El parc d'habitatges disponibles a Catalunya, el 2022, s'aproximava als 4 milions d'unitats, dels quals 418.612 estaven buits (el 10,69% del total) i 95.710 eren pisos turístics (el 2,44%). D'aquests últims, el 87% tenien un propietari individual. D'aquí es desprèn que per cada habitatge turístic existent a Catalunya, n'hi ha quatre que estan buits, comparant les dades extretes de la Generalitat i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i així ho recull la radiografia del sector realitzada per la federació catalana d'apartaments turístics Federatur. El sector dels apartaments turístics es recolza en aquesta evidència per demanar al Govern que no carregui les tintes contra una activitat que genera el 3,74% del PIB i el 6,07% de l’ocupació en turisme de Catalunya i que pot pràcticament desaparèixer si el Parlament valida aquesta setmana el Decret llei -aprovat en consell executiu el novembre- per regular els habitatges d’ús turístic, que afecta 262 municipis.

Per a les patronals del sector Federatur i Apartur (Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona) és inadmissible que el Govern hagi tirat endavant una “extrema regulació” de manera unilateral argumentant que l’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent, pel fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. L’executiu assegura que la tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana.

“Hi ha massa aspectes darrere per deixar que la llei tiri endavant, entre altres coses, es posa en risc el 50% de l’oferta l’allotjament de conjunt de Catalunya, 526.635 places d’allotjament, i tindrà efectes nefastos per a les poblacions més turístiques que multipliquen per tres i per quatre la seva població a l’estiu i que només tindran les places d’allotjament que corresponen a la població resident”, explica Enrique Alcántara, president d’Apartur. El sector confia a obtenir el suport de tots els grups de l’oposició per revertir la decisió del Govern i “començar a negociar una norma de consens que tingui en compte el parer dels experts i del sector”. Mentrestant, ha buscat la complicitat de la restauració i el comerç i altres entitats, més de 50, que van signar un manifest on Federatur reclama al Govern la creació d'una comissió integrada per la Generalitat, agents del sector i experts independents "per poder fer un diagnòstic rigorós de la situació" i actuar en conseqüència. Per la seva part, Apartur s'ha adreçat a la Fira de Barcelona i a les entitats organitzadores del MWC i l'ISE per demanar la seva complicitat i pressionar les administracions per revertir la situació. Perquè “estem d’acord en el fet que s’ha de regular” però no en “fer desaparèixer una activitat que genera un important negoci anual”, de 1.216 milions d’euros, el 36,58% de la facturació del sector d’allotjaments a Catalunya. El president d’Apartur exposa que per cada 100 euros que gasta un turista que s’allotja en un pis turístic, només 25 són per pagar l’allotjament, "els 75 euros restants els inverteix en restauració, compres a comerços, atraccions de lleure i visites turístiques". A més de l’impacte en la recaptació d’impostos: els apartaments aporten 13 dels 50 milions que es cobren en concepte de taxa turística a tot Catalunya.

La norma que entra aquest dimarts al Parlament perquè els partits polítics la validin determina que hi ha 262 poblacions que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent (140 municipis) o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants (134 poblacions), o bé que compleixen ambdós requisits i fixa un període de cinc anys perquè els ajuntaments redimensionin l’oferta de pisos turístics i, en conseqüència, els seus titulars disposaran d'aquest marge per demanar una nova llicència urbanística o hauran de cessar l’activitat. Es tem que desapareixerien 28.000 HUT i es calcula que l’administració haurà d’abonar més de 4.000 milions per cessament de les llicències, han advertit des del sector, confiant que el decret no tiri endavant i el Govern es vegi obligat a refer-lo i presentar un projecte de llei que entri en tràmit parlamentari i se sotmeti al debat i esmenes de tots els grups. Algunes formacions com el PSC i Junts estarien en línia amb les patronals que reclamen una norma que atorgui més autonomia local als ajuntaments perquè pugui regular -com ha fet Barcelona ciutat des de fa 18 anys- l’oferta d’allotjaments en apartaments turístics en funció de les seves necessitats.

La Costa Brava acumula la major part de l’oferta, amb 40.157 habitatges turístics, seguida de la Costa Daurada, amb 23.008, i Barcelona ciutat amb 10.370. En el cas de la capital catalana, el sector està fortament regulat, perquè no es donen llicències per a habitatges d’ús turístic des de 2014 i, en el cas de Ciutat Vella, la prohibició és del 2005. Actualment, té 9.398 HUT, amb una oferta de 56.745 places, que allotgen uns 2,5 milions de turistes a l’any, contra els 7 milions que van d’hotel.

Sense l’oferta dels HUT, “poblacions com Salou, Cambrils, Sitges, Platja d’Aro o Palafrugell no podran acollir tot el turisme que els hi arriba". "Tancarem pisos turístics, però s’hauran de construir hotels o renunciar a tenir ingressos per un turisme que, a més, gasta en restauració, compres, oci, etc.”, manifesta Enrique Alcántara. Insisteix com el seu homòleg a Federatur, David Riba, en què una gran part dels apartaments que surten a lloguer temporal per a ús turístic són “segones residències de famílies que les tenen en propietat i que, si no les poden llogar als turistes, tampoc les posaran en règim de lloguer permanent perquè les volen per al seu gaudi durant les vacances”. Per tant, “se sumaran al gran nombre de pisos buits que ja hi ha a Catalunya”, i l’accés a l’habitatge seguirà sent un problema “sense resoldre”, i amb efectes col·laterals negatius, com menys recaptació d’impostos, menys ocupació, menys atracció de turisme; en definitiva, “menys generació de riquesa per a aquests municipis”.

Del Parlament al Constitucional

Les patronals aclareixen que, o s’atura l’aprovació de la llei, o es veuran obligats a acudir al Tribunal Constitucional i “quan arribi la sentència, d’aquí a dos o tres anys, el mal ja estarà fet, perquè qui invertirà en el manteniment d’uns habitatges d’aquí a cinc anys poden perdre la llicència o qui n’obrirà de nous”, es pregunten.  

L’ens consultiu de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, a petició del PSC, ha analitzat el Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic i ha considerat a la seva constitucionalitat. Però l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) creu que "no supera l'anàlisi de necessitat i proporcionalitat, inherent a la bona regulació del mercat". A l'informe de l’ACCO, publicat el 4 de desembre passat, la institució assenyala que les justificacions a les restriccions "no són idònies o apropiades per garantir la consecució" de l'objectiu principal de la norma: millorar l'accés a un habitatge habitual.

L'ACCO reconeix l'“existència d'un interès general legítim” que avala les accions legislatives i executives pròpies de la política d'habitatge perquè es pugui fer efectiu el dret a l'habitatge, segons va informar Europa Press. L’autoritat de la competència de la Generalitat explica que aquest interès general "es configura com una raó imperiosa" que pot justificar les restriccions a les condicions de competència al mercat, però que les característiques d'aquest Decret llei no superi l'anàlisi elaborada.