La construcció d'habitatges de protecció oficial està en mínims. L'any passat es van acabar 1.723 habitatges amb qualificació protegida a Catalunya, el 13% del total de llars construïdes, segons les dades de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Barcelona (APCE). En el conjunt del mercat espanyol es van acabar 9.221 unitats amb algun tipus de protecció, una xifra que suposa l'11,5% del total d'habitatge construït.

"Està clar que és una producció molt insuficient i per posar-la en context cal assenyalar que el Registre de Sol·licitants d'Habitatge Protegit (HPO) de la Generalitat té una llista d'espera de més de 80.000 persones", explica Jordi Gálvez, gerent de Llar Catalonia, una cooperativa d'habitatges vinculada al sindicat UGT especialitzada en HPO en compra. Això suposa que només produeix el 2% dels habitatges de protecció que necessita.

El dèficit a la producció d'habitatges de protecció oficial no és més que un reflex de l'escassa activitat en construcció residencial que es dona en el conjunt del mercat espanyol. Així, el 13% d'HPO que es van aixecar l'any passat sobre un total d'11.518 habitatges acabats a Catalunya suposa una producció molt per sota de les necessitats del mercat.

 

"Catalunya crearà aproximadament 25.000 cases de mitjana anual entre els anys 2023 i 2042", assenyala l'APCE al seu últim butlletí de setembre. "En el cas de no augmentar la producció d'habitatges en els pròxims anys, el dèficit s'agreujarà de forma significativa amb conseqüències en termes de preu i accessibilitat", afegeix. Augmentar la producció d'habitatge en general i actuar especialment en segments on la demanda està altament insatisfeta, com l'HPO, és clau per millorar l'accessibilitat en els pròxims anys.

Josep Ramon Fontana, director del Departament d'Estudis de l'Institut Tecnològic de la Construcció (ITEC), recorda que les polítiques públiques d'habitatge a Espanya es van acabar el 2008, amb la punxada de la bombolla immobiliària, i des d'aleshores no s'han recuperat. "L'excés d'habitatge era tal que les administracions van considerar que ja no feia falta invertir recursos en habitatge", apunta.

El Govern s'ha compromès a accelerar el lloguer social a través de l'Incasòl amb 10.000 pisos nous en quatre anys

D'aquesta manera, de produccions de 5.000 o 6.000 habitatges de protecció a l'any es van passar a lliuraments que tot just van superar les mil unitats a partir del 2013, quan van anar acabant els projectes posats en marxa. L'any passat, amb 1.723 lliuraments, es va convertir en el millor de l'última dècada. "Les administracions públiques no se senten còmodes treballant amb promotors, perquè perceben massa risc reputacional i estan col·laborant en projectes a compte gotes," assegura Fontana. Dificultats per desnonar en casos d'impagaments dels lloguers, unitats d'HPO que es venen al lliure mercat o manteniments del parc cars i deficients són alguns exemples de problemes amb què es troben les entitats en la gestió del parc públic.

Malgrat això, el Govern es va comprometre a començaments d'any a accelerar els projectes d'habitatge social de lloguer a través de l'Incasòl, amb l'objectiu de disposar de 10.000 nous pisos el 2026. D'aquesta xifra, uns 6.000 procediran d'acords publicoprivats a sòl de l'Incasòl, però l'entitat pública de la Generalitat desenvoluparà directament unes altres 2.100 unitats. També hi ha un paquet de compra directa per uns 1.500 habitatges. El govern espanyol, per la seva banda, ha mobilitzat la Sareb per destinar 50.000 pisos a lloguer assequible en els pròxims anys. D'aquests, 21.000 unitats passaran a traspassar-se a governs autonòmics i ajuntaments del conjunt de l'Estat.

Més lloguer assequible

"Hi ha llars amb rendes d'entre 30.000 euros i 50.000 euros anuals que tenen dificultats per accedir a un habitatge", afirma Toni Bosch, directiu de Solventis, una gestora financera que acaba de llançar Fondviso, un fons d'inversió que preveu invertir 500 milions d'euros en els pròxims deu anys per construir més de tres mil habitatges de lloguer assequible a Catalunya. El pla de Solventis no es limita al mercat català, ja que preveu projectes en el conjunt d'Espanya que sumin 12.000 habitatges amb inversions totals al voltant de 2.000 milions d'euros.

L'estratègia principal de Solventis implica tancar acords de col·laboració publicoprivada amb administracions que facilitin el sòl, on a través d'una cessió del dret de superfície per 50 anys la gestora aixequi una promoció per al lloguer a preu taxat. "Nosaltres assumim el risc de la construcció industrialitzada i lliurem la promoció en concessió per 50 anys a l'administració, que és l'encarregada de la seva gestió", explica Bosch. El directiu subratlla que és un model en què tots hi guanyen: "Posem a disposició de l'administració habitatge sense cap cost a canvi que les entitats públiques assumeixin el risc de la demanda".

Només el 2,5% del parc d'habitatge a Espanya és social, molt per sota de la mitja de la UE-28, que és del 9,3%

Segons les últimes dades del 2019, a Espanya hi havia 290.000 habitatges de lloguer social, de les que 180.000 són gestionades per les comunitats autònomes i 110.000 ho estan per organismes i entitats de l'Estat central. Segons Eurostat, només el 2,5% del parc d'habitatge a Espanya és social, molt per sota de la mitjana de la UE-28, que és del 9,3%, i per darrere de països com França (16,8%), Alemanya (3,9%) i Itàlia (3,7%).

"Les administracions públiques són molt lentes en el desenvolupament de terra per a habitatge i al final provoca que els processos s'allarguin en el temps", recorda Jordi Gálvez, de la cooperativa Llar Catalonia. El desenvolupament de terra en zones perifèriques, però ben connectades amb la xarxa de transport públic és una de les estratègies que proposa Gálvez per augmentar l'oferta. "Solucions, no hi ha només una i entre tots hem de posar els mitjans per facilitar habitatge als ciutadans", recorda el promotor, que aprofita també per reivindicar l'habitatge protegit en compra davant de l'actual moda del lloguer.