Catalunya rebrà un total de 29.826 milions del sistema de finançament el 2024, la qual cosa suposa un 18% més que el 2023, segons dades comunicades pel Ministeri d'Hisenda al departament d'Economia de la Generalitat. D'aquesta quantitat, un total de 4.326 milions d'euros corresponen a la liquidació de 2022 i els altres 25.500 milions a lliuraments a compte.

Aquest matí la consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, que no ha acudit al Consell de Política Fiscal i Financera, ja ha explicat que les dades comunicades avui per Hisenda estaven molt alineades amb les estimacions fetes per la mateixa Generalitat i reflectides en el projecte de llei de pressupostos per a 2024.

Amb tot, el Govern encara no ha aprovat en el Consell Executiu en espera de l'evolució de les negociacions amb altres grups polítics. Fonts del departament d'Economia de la Generalitat catalana han assegurat a Efe que els recursos del sistema de finançament creixen tant aquest 2024 perquè l'Estat va subestimar anteriorment els ingressos previstos.

Per la seva part, el Ministeri d'Hisenda ha comunicat al conjunt de les comunitats autònomes que el 2024 rebran un total de 154.467 milions d'euros del sistema de finançament autonòmic, la qual cosa suposa un import històric que és un 14,9 % més respecte al de 2023, segons han informat fonts del Ministeri d'Hisenda.

Gairebé 20.000 milions per a polítiques públiques de les autonomies

La xifra inclou els 134.658 milions d'euros dels lliuraments a compte, un 8,3 % més que en 2023, i la liquidació de 2022, que ascendeix a 20.746 milions, segons se'ls ha comunicat a les comunitats autònomes en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dilluns.

Hisenda destaca que seran gairebé 20.000 milions d'euros més que l'any passat per enfortir les polítiques públiques de les autonomies. Així mateix, assenyala que en els cinc anys de govern de Pedro Sánchez les comunitats han rebut un 40 % més de recursos que en els cinc últims anys de govern de Mariano Rajoy, la qual cosa suposa gairebé 180.000 milions més.

La reunió d'aquest dilluns també ha servit perquè Hisenda comuniqui formalment a les autonomies que tindran un objectiu de dèficit del 0,1 % del PIB el 2024, la qual cosa suposa un marge fiscal d'una dècima que el govern d'Espanya ja havia inclòs en el pla pressupostari que va remetre a Brussel·les al setembre.

Marge de dèficit "injust"

Fa mesos que Catalunya argumenta que aquest marge de dèficit és injust, ja que les comunitats assumeixen una tercera part de la despesa i que haurien de tenir dret a un terç del dèficit, és a dir, un 1 % del PIB. Prèviament, en l'actualització del programa d'estabilitat d'abril, el govern d'Espanya els havia fixat com a meta l'equilibri pressupostari (dèficit zero).

Aquesta dècima de més marge fiscal per a les autonomies l'assumirà l'Administració Central, l'objectiu de dèficit per a 2024 de la qual quedarà establert en el 2,7 % del PIB, després d'assumir també unes altres dues dècimes de marge per a les corporacions locals. Les corporacions locals tenien previst assolir un superàvit del 0,2 % del PIB, una meta que ara s'ha rebaixat a l'equilibri pressupostari. Per la seva part, els fons de la Seguretat Social podran incórrer en un dèficit del 0,2 % del PIB.

D'aquesta forma, l'objectiu conjunt de dèficit públic es manté en el 3 % del PIB per a 2024, any en què tornen a aplicar les regles fiscals després que la Unió Europea (UE) les suspengués el 2020 per la pandèmia i posteriorment per l'impacte de la guerra d'Ucraïna. Això implica la necessitat d'aprovar uns objectius d'estabilitat a mitjà termini, que hauran de passar ben aviat pel Consell de Ministres, juntament amb el límit de despesa no financer de l'Estat (sostre de despesa) per als pressupostos generals de l'Estat de 2024.