El passat 2024, Catalunya va ingressar 810 milions d'euros procedents dels impostos propis que permet la Llei de Finançament Autonòmic, la qual cosa suposa un descens del 2,8% respecte als 833 milions ingressats per la Hisenda catalana el 2023, segons les dades de l'Agència Tributària a les quals ha tingut accés ON ECONOMIA. El conjunt dels territoris que comparteixen el mateix sistema tributari (tret de País Basc i Navarra, que gaudeixen d'un règim foral especial), van tenir uns ingressos per tributs propis de 2.324 milions d'euros, un 2,3% de descens davant el 2023. La Comunitat de Madrid no aplica als seus residents impostos propis, la qual cosa explica que del total de la recaptació d'aquest tipus d'impostos dels territoris amb règim comú, més d'un terç el recapta Catalunya.
El descens més gran a Catalunya davant la mitjana s'explica, principalment, en la moderació del cànon de l'aigua, el tribut autonòmic de més poder recaptatori, que al territori és responsable de la meitat de l'obtingut l'any passat per l'Erari català d'aquest tipus d'impostos. Així, el 2024 el cànon d'aigua va aportar 416 milions, davant 444 milions l'any anterior, 28 milions menys amb un descens del 6,3%. No obstant això, el tribut que va registrar el descens més gran, del 10,5% a Catalunya, és el de begudes ensucrades que va generar 26,7 milions d'euros, 3,2 milions per sota de 2023 i un de molt residual -el que s'aplica al patrimoni no productiu d'empreses- que va caure l'any passat un 26%, encara que el seu impacte és mínim: 495.000 euros.
Però deixant de banda l'efecte del cànon de l'aigua, present a moltes altres hisendes autonòmiques, Catalunya es col·loca al capdavant de la recaptació per ser el territori amb més nombre de tributs i cànons autonòmics propis: en concret, 11, que el 2022 eren 15, ja que quatre tributs lligats al tractament de residus van deixar de ser efectius l'1 de gener de 2023. Encara que també altres comunitats autònomes van perdre l'impacte recaptatori d'aquests impostos.
I no només en quantitat, també en qualitat. Així, les arques catalanes disposen de dos impostos poc utilitzats per altres autonomies, encara que són igualment a la seva disposició. El primer, per volum d'ingressos, és el cànon que es cobra als establiments turístics que l'any passat va aportar 96,76 milions d'euros, un 7,8% més que el 2023, que s'explica l'any turístic rècord que ha viscut Catalunya, encara que també Espanya. Les Balears és l'altre territori que aplica la taxa turística, encara que amb un impacte més gran que a Catalunya, perquè a l'any passat va generar ingressos per valor de 141,8 milions d'euros (gairebé 50 més), encara que el seu percentatge d'increment, del 3,7%, es queda molt per sota. L'1 de gener d'aquest any, Galícia s'afegeix a aquesta taxa pel nombre de viatgers que visiten la regió gràcies al Camí de Sant Jaume.
L'altre impost és el d'emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica, que va aportar l'any 50,66 passats milions d'euros, 17 milions més que el 2023, amb una pujada del 18%. Catalunya és l'únic govern autònom que ha aprovat aquest tribut, encara que per poc temps, perquè la Comunitat Valenciana l'ha començat a aplicar aquest any, encara que la seva recaptació serà efectiva el pròxim 2026.
No obstant això, malgrat la importància recaptatòria d'aquests dos tributs per a Catalunya, el segon amb més poder recaptatori és el que s'aplica a instal·lacions industrials que afecten el Medi Ambient que ha aportat 188,1 milions el 2024, un 6,4% menys que l'any passat, 12 milions menys. Aquest, juntament amb el descens del cànon d'aigua, justifiquen la baixada de la recaptació l'any passat pels impostos propis a Catalunya. Es tracta d'un tribut freqüent en altres autonomies.
Del costat dels creixents, l'aplicat als habitatges buits ha augmentat la seva recaptació en 4,5 milions, de 2,4 milions el 2023 a 7 milions l'any passat. És també present en altres hisendes autonòmiques.
Recaptació per CCAA
Catalunya, després de la decisió de la Comunitat de Madrid de prescindir dels impostos autonòmics, es converteix en el territori que més diners obtenen dels impostos propis i la segona és les Canàries, que l'any passat va ingressar 500 milions gràcies a les peculiaritats fiscals de l'arxipèlag de l'Atlàntic. Aquests diners l'obtenen amb dos impostos que no té cap altre territori: impost de derivats del petroli, que va aportar el 2024 prop de 366 milions d'euros (un 2,8% menys que l'any anterior) i el gravamen a les tasques del tabac, que va generar 135 milions, un 2,8% de creixement.
Les Balears va ingressar el passat any 234 milions d'euros, col·locant-se en tercera posició per volum d'ingressos d'impostos propis, amb un augment del 4% sobre 2023. Una posició que s'explica per l'ús de la taxa turística. Després de l'arxipèlag mediterrani, la Comunitat Valenciana va ingressar l'any passat 213 milions, un 4,5% menys, encara que cal sumar 7,17 milions de l'impost d'habitatges buits del qual no hi va haver dades el 2023.
El Govern extremeny va obtenir l'any passat 109 milions (+0,8%); l'asturià, 88,5 milions (+1,1%); la Xunta gallega, 76,1 milions (-11,7%); l'executiu andalús, 62,4 milions (-24,5%); el murcià 58,4 milions (+3,8%); el castellà lleonès, 68,8 milions (+0,5%) i l'aragonès, 41,2 milions (+8,9%) que sumarà l'any vinent cànons per les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Amb volums més baixos, Cantàbria va ingressar 26,6 milions d'euros (-3,4%); La Rioja, 18,1 milions (-5,2%) i Castella-La Mancha, 15,5 milions (+3,2%).