diu Bravo per fer entendre que el territori també pot treure rendibilitat si es fa una bona promoció turística. 

Tarragona va a millor

El president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona (AEHT), Francesc Pintado, ho té clar: “el nostre destí serà atractiu turísticament, mentre ho sigui també per als nostres ciutadans”. A parer de Pintado, l'oferta que doni Catalunya s'ha de diferenciar per la qualitat i entén que "tot el sector hi està d'acord, però falta saber quines mesures s'han d'aplicar".

A la demarcació de Tarragona, assegura Pintado, aquest camí ja s'ha encetat. "El 2024 ja s'ha notat un canvi de tendència i han visitat les comarques de Tarragona viatgers que no només venen per fer-se la foto per penjar-la a Instagram, sinó que mostren sensibilitat per la gastronomia, la cultura, el patrimoni, tenen respecte per l'entorn perquè valoren el medi", defensa. Però adverteix que això s'ha de traslladar a tots els mesos de l'any, la qual cosa també afavoriria la creació d'ocupació estable, en un sector on la temporalitat és generalitzada.

Futbol, cicloturisme... l'oferta de Girona

La vicepresidenta de l'Associació d'Hostaleria de Girona, Esther Soler, sap de què li parlen quan s'esmenta el profit que es pot treure tenint una bona oferta d'experiència. "No poden venir només per veure la catedral de Girona, perquè llavors, per exemple, no pernocten a la ciutat", alerta.

Girona capital també atrau els visitants que volen fer cicloturisme, que assisteixen a congressos, que volen gaudir dels àpats dels restaurants amb estrelles Michelin, acudir a exposicions museístiques, concerts de música. I, darrerament, l'atzar futbolístic, per exemple, ha estat un bon esquer per desestacionalitzar els hotels de la capital de les comarques gironines.  

Als hotelers de la ciutat no són temorosos de rebre més nombre de turistes. Per al 2025, "no preveiem cap augment exagerat en el nombre de visitants; de fet hem començat l'any amb uns nivells similars o una mica menors als registrats l'any passat", comenta Soler.

Les comarques d'interior, desateses

Quan sent parlat de reequilibri del territori, Daniel Brasé, secretari general de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), posa damunt la taula un seguit de greuges que pateixen les comarques d'interior i algunes zones de Catalunya, com les Terres de l'Ebre o el Montsià. Defensa que tenen "suficient patrimoni cultural, gastronòmic, natural, etc. com per aconseguit canviar l'origen del turisme i anar cap al viatger de qualitat". 

Però enumera els problemes. Hi ha un important dèficit d'infraestructures viàries, que a més són pràcticament l'única mobilitat existent, "perquè no comptem amb connexions ferroviàries ni transport públic rodat". També falta allotjament perquè no hi ha una planta hotelera suficient perquè la inversió privada no hi està interessada; el que tenim són cases rurals i càmpings. A més d'un problema per trobar personal qualificat per al sector de l'hostaleria i la restauració. 

Alhora, hi ha patrimoni, però "sovint està desatès". Brasé es mostra satisfet que s'hagin posat en marxa itineraris turístics amb codis QR i comenta que "es vol fer el mateix per facilitar la visita a edificis del patrimoni cultural". I llença un apunt final: s'ha de fer un esforç més gran en digitalització i gestió de les dades per obtenir la informació necessària per prendre les decisions correctes en matèria de turisme arreu del territori. "Sabem que el viatger cada vegada més valora el respecte pel medi, les accions per ser més sostenibles i preservar el medi i lluitar contra els efectes del canvi climàtic". Brasé considera que tot això no s'aconseguirà si no hi ha un consens entre tots els operadors turístics i les administracions, des de la Generalitat a tots i cadascun dels ajuntaments catalans.