El gener no és un bon mes per a l'ocupació. Aquest últim mes, es van destruir 242.140 llocs de treball a tot Espanya i l'atur es va incrementar en 1.450 persones a Catalunya; un efecte conjuntural que també s'ha deixat notar en els treballadors estrangers. Així, el primer mes d'any, van perdre la seva feina a Catalunya 8.970 estrangers, l'1,34% dels que tenien ocupació el desembre del 2024, encara que amb el conjunt dels últims dotze mesos -gener sobre gener- hi ha treballat al territori 36.148 estrangers més, el 5,8% sobre gener de 2024.
Malgrat el negatiu de la dada, l'ocupació dels estrangers s'ha comportat en termes molt similars que la mitjana espanyola, perquè al gener s'ha perdut l'1,31%, encara que alguna cosa pitjor en el còmput anual, quan augmenta un 8% el nombre de treballadors estrangers. No obstant això, Catalunya continua sent el destí preferit pels estrangers, ja que al gener es van comptabilitzar 660.251 d'ocupats nascuts fora d'Espanya, la primera amb diferència, seguida de Madrid (598.205 estrangers) i a distància de la tercera, Andalusia (358.525).
Un volum que explica que Catalunya hagi estat la comunitat on més ocupació estrangera s'ha destruït al gener: 8.970 llocs de treball, l'1,34% dels existents el desembre de 2024. En la Comunitat Valenciana s'han perdut el mes 7.493 (-2,2%) i a la Comunitat de Madrid, 6.975 (-1,15%). En termes relatius, Extremadura encapçala la caiguda més gran de l'ocupació estrangera, del 5,3%; seguit de Castella-La Mancha, 2,31%, i Cantàbria, 2,22%.
Províncies
De les quatre províncies catalanes, Tarragona registra la pèrdua percentual més gran de l'ocupació estrangera, el 4,26%, amb 2.358 llocs de treball perduts; en Girona cau l'1,96%, 1.396 llocs de treball; a Lleida, l'1,12% de caiguda, 1.396 estrangers menys afiliats a la Seguretat Social i Barcelona, amb un descens del 0,95%, que suposen 4.718 persones menys treballant.
En termes anuals, l'increment del 5,8% d'ocupació estrangera el Barcelona, el 6,16% i 28.652 persones més ocupades; Girona, 5,35% i 3.540 estrangers més; Lleida, 5,16% i 2.152 treballadors més i Tarragona, on l'ocupació estrangera puja el 3,52% en els dotze últims mesos, equivalent a 1.800 persones.
Nacionalitats
Dels 660.251 estrangers ocupats de mitjana durant el gener a Catalunya, 188.186 tenen nacionalitats comunitàries i els 472.065 restants tenen la seva procedència a tercers països. Entre aquests últims, el Marroc en concentra 77.950 del total, seguit de Colòmbia, amb 35.660 i de nacionalitat comunitària, a Catalunya hi ha treballat 58.768 italians, 46.400 romanesos i 23.045 francesos.
D'ells, 110.829 -el 15,4%- han generat la seva pròpia ocupació i en treballen com a autònoms, amb una majoria, un de cada cinc, ocupats en el comerç i en tallers de reparació; el 19% en hostaleria i el 10,5% en la construcció. Dels assalariats en el Règim General, un 15% es guanya la vida al comerç; el 13,9% està fet servir en hostaleria; l'11% en la indústria manufacturera i el 8,5% en la construcció. Per gènere, a Catalunya hi ha treballat 381.242 estrangers i 179.009 estrangeres.
Espanya buidada
El nombre de treballadors estrangers ha pujat a Espanya en els últims 12 mesos en 211.000 persones, un 8,03%, però aquest creixement assoleix el 12,36 % a la denominada Espanya buida i arriba fins al 14,68% en les quatre comunitats del nord-oest peninsular, segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions analitzades per Efe. El nombre de treballadors procedents d'altres països ha pujat entre gener de 2024 i gener d'aquest any un 17,9% a Astúries, un 14,7% a Galícia, un 13,9 % a Castella i Lleó i un 13,8% a Cantàbria.
Per darrere apareixen Andalusia (11,6%), la Comunitat Valenciana (10,1%), Extremadura (8,29 %) i, ja per sota de la mitjana, Castella-La Mancha (7,85%), Canàries (7,27 %), Aragó (7,1%), Madrid (6,9%) i Balears (6,7%). Molt lluny del nord-oest, a Navarra ha crescut un 5,2%, a Catalunya un 5,8%, a La Rioja un 5,9%, a Múrcia un 6% i a País Basc un 6,1%.
En total, a Espanya hi ha treballat actualment 2,84 milions de persones nascudes en altres països, que suposa el 13,8 % del total d'ocupats, que és sis dècimes més que fa un any, segons les dades d'Inclusió. L'arribada de població estrangera ha elevat a 49 milions els residents a Espanya, 1 de gener de 2025, segons l'Estadística Contínua de Població publicada aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística (INE)-, amb 9.379.972 persones nascudes a l'estranger, dels quals uns 2,6 milions han adquirit la nacionalitat.