La manca d’acord polític per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2024, que ha acabat provocant la convocatòria d’eleccions anticipades el 12 de maig, deixa un reguitzell de mesures que no es podran dur a terme, algunes de les quals va destacar Pere Aragonès, com les que combaten la sequera. En grans xifres, els 2.443 milions d’increment de despesa primària (3.133 si es tenen en compte les 206 entitats i empreses públiques que depenen de la Generalitat), desapareixen, i amb ells, ajudes a l’habitatge, a les empreses, a la recerca i a la formació, entre d’altres.

Les conselleries fan números des d’aquest dimecres a la tarda per veure què podran salvar dels pressupostos i què no i on centraran els esforços que poden fer abans del 12-M. Els departaments consultats responen amb poca concreció, però, en general, tot el que és despesa i inversions que depenen dels nous pressupostos i que s’inclouen en la llei d’acompanyament, no veurà la llum. Se salvarà la despesa corrent, els programes vigents i les inversions vinculades a plans plurianuals aprovats en exercicis anteriors.

És el cas d'algunes inversions en infraestructures, que és probable que la conselleria de Territori pugui mantenir, però el que no podrà salvar són les noves polítiques d’habitatge, dotades amb 800 milions d’euros. El gruix són 600 milions per construir, comprar i adequar habitatge per a lloguer assequible, però també hi ha ajudes al lloguer per a joves i col·lectius vulnerables.

L’accés a l’habitatge serà més car per a les persones que se’n podrien beneficiar i no ho faran, però també perdran renda per una altra banda: la reducció d’un punt de l’IRPF per a les rendes de fins a 33.000 euros tampoc no veurà la llum. La reducció del 10,5% al 9,5% del primer tram de la part autonòmica de l’impost sobre la renda estava inclosa al projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, l’anomenada llei d’acompanyament, que no es va arribar ni a votar després del 'no' del Parlament als pressupostos.

La rebaixa d'un punt de l'IRPF als sous de fins a 33.000 euros anuals no veurà la llum

L’àmbit del suport a l’empresa i l’emprenedoria també patirà. El Govern volia dotar el Pacte Nacional per a la Indústria amb 697 milions, però farà curt. 36 milions per potenciar l’R+D i 24 milions més per a les exportacions de les empreses catalanes, quedaran en l’aire, així com 50 milions per cobrir una carència que el món patronal denuncia fa anys: la manca de persones formades en les competències que necessiten. Encara en l’àmbit de l’ocupació, també queda en l’aire la reforma del SOC, amb partides milionàries per promoure la inserció laboral i reforçar la formació contínua i ocupacional.

El que sí que podrà salvar són els 100 milions del Fons Arrels per potenciar que empreses estratègiques es quedin al territori, que ja ha estat aprovat pel Govern. La meitat, 50 milions, els posa l’Institut Català de Finances (ICF), que també dedicarà 640 milions a préstecs i avals i 41 a capital risc, que també salvarà, totalment o parcial.

Quedaran sense executar també una part dels 1.001 milions per a recerca, desenvolupament i innovació. Per exemple, la llei de la ciència, que es va començar a desplegar a principis de l’any passat, quedarà coixa, així com l’arc científic de recerca i les infraestructures de coneixement, a les quals coses s’havien de destinar 195 milions d’euros.

La sequera i el sector agroalimentari, també damnificats

El sector agroalimentari, que s’ha alçat els últims mesos per denunciar les dificultats que pateix per viure de la terra, i que gràcies a això va pactar algunes mesures i ajudes amb el conseller David Mascort, també es quedaran amb la mel als llavis. Dels 572 milions dels pressupostos de suport al sector, els 87 milions d’ajudes a la transformació no veuran la llum, entre altres partides.

Però el gran repte de la conselleria d’Acció Climàtica era combatre la sequera, objectiu per al qual estava previst destinar 1.045 milions i que —com ha anat remarcant Pere Aragonès des de dimecres a la tarda sempre que ha tingut un micròfon al davant— no es podran executar. Això inclou 327 milions per ampliar i mantenir les infraestructures de regeneració i dessalinització, 126 dels quals per a la rehabilitació de l’Estació de tractament d’aigua potable del Ter, a més de 32 milions per millorar el transport d’aigua i 27 per ajudar els ajuntaments a millorar el subministrament.

En l’àmbit social, l’educació i la sanitat, les dues grans partides de despesa de la Generalitat, també patiran. Els pressupostos incloïen 67 milions per prorrogar la gratuïtat de les llars d’infants, 70 milions per l’alumnat vulnerable, la reversió de les retallades laborals i salarials i la contractació de 399 professionals per a l’escola inclusiva. En salut, hi havia 355 milions per millorar les condicions dels sanitaris, 190 milions per fer més àgil l’atenció primària i l'ampliació de l'Hospital del Mar. Tampoc no veurà la llum el fons extraordinari de salut de 800 milions per pagar despesa diferida.