La rehabilitació energètica d’habitatges i edificis amb fons europeus Next Generation s’aventura com un fracàs a Catalunya, si la seva gestió no fa un gir de 180 graus. Pràcticament, en dos anys des de la posada en marxa d’aquest programa d’ajudes —novembre de 2021—, només s’han atorgat un 2,5% dels recursos previstos. En concret, el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a través de la Generalitat, ha autoritzat expedients equivalents a 12 milions d’euros en ajudes, dels 480 milions que el pla estatal de recuperació, transformació i resiliència ha atorgat a Catalunya per al període 2020-2026.
Després doncs de 14 mesos útils, s’evidencia que la complexitat administrativa i la lentitud en el procés de resolució d’expedients per part de les tres administracions —municipal, autonòmica i estatal— està alentint l’arribada dels fons econòmics a la ciutadania; amb l’afegitó que la informació que s’ha divulgat no ha estat del tot explícita per tal de difondre els avantatges d’aquest tipus d’ajudes. “Si aquests fons europeus no troben destinataris perdrem una oportunitat històrica per poder finançar la transformació energètica d’habitatges i edificis en les millors condicions possibles”, adverteix Celestí Ventura, president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb).
Els expedients amb resolució favorable de l’administració corresponen a un total de 1.558 habitatges que es reparteixen entre pisos de particulars, edificis plurifamiliars i cases unifamiliars, però aquesta xifra és poc més de la meitat de la minsa demanda existent. De fet, a les Oficines Tècniques de Rehabilitació que s’han creat —vinculades els col·legis professionals d’administradors de finques, d’arquitectes i d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació— hi ha acumulats expedients equivalents a 2.500 habitatges. “Seguim parlant de números irrisoris si es té en compte que a Catalunya prop del 70% del part edificat, que ronda els 4 milions d’habitatges, té mancances energètiques perquè són immobles construïts fa més de 45 anys, abans que s’establissin les primeres regulacions tècniques sobre mesures energètiques”, explica Ventura.
Per tipologia d’habitatge, l’Agència Catalana de l’Habitatge no té dades desglossades. Només pel que fa al volum de les ajudes concedides que mostren com dels 12 milions atorgats, 7 milions corresponen al programa d’edificis plurifamiliars o unifamiliars que han tramitat comunitats de propietaris o particulars, i gairebé 1,8 milions s’han tramitat gràcies al programa al qual tenen accés els ajuntaments. Aquest últim capítol, anomenat programa de Barris, és també una subvenció destinada a la rehabilitació d’edificis d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica, però que es tramita per iniciativa municipal. Deixant de banda Barcelona capital i la seva àrea metropolitana, el departament de Drets Socials, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, va activar a finals de l’any passat un total de 97 milions d’euros per la millora dels barris de 38 municipis de Catalunya, per rehabilitar 7.944 habitatges en 100 barris. “Però el cert és que aquest programa també està en punt mort, explica Ventura, perquè si bé és fàcil per als consistoris identificar quins són els edificis que mostren més mancances energètiques, els manca personal tècnic per posar en marxa tots els expedients”. “Cada sol·licitud inclou 27 documents, molts d’ells amb característiques tècniques, que s’han d’emplenar”, sentencia.
Mentre, a l’altra banda de la moneda, es troben comunitats autònomes com el País Basc on a mitjans del passat mes de juny ja s’havien esgotat tots els fons europeus Next Generation destinats a la rehabilitació energètica d’edificis. En concret, han repartit 130 milions d’euros que afavoriran les millores en sostenibilitat de 15.600 habitatges. I els responsables del departament d’habitatge del govern basc ja han avisat: esperen aconseguir nous fons el juny del 2024, a conseqüència del repartiment d'excedents no gastats per altres comunitats autònomes. Alhora, a la Comunitat de Madrid el desenvolupament del programa també li va força ve. Acaba d’ampliar en 50 milions d'euros els fons disponibles per als edificis de la regió, per disposar d’un total de 94 milions d’euros destinats a edificis plurifamiliars.
Conscients de la situació, el ministeri espanyol fa només unes setmanes que ha creat un web per trobar la informació necessària per saber en què consisteix el programa, com sol·licitar les subvencions i com resoldre els dubtes que puguin sorgir, amb l'ajut de les oficines de rehabilitació de cada comunitat autònoma, els tècnics i els agents rehabilitadors. En aquest sentit, el president del Cateb argumenta que, si bé per a un particular que vulgui fer reformes al seu habitatge habitual, comptar amb una ajuda d’un màxim de 3.000 euros “pot no ser massa atractiu tenint en compte la inversió que s’ha de fer, que està al voltant dels 15.000 euros, i la complexitat administrativa que es requereix”, sí que ho veu “molt interessant per a edificis plurifamiliars” que aconsegueixen “saltar l’obstacle de posar d’acord a tots els residents”. Això és així perquè en el cas dels edificis per accedir a les ajudes cal aconseguir un estalvi del consum energètic del 30% com a mínim per obtenir una subvenció del 40% del cost, amb un màxim de 6.300 euros/habitatge. Si l’estalvi és del 45%, la subvenció és un 60%, amb un màxim de 11.000 euros/habitatge; i si es passa del 60% d’estalvi energètic, l’ajuda cobreix el 80%, amb un màxim de 18.000 euros/habitatge). Es preveu la possibilitat que hi hagi subvencions de fins al 100% en casos de persones vulnerables.
De tota manera, donat que els pressupostos d’aquest tipus d’obres de millora “acostumen a ser altíssims”, la realitat de la demanda i el repartiment dels fons evidencia que “no estan afavorint als immobles més precaris, ni a les famílies més desafavorides”, per la qual cosa Ventura dubte que es pugui complir l’objectiu més social que “pretesament” tenien aquests programes d’ajudes europees. Fent un repàs de les sol·licituds presentades s’observa una majoria de cases unifamiliars que rebran uns 18.000 euros, “podríem dir que mostren un tiquet d’uns 53.000 euros de mitjana del cost de l’obra”, manifesta Ventura. De tota manera, “a poc a poc” es va invertint la tendència respecte de les cases unifamiliars, molt predominant fins ara.
El president del Cateb insisteix en el fet que és una molt bona oportunitat per a les comunitats verticals —edificis d'una sola propietat—, perquè a més de la subvenció a què tenen accés, es pot accedir a finançament bancari a 10 anys (amb una de cadència) i "sobretot perquè els guanys venen de l'estalvi en el cost de les factures energètiques, tan comunitàries com de cadascuna de les famílies residents". En el cas dels edificis plurifamiliars o unifamiliars, els residents -persones físiques- poden deduir les despeses de les obres a l'IRPF, durant tres anys.