El Govern ja treballa en un registre de grans tenidors perquè els llogaters puguin saber si els seus propietaris estan obligats a abaixar els preus en les renovacions de contracte. I també busca una fórmula per controlar els lloguers de temporada, que s'han disparat en els últims mesos i encara més des de l'entrada en vigor de l'índex de referència que regula els preus des de dissabte passat. Fonts del departament de Territori reconeixen treballar en aquest sentit, encara que admeten també que "la convocatòria electoral i la dissolució del Parlament alenteixen i poden frenar aquests progressos".

El Departament de Territori, que va amenaçar aquest dimecres amb portar als tribunals el Ministeri d'Habitatge per haver imposat un índex espanyol sense tenir en compte el català, tal com recull la llei, busca les seves pròpies vies per millorar l'aplicació de la llei d'habitatge. I tot i poder continuar treballant malgrat la convocatòria electoral, la carpetada als pressupostos i la dissolució del Parlament dificulten prendre mesures dràstiques a curt termini. El registre de grans tenidors, amb tot, espera poder estar a punt "a finals d'any", segons fonts del departament.

Cinc dies després que entrés en vigor la regulació catalana de preus de lloguer d'habitatge, existeixen més dubtes que certeses sobre la seva aplicació. Dos dels interrogants, encara que no els únics, són com esbrinar si un propietari és un gran tenidor i què passarà amb els lloguers de temporada de fins a 11 mesos, pensats per a persones que tan sols viuen una temporada a la ciutat, però utilitzats des de fa temps al marge de la llei parella esquivar la llei d'habitatge i la regulació de preus. "De la mateixa manera que vam poder regular l'habitatge turístic, podem fer-ho amb el lloguer de temporada, sense esperar que ho faci el govern espanyol, que encara no ens ha convocat al grup de treball," reconeixen fonts de Territori a ON ECONOMIA.

El Sindicat de Llogateres, principal portaveu dels llogaters, tant a l'arena pública com en les reunions amb l'executiu, participa en aquests grups de treball i fa temps que apressa a resoldre "de manera urgent" el lloguer de temporada, "perquè si no, la situació pot ser fins i tot pitjor que abans de la llei", apuntava la seva portaveu, Carme Carazo, en recents declaracions a ON ECONOMIA.

Una de les vies urgents per aplicar-lo és que la regulació de preus s'apliqui també als lloguers de temporada, perquè no sigui un salconduit per elevar el seu preu. Però, tenint en compte que aquest lloguer excepcional està previst només per a curtes estades, no seria suficient que s'abaixin els preus per preservar el dret del llogater a tenir un contracte de lloguer convencional.

Quant al registre de grans tenidors, es tracta d'un altre aspecte crucial per a la nova llei, ja que són els únics afectats per la regulació en la renovació de contractes de lloguer. O sigui, només els grans tenidors han d'abaixar el preu per sota de l'índex de cara a una renovació de lloguer o a un nou contracte, excepte en els lloguers nous al mercat o els que portin cinc anys fora, que també han de tenir un preu regulat.

Però ara mateix, als anuncis dels lloguers no figura la informació sobre els anys que porta un pis dins o fora del mercat, ni tampoc si el propietari no és un gran tenidor o no. Els portals immobiliaris, a més, s'escuden en el fet que no disposen d'aquesta informació a l'hora de posar un anunci, per la qual cosa no poden incidir sobre el preu anunciat. El registre de la propietat és la via actual per sol·licitar si un propietari és o no gran tenidor, però un registre permetria esbrinar-ho ràpidament i sense necessitat d'una investigació i afinar el control sobre els anuncis de lloguer.

Un altre dels assumptes que inquieta el Govern pel que fa a l'aplicació de l'índex de referència és la falta d'un règim sancionador recollit per la llei espanyola, ja que el règim català va ser tombat pel Constitucional. Fonts del departament, com ja va avançar al seu dia ON ECONOMIA, reconeixen que el Govern treballa per poder aplicar sancions, però expressen que una menció expressa en la llei espanyola els facilitaria aquesta tasca. "Mentrestant, els incompliments es regeixen per denúncies particulars o queixes a l'Agència de Consum", declaren fonts del departament.

L'amenaça dels tribunals al ministeri

Tots aquests dubtes i plans de l'executiu català van ser exposats per membres de l'equip tècnic dimecres, després d'anunciar que presentarien un requeriment al ministeri perquè apliqués un índex de referència mixt que, segons els estudis del departament, serà més eficaç en la regulació del lloguer. Si el ministeri no ho fa, el Govern elevarà la queixa a l'Audiència Nacional, en considerar que incompleix la llei d'habitatge en donar-los l'esquena.

Segons la conselleria, l'índex homogeni aplicat pel Ministeri d'Habitatge incompleix la llei. Concretament, apunta a la disposició addicional segona del Reial Decret Llei 7/2019, que recull que "en els seus respectius àmbits territorials, les comunitats autònomes podran definir de manera específica i adaptada al seu territori, el seu propi índex de referència, per a l'exercici de les seves competències i als efectes de dissenyar les seves pròpies polítiques i programes públics d'habitatge".

Les queixes van quedar reflectides en una carta enviada per la consellera el passat 7 de març demanant els canvis i, davant de la falta de resposta, el Govern ha decidit presentar un requeriment previ a la denúncia formal davant de l'Audiència Nacional.

El mes de gener passat, segons la consellera Capella, en una reunió amb representants del Ministeri l'Habitatge es va acordar que així seria i que el nou índex de referència estatal incorporaria a Catalunya la metodologia pròpia. Tanmateix, un mes després, va sortir indignada d'una nova trobada en comprovar que el ministeri havia creat el seu propi índex d'esquena al mètode català i de manera homogènia.

El Departament de Territori ha elaborat un estudi comparant l'aplicació de l'índex català i espanyol en 23.000 casos i proposa una aplicació mixta que tregui el millor de tots dos.

El Govern proposa que si l'índex català, que és un preu fix i no una forquilla com l'espanyol, está per sobre del màxim espanyol, s'apliqui l'índex espanyol en la part alta de la forquilla. Si el preu de l'índex català està per sota de la forquilla del ministeri, s'aplicaria el preu mínim de la forquilla espanyola. I si el preu català queda al mig de la forquilla, pot ser utilitzat com el preu de referència.

Segons l'anàlisi de les dades realitzades per Territori, l'índex català és més baix que l'estatal en el 79% de la mostra analitzada. L'índex estatal mitjà se situa en 745 euros per pis, mentre que el català és de 683 euros. "Una combinació dels dos el faria baixar als 677 euros", completen fonts del departament.

Segons el mateix estudi, els habitatges en els quals baixaria el lloguer amb l'índex espanyol serien el 36% del total, mentre que si s'apliqués el català, ho farien el 54% i un 57% d'habitatges veurien reduït el preu del lloguer seu pis amb un índex combinat.