Tan sols Madrid, Catalunya i les Balears aporten més al sistema de finançament autonòmic (SFA) del que reben, segons un informe publicat aquest dilluns per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) i recollit per l'agència EFE, que apunta que Madrid aporta amb els seus 6.313 milions tres vegades més que Catalunya (2.168) mentre que Balears rep 334 milions menys dels que aporta a aquesta estructura. Les seves aportacions majors coincideixen amb el fet que són les rendes per càpita més elevades d'Espanya.

Segons l'estudi de la fundació, que analitza la liquidació de 2021 del SFA, el finançament autonòmic aporta a les comunitats de menor renda recursos extra, per sobre dels seus ingressos tributaris, per un import de gairebé 20.000 milions d'euros. Aquests recursos provenen en part de l'Estat, que contribueix amb gairebé 11.000 milions d'euros, més enllà dels gairebé 9.000 milions que aporten les tres comunitats anteriorment esmentades.

"Les aportacions suposen entorn d'un 8 % dels ingressos tributaris autonòmics a les Balears, un 9 % a Catalunya i un 24 % a Madrid", afirma l'anàlisi. Al contrari, les regions que més es beneficien del sistema de finançament són les Canàries, on els ingressos d'aquest fons en suposen més de la meitat dels seus ingressos totals, i Extremadura, on superen el 40 % d'aquests. Concretament, Canàries rep 3.683 milions d'aquests fons i és la segona comunitat amb més ingressos extra en termes absoluts per darrere d'Andalusia que rep 4.934 milions, mentre que Extremadura va rebre 1.579 milions.

Un 16% més que el 2020

Segons l'estudi elaborat pel director executiu de Fedea, Ángel de la Fuente, en total, el finançament definitiu de les comunitats autònomes va experimentar el 2021 un increment del 16 % -uns 18.000 milions d'euros- respecte a 2020. "Això es deu fonamentalment a la recuperació dels ingressos tributaris autonòmics i estatals després de la caiguda causada per la crisi de la covid-19", resa l'informe.

Així mateix, Fedea estima que els recursos subjectes a liquidació proporcionats pel sistema van caure lleugerament el 2022 (-0,87 %) i van rebotar amb força el 2023 (19,3 %) A més, afirma que en comparació amb l'any de la pandèmia, hi ha algunes comunitats autònomes que han millorat les seves posicions relatives quant al finançament per habitant ajustat.

Destaca, sobretot, les Balears, que guanya 5,5 punts, i el retrocés de Múrcia (-1,5), València (-1,0) i Castella-la Manxa (-1,0) que, encara que solen ser entre les últimes posicions de la distribució, s'allunyen encara més de la mitjana. Fedea subratlla, a més, la millora d'Extremadura (1,2) i la caiguda de Cantàbria (-1,7).