Si no hi ha reforma del finançament autonòmic i no s'aturen els dèficits primaris, i les coses segueixen com ara, el deute públic a Catalunya passarà de l'actual 31% del PIB del territori, al 31,7% el 2028 i es dispararia al 34,5% el 2034. Això suposaria en una dècada incrementar el pes del deute en 3,5 punts percentuals del PIB català, davant 2,2 punts per al conjunt de les 17 comunitats, que s'elevaria del 22,2% del PIB nacional aquest any, al 22,5% el 2018 i el 24,4% del PIB en 10 anys, segons un informe de Fedea. El treball assenyala que ha "d'abordar-se com més aviat millor la reforma del sistema de finançament autonòmic o, si no n'hi ha, l'adopció de mesures correctores transitòries. També caldria considerar una possible estratègia de condonació de deute autonòmic en mans de l'Estat".

Tanmateix, els autors, Carmen Marín i Diego Martínez, investigadors del think-tank, conclouen que si es van "corregint els desequilibris fiscals progressivament", és a dir, si es prenen mesures pressupostàries, reduint els seus dèficits estructurals, i corregint el que s'ha denominat infrafinançament—afecta principalment la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa i, una mica menys, Catalunya—, aquesta última reduiria el deute al 20,8% del seu PIB, gairebé 10 punts percentuals (pp) respecte a l'actual, per sobre de la retallada de 6,9 punts percentuals del conjunt de les comunitats autònomes.

A l'escenari conservador —sense cap retallada en els dèficits primaris i sense canvis en l'estructura financera territorial— de les 17 comunitats, Catalunya és la cinquena que en surt més mal parada. La primera és la Comunitat Valenciana, la més afectada per l'infrafinançament segons consens generalitzat dels experts, el deute dels quals s'incrementaria 13 pp del seu PIB, fins a un preocupant 55,3% del seu PIB. La segona, la Regió de Múrcia, patiria l'elevació del seu deute en 10,4 pp, al 42,4% del PIB territorial, a Extremadura creixeria 4,7 pp, al 26,4% del PIB, i en quarta posició, Andalusia, 4,4 pp més, al 24,3%.

La inacció beneficiaria Navarra, que reduiria el seu deute en 5,9 pp; les Illes Balears, amb una retallada de 5,5 pp; les Illes Canàries, 5,3 pp; Aragó, 4,9 pp; Cantàbria, 2,9 pp; Galícia, 3,5 pp; La Rioja, 1,6 pp i País Basc, 1,4%. La Comunitat de Madrid cauria del costat dels territoris que, si no es fa res, incrementaria el seu deute, encara que 0,8 pp.

Amb mesures

Tanmateix, segons l'estudi de Marín-Martínez, si totes les comunitats adoptessin mesures per rebaixar els seus dèficits estructurals (augmentar els ingressos, reduir les despeses o una combinació d'ambdues) i es produïssin canvis en el sistema de finançament, el deute es reduiria en totes en proporció amb el seu PIB. En aquest cas, Catalunya seria la tercera comunitat més beneficiada. La primera, amb una reducció d'11,8 pp, seria les Illes Balears; seguida de Castella-la Manxa, amb una rebaixa d'11,3 pp del seu PIB, i després, Catalunya, amb 10 pp menys. Tanmateix, la Comunitat Valenciana tindria una rebaixa d'1,8 pp.

L'informe conclou que a l'escenari conservador, sense canvis —el saldo públic estructural estimat el 2023 es mantindria al llarg de tot el període del 2024 al 2034—. Per la seva part, l'escenari B de consolidació fiscal, reactiu, suposa la reducció del dèficit estructural en un 0,25% del PIB cada any. Les regions molt endeutades com ara la Comunitat Valenciana i Múrcia a penes milloren el nivell de deute (entre 1,8 i 4 punts del PIB durant tot el període). No obstant això, la resta de les regions obtenen millores de diferent proporció: Andalusia, Aragó, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, La Rioja, Madrid, Navarra i País Basc assoleixen l'objectiu de deute públic del 13% del PIB. Catalunya, Castella-la Manxa i Extremadura seguirien per sobre de l'objectiu de mantenir el deute per sota del 13% del PIB.

"Aquest treball posa de manifest que existeix un problema de deute públic en les comunitats autònomes, de notable envergadura en algunes. No fer res no és la recepta adequada segons el parer dels autors", assenyalen els autors. Al contrari, remarca que s'ha d'abordar com més aviat millor la reforma del sistema de finançament autonòmic o, si no n'hi ha, l'adopció de mesures correctores transitòries. També caldria considerar una possible estratègia de condonació de deute autonòmic en mans de l'Estat.

En aquest cas, el procés hauria de seguir criteris transparents i d'equitat, i estar subjecte a una estricta condicionalitat. A diferència del que ha proposat el govern espanyol, els experts consideren que aquesta condonació hauria d'aplicar-se a les comunitats autònomes que realment ho necessitin. "No perdem de vista que l'objectiu últim d'aquest procés de condonació és permetre a les comunitats el seu finançament a través dels mercats de capitals i procedir a la retirada gradual dels mecanismes de finançament d'emergència materialitzats a través del Fons de Finançament de les comunitats autònomes".