La qualitat de vida dels catalans ha anat a pitjor en els dos últims anys i és entre les cinc comunitats que es queda més endarrerida, segons l'informe de la competitivitat regional d'Espanya 2024 elaborat pel Consell General d'Economistes d'Espanya. En la vuitena edició de l'informe es fa una anàlisi monogràfica de l'evolució de la qualitat de vida de les comunitats autònomes de 2008 a 2023 basada en l'Índex Multidimensional de Qualitat de Vida (IMCV) que elabora anualment l'INE. La conclusió no és gaire encoratjadora per a Catalunya.

  • La qualitat de vida ha augmentat en el conjunt d'Espanya un 1,54% des de 2008 i a Catalunya el 0,88%.
  • La qualitat de vida dels catalans ha estat per sobre de la mitjana de 2008 a 2021, però el 2022 es col·loca per sota i consolida aquest resultat el 2023, última dada disponible.
  • El 2008, Catalunya ocupava la desena posició en el rànquing de qualitat de vida, just per darrere de Madrid, i el 2023 cau a la dècima tercera, mentre que Madrid es manté en la novena. En aquests anys, han superat a Catalunya les comunitats de Castella i Lleó, Castella-La Mancha i Extremadura.
  • De les cinc últimes posicions en qualitat de vida -Catalunya, Regió de Múrcia, Andalusia, Galícia i les Canàries, sent aquesta última la més baixa-, tres d'elles han tingut millores superiors a Catalunya. Des de 2008, la qualitat de vida ha pujat un 1,96% a Galícia; un 1,93% a Andalusia; l'1,06% a les Canàries. Només la Regió de Múrcia, amb una millora del 0,14%, té un pitjor resultat que Catalunya (+0,88%).

El millor territori per viure, segons l'estudi de el Col·legi d'Economistes que cita l'INE, és la Comunitat Foral de Navarra, que es col·loca en 105,30 punts sobre l'índex 100 que arrenca el 2008. Aquell any ja estava al capdavant, per la qual cosa el creixement de la seva qualitat de vida ha estat mínim, el 0,12%, en aquests últims 15 anys. Una evolució que es repeteix a La Rioja, amb un índex de 104,14 i un increment també per sota de la mitjana, 0,81%, molt similar al 0,88% de Catalunya. La tercera comunitat autònoma on hi ha una millor qualitat de vida és Aragó, amb un índex de 103,89 (sobre la mitjana 100 de 2008), però amb un creixement de l'1,57% que ha permès desplaçar Astúries de la tercera posició el 2008 a la sisena l'any passat.

Miguel A. Esteban Yago, professor i investigador de la Universitat de Múrcia i responsable de la part de qualitat de vida de l'informe de Competitivitat Regional del Col·legi d'Economistes, comenta a ON ECONOMIA la dificultat per mesurar l'evolució de la qualitat de vida. A començaments d'aquest segle, l'OCDE o la Comissió Europea van detectar la necessitat de contrastar l'evolució del PIB, com un indicador merament econòmic, amb la millora en la qualitat de vida dels ciutadans. En aquesta ocasió, el Col·legi d'Economista ha buscat la relació existent entre la competitivitat de les regions amb la millora o l'empitjorament de la qualitat de vida en cada comunitat autònoma.

"La comparació de l'IMCV (mesura la qualitat de vida) i l'ICREG (la competitivitat regional) permet afirmar que hi ha un paral·lelisme bastant evident, únicament interromput per l'inici de la crisi financera i per la pandèmia, la qual cosa podria atribuir-se a alguns indicadors utilitzats en diverses dimensions de l'IMCV. La relació establerta entre IMCV i l'ICREG mostra el caràcter inclusiu que produeix la competitivitat territorial", conclou l'informe.

Però el responsable de la part de qualitat de vida aclareix que és molt difícil seguir l'evolució, ja que molts indicadors que s'utilitzen per elaborar l'IMCV, són subjectius -obtinguts mitjançant enquestes- i sense periodicitat, el que contamina el resultat. Per aquesta raó, l'IMCV, elaborat per l'INE, és un "indicador experimental".

Qualitat de vida a Catalunya

L'Institut Nacional d'Estadística analitza 56 indicadors per elaborar l'IMCV, distribuïts en nou dimensions: 1. Condicions materials de vida; 2. Treball; 3. Salut; 4. Educació; 5. Lleure i relacions socials; 6. Seguretat física i personal; 7. Governança i drets bàsics; 8 Entorn i medi ambient; y 9. Experiència general de la vida. Dels nou índexs, els espanyols estan ara pitjor que fa 15 anys en tres: condicions materials de vida, lleure i relacions socials i governança i drets bàsics. A aquests tres, els catalans en sumen dos més: salut i seguretat física i personal. Sobre 100, els catalans han perdut 0,263 punts percentuals (pp) en les condicions materials de vida, per sobre de la mitjana espanyola, que cau en 0,188 pp. En el lleure i relacions socials, la perduda ha estat molt superior en aquests 15 anys a Catalunya -6,020 pp- que en el conjunt d'Espanya -3,217; encara que la diferència més gran es produeix en Governança i drets bàsics, perquè els catalans han perdut 4,734 pp sobre 100 i per a la mitjana dels espanyols, aquest índex de qualitat de vida baixa 1,439 pp.

Dels 7 indicadors que s'analitzen per determinar el lleure i relacions laborals, Catalunya perd especialment en 3 d'ells. Segons l'estudi, el 2008 els catalans estaven en 100,64 (en sent 100, l'índex base de la mitjana nacional) quan se'ls preguntava si tenien a algú per comptar els seus problemes personals. El 2023, s'ha esfondrat el 76,38. També s'han reduït les reunions amb els amics, que el 2008 se situava a l'índex 92,4 i quinze anys més tard, cau 10 punts, a 82,39 i, a menor mitjana, ha empitjorat la confiança en els altres. El 2008, estava en 105,11 i ara en 101,8.

Drets bàsics

En governança i drets bàsics, l'altra dimensió que ha influït en el descens de la qualitat de vida a Catalunya, la reducció es concentra en la participació dels ciutadans en l'activitat política, del 116,8 a 95,4.

Tanmateix, com matisa Esteban Yago, aquestes dues dimensions són poc objectives i amb poca o nul·la periodicitat. En el cas del lleure i les relacions laborals, de 2008 a 2018 s'ha utilitzat la mateixa dada i s'ha actualitzat el 2018 i el 2022, i en la governança i drets bàsics, encara pitjor. Dels quatre indicadors que el configuren, tres no s'han actualitzat des de 2008 i el quart, participació ciutadana en l'activitat política, només en una ocasió, el 2022.

A aquests tres índexs, se sumen la salut, que a Catalunya descendeix 0,377 pp bàsics, mentre que en el conjunt d'Espanya ha millorat 1,68 pp i seguretat física i personal, que cau a Catalunya 0,523 pp i ha crescut en el conjunt 0,243 en aquests quinze anys.

Al platet positiu de la balança, als 4 índexs en els quals els catalans estan avui millor que fa quinze anys, el creixement ha estat superior a la mitjana d'Espanya. Així, en Treball, Catalunya ha augmentat el seu índex en aquests anys en 2,31 pp per 1,77 a la mitjana espanyola; en Educació, Catalunya puja 11,67 pp i Espanya 10,04 pp; en entorn i medi ambient, 2,925 pp de millora a Catalunya i 1,999 en el conjunt d'Espanya i, finalment, l'experiència general de vida ha pujat 2,907 pp a Catalunya i una mica més a la mitjana espanyola, 2,958 pp.