El 2024, l'arribada de les inversions de l'Estat espanyol a Catalunya segueix sent minsa si es pren com a referència les dades de l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) del primer semestre de l'any. En elles s'evidencia que, una vegada més, Catalunya és la comunitat autònoma que segueix a la cua de l'execució pressupostària estatal.
En concret, de gener a juny de 2024 només es van dur a terme un 20% del total d'inversions previstes en els comptes de l'Estat destinades a Catalunya, segons l'informe que ha avançat Catalunya Ràdio i TV3 aquest dissabte i al qual ha tingut accés ON ECONOMIA. Aquest percentatge equival a 456 milions d'euros, d'un total de 2.276 milions que es van incloure en els pressupostos generals de l'Estat per al 2024. Val a dir que els comptes del govern espanyol per al 2024, davant la manca d'acord polític, es van basar en una pròrroga dels dissenyats per al 2023. Una circumstància que també s'ha produït el 2025.
En relació amb el primer semestre de 2024, en comparació percentual, Catalunya es queda endarrerida si es compara amb Madrid, que en tercera posició del conjunt de les autonomies, és on l'Estat va executar un 57% de tot el que havia pressupostat per l'any durant el primer semestre de l'any passat, amb un valor d'inversió de 694 milions d'euros, sobre un total previst de 1.207 milions anuals. El País Valencià és la quarta comunitat autònoma, amb una execució del 34%, respecte d'un total de 1.236 milions pressupostats. Va liderar la inversió territorialitzada les Illes Balears, amb una execució del 94%, del que li corresponia per tot l'any; seguida de La Rioja, amb un 62%, i quedant per davant de Madrid.
Des de l'administració s'assegura que per regla general les inversions tendeixen a desenvolupar-se al llarg de tot l'exercici, per la qual cosa, el gruix més important de les mateixes es du a terme en la segona meitat de l'any, segons l'esmentada notícia. Tant és així, que si ens remuntem al 2023, en el primer semestre d'aquell exercici, l'Estat tan sols va complir amb un 16,3% -370 milions- de les inversions previstes a Catalunya, tal com va informar la llavors consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas. En el conjunt del 2023, l’Estat va gastar a Catalunya 1.028 milions d’euros, davant els 2.276 milions previstos inicialment, cosa que representa un 45%. Aquesta xifra anual va ser un 8,6% superior a la de 2022. Tampoc, com ara, la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) publicava els seus informes en la seva pàgina web; ho va deixar de fer el 2022.
La diferència percentual no és gran només amb Madrid. A Castella-la Manxa s'hi va destinar pràcticament la meitat dels diners en inversions previstes (49,50%); a Castellà-Lleó; Extremadura, Múrcia i l'Aragó, es va complir amb el 40% o més. I així fins a arribar a l'autonomia més pròxima, però també superior a Catalunya: Andalusia, amb un 23,64% ja executat en la primera meitat de l'any. Cal dir que la mitjana estatal, es va situar en un 34%.
Les infraestructures de mobilitat
A Catalunya, entre gener i juny del 2024, Adif només va executar un 16,7% del pressupostat per a tot l'any, uns 181 milions d'una inversió inicial de 1.081 milions, sense sumar-hi l'alta velocitat. A l'alta velocitat, Adif va destinar-hi 71 milions. Per a l'operadora Renfe no es va superar el 23% d'execució (34 milions dels 151 previstos). Si se sumen les dues partides, la conclusió és que l'execució pressupostària ferroviària a Catalunya només va ser d'una sisena part del total del previst (un 17,5%) mentre que el grau de compliment a la Comunitat de Madrid, per exemple, va ser del doble (un 34,9%), segons les dades.
Per la seva banda, el grup Enaire, el gestor de navegació aèria d'Espanya, es va emportar 27 milions entre gener i juny de 2024, i el Port de Barcelona, a través de Puertos del Estado, uns altres 18 milions d'euros. Alhora, la pública Enresa, Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, que gestiona els residus radioactius a tot Espanya va rebre una inversió de 10 milions d'euros.
Amb menys quantia, el govern espanyol ha destinat recursos al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, uns 7 milions; a la Corporació de Radiotelevisió Espanyola, amb gairebé 3,5 milions; la SEPI, amb uns 5,5 milions; i el Centre Intermodal de Logística, amb 7 milions més.
Dèficit d'inversió: 42.500 milions en 15 anys
Catalunya acumula un significatiu dèficit inversor de l'Estat espanyol en matèria d'infraestructures, des de les xarxes de mobilitat ferroviària, fins a infraestructures hídriques i passant per la seguretat i de la interconnexió viària entre territoris. L'últim informe de la patronal Foment del Treball sobre aquest tema determina que des del 2009 fins al 2023, Catalunya ha deixat de rebre 42.500 milions en recursos per a millores provinents del conjunt de les administracions públiques, que en termes comparatius, equival a un 2,2% del PIB. Això significaria mantenir uns recursos del votant dels 5.000 milions d'euros anuals per conservar, millorar i ampliar les infraestructures a Catalunya, de manera sostinguda i recurrent.
Aquest estudi indica que durant el període 2009-2015, arran de la crisi econòmica iniciada l’any 2008, els ajustos del dèficit públic es van produir per la via d’una reducció dràstica de la inversió pública. Alhora, deixant al marge els exercicis de la pandèmia i postpandèmia, des de 2013 a 2020, l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, acumulant un dèficit aproximat de 3.070 milions d’euros entre inversió pressupostada i inversió finalment liquidada, segons dades de la patronal Foment del Treball.